La transformació del sistema alimentari és i serà una de les claus per la lluita contra el canvi climàtic en el pròxim segle. Tal com recull l’Acord de París (2015), l’alimentació és una “prioritat fonamental per salvaguardar la seguretat alimentària i acabar amb la fam i amb la particular vulnerabilitat dels sistemes de producció d’aliments davant els efectes adversos del canvi climàtic”.
Actualment, 690 milions de persones a tot el món pateixen fam. És per aquest motiu que un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 és acabar amb la Fam a escala mundial. Per això, les Nacions Unides apunten a la necessitat de promoure l’agricultura sostenible, adaptant-la i fent-la més resilient als efectes del canvi climàtic.
L’organització Our World in Data assegura que, a tot el món, la cadena de subministrament d’aliments genera aproximadament 13.700 milions de tones mètriques de diòxid de carboni equivalent (CO2eq) l’any. S’estima que la producció d’aliments suposa el 26% de les emissions GEH generades per l’ésser humà.
De fet, només a Espanya, les emissions de GEH associades al sector agrícola i ramader van suposar el 2017, el 12% de les emissions totals (39,5 milions de tm de CO2eq) del país, segons les dades de l’Inventari Nacional d’Emissions.
Sabem que un dels grans canvis que hem de fer per aconseguir la neutralitat climàtica el 2050, ha de ser migrar a un sistema d’alimentació més sostenible. Però per assolir-ho, hem de canviar no només la nostra manera de produir aliments, sinó de consumir-los.
Conèixer la petjada de carboni dels aliments ens ajuda a fer eleccions més sostenibles
Conèixer quina és la petjada de carboni dels productes alimentaris que consumim ens pot ajudar a reduir les emissions generades per l’alimentació. Hem de tenir en compte aspectes com el sistema de cultiu, la procedència de l’aliment, el tractament – si és un producte processat-, o l’estacionalitat del producte.
Coneixent els aliments que més contribueixen al canvi climàtic i evitant-los en la nostra dieta, podem estalviar al Planeta una petjada de carboni innecessària. Recordem que, actualment, la majoria de sistemes i economies es regeixen per la llei de l’oferta i la demanda. En aquest sentit, si apostem per la sostenibilitat, el mercat tard o d’hora se’n decantarà.
Els aliments amb una petjada de carboni més gran
L’organització Our World Data ofereix una anàlisi dels aliments que més emissions generen en ser produïts, a tot el món. S’inclou informació de 119 països i 38.000 granges.
Com es pot comprovar en la taula, els productes d’origen animal ocupen les primeres posicions de la llista. Mentre que entre els d’origen vegetal destaquen el cafè, l’oli de palma i la xocolata.
Però sens dubte, l’aliment guanyador d’aquesta llista és la carn de vedella. Per produir 1 kg de carn es generen 60 kg d’emissions GEH. En comparació, la petjada de carboni d’1 kg de pomes és menys d’1 kg de CO₂.
Si ens fixem en la mitjana, podem dir que les emissions dels aliments d’origen vegetal són de 10 a 50 vegades