Avui dia ningú pot negar que la transició energètica és el primer canvi que hem de dur a terme per poder reduir les emissions de CO₂ que provoquen el canvi climàtic. Les energies renovables ens permetran reduir la dependència energètica dels combustibles fòssils finits com el gas, el petroli o el carbó.
Hem de tenir en compte que el sol, el vent i l’aigua són recursos infinits que ens ofereix el Planeta de manera natural i que estan a l’abast de tots.
És per això que el nou pla per a la lluita climàtica de la UE, el Fit for 55, aprovat per la Comissió Europea el dimecres 14 de juliol, apunta a l’expansió global de les renovables, com una de les principals mesures per aconseguir la neutralitat climàtica l’any 2050. Tot i així, s’espera poder veure els primers resultats d’aquest pla el 2030. Per aquest any, els països signants de l’Acord de París 2015 hauran d’haver aconseguit reduir almenys un 55% les seves emissions de CO₂.
El nou paquet regulador segueix la senda del Green New Deal, oferint fins a 13 mesures noves per aconseguir una reducció d’emissions i una transició justa a l’economia sostenible.
El consum final d’energies renovables ha de créixer més d’un 20% per al 2030
El focus d’aquest nou full de ruta està a les renovables. Per al 2030 l’objectiu de consum final d’energia renovable haurà de ser del 40%. Actualment, la quota de consum d’energia neta és del 19,5%. És a dir, en menys de deu anys, Europa haurà d’augmentar-la un 20,5%.
En aquest sentit, gràcies al seu baix cost, l’energia eòlica i la solar fotovoltaica són les tecnologies que lideren ara mateix aquest augment del consum energètic renovable . A més, la Directiva d’Eficiència Energètica establirà en els pròxims mesos un objectiu anual de reducció d’ús energètic a escala europea. Perquè la meta no pot ser únicament dur a terme la transició a l’energia verda, sinó també tenir un consum energètic més sostenible.
A més de l’impuls a les renovables, una altra de les mesures més ambicioses del pla és la prohibició dels cotxes amb motor de combustió a partir de l’any 2035, tant la fabricació com la venda. També una nova reforma del mercat de drets d’emissió (MTS), que va ser creat el 2005 per posar preu al CO₂ i fomentar la transició a una economia ZEO -zero emissions-.
Tal com indica el Fit for 55, pròximament es procedirà a una retirada de bons d’emissions a les indústries i les centrals de generació d’electricitat contaminant tradicionals. A més, el 2023 s’inclourà, per fi, el sector marítim, que actualment representa el 13% de les emissions associades al transport a la UE.
Actualment s’han aconseguit cotes de 50 euros per tona de CO₂ emesa en el MTS. Això repercuteix directament en la presa de decisions i en les butxaques de les empreses afectades que, si volen sobreviure en els pròxims anys, hauran de replantejar-se el seu model energètic de producció.
Transició a les renovables: Sí, però en quant temps?
La Comissió Europea ho té molt clar, el primer pas és empènyer l’accelerador de les renovables. Aspirem a una ràpida implementació d’aquesta tecnologia, quan en el passat, altres sistemes com el carbó, van trigar uns seixanta anys a estendre’s com a font principal d’energia.
Podríem ser capaços d’aconseguir la mateixa evolució en només trenta anys?
A finals del segle XIX, els combustibles fòssils representaven la meitat del consum mundial d’energia. A la Xina aquesta tecnologia no va arribar fins la dècada del 1960, mentre que en altres zones de l’Àsia i l’Àfrica subsahariana aquesta transició encara no s’ha produït. El petroli no va començar a produir-se de manera comercial fins a la dècada del 1860. Mig segle després només representava un 10% del subministrament mundial, i posteriorment va necessitar trenta anys més per a arribar al 25%.
Aquestes dades recollides en el nou llibre de Bill Gates, Com evitar el desastre climàtic, demostren que es requereix un llarg període de temps per tal de poder adoptar l’energia renovable com a font principal d’energia. Es van necessitar seixanta anys perquè el carbó passés del 5% del subministrament mundial d’energia fins a gairebé el 50%.
D’altra banda, pot ser que una font d’energia mai arribi a estendre’s. És el cas del gas natural, que durant el mateix període de temps únicament va arribar a representar el 20% del subministrament.
Segons Gates hem de tenir en compte que la transició energètica està ara motivada pel medi ambient, mentre que en el passat les raons eren econòmiques:
“En el passat, ens hem mogut d’una font d’energia a una altra perquè la nova era més barata i potent. Quan vam deixar de cremar fusta i vam començar a utilitzar carbó, per exemple, va ser perquè podíem obtenir més calor i llum d’una lliura de carbó que d’una de fusta”
El tecnòcrata i defensor del medi ambient assegura que el problema més gran és que “hem de forçar la transició a una velocitat antinatural”.
Tenint en compte el cost actual de l’energia neta i el fet que aquesta no ha de fer front als impostos del mercat d’emissions, amb el pas del temps, hauríem començat a utilitzar més renovables de manera natural. Però, ara mateix, si el creixement depèn únicament dels mecanismes i limitacions institucionals, no es durà a terme a la velocitat suficient per poder complir amb els objectius de l’Acord de París.
La innovació és la clau per a agilitar l’adopció de les fonts d’energia neta
En aquest sentit, Gates apunta a la necessitat de la innovació per trencar amb aquesta tendència. Com més evolucioni a escala tecnològica i logística tot allò que envolta un avenç, més àgil serà la seva implementació i estandardització a la societat.
Podem veure un exemple d’això en l’adopció del dispositiu del telèfon mòbil. Durant la dècada dels noranta, només uns causa del seu elevat cost i la seva voluminosa grandària.
Al llarg dels anys, ha evolucionat convertint-se en un petit dispositiu portable multifuncional, també anomenat telèfon intel·ligent. El seu preu s’ha reduït dràsticament i, gràcies a la importació massiva des dels països asiàtics, ara és possible trobar un mòbil amb un cost de 100 €. Segons dades del GSMA Intelligence DATA i Ericson Mobilitu Report Data, actualment el 73% de la societat està connectada i comparteix el seu temps des d’un telèfon intel·ligent.
Si extrapolem aquest cas particular al de les plaques solars o l’autoconsum, veiem que fa aproximadament deu anys, les cèl·lules fotovoltaiques absorbien un 10% de la llum solar. Ara mateix absorbeixen un 25% i per tant són més eficients. A més, la innovació en els materials fa que siguin més lleugeres i fàcils de transportar, mentre que la tecnologia domòtica augmenta al màxim la seva eficiència.
Els fabricants de plaques solars competeixen entre ells aconseguint millorar les plaques i abaratir el seu cost final
D’altra banda, cada vegada hi ha més instal·ladors i fabricadors de plaques solars. Aquests competeixen entre ells per millorar l’eficiència en la producció i el seu muntatge. Impulsen noves recerques per modernitzar les plaques solars i reduir així els costos de la producció i del producte final. Això és el que ha permès que, en els últims deu anys, les plaques solars s’hagin abaratit un 80% i, per tant, el seu consum s’hagi disparat.
D’altra banda, després de diversos anys de negociacions, en el 2018 el preu de les plaques solars a Espanya va començar a baixar. La producció massiva de plaques solars i les noves lleis per a fomentar l’autoconsum solar del Govern Espanyol, van impulsar l’adopció de les mateixes entre la ciutadania, empreses i administració espanyola.
La societat avança cap a la producció energètica ZEO (zero emissions). En el seu moment, vam decidir triar els combustibles fòssils perquè eren els “més fàcils”. Però gràcies a les noves tecnologies i a les prohibicions per part de la comunitat internacional, en pocs anys el més rendible i senzill serà el consum d’energia neta.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
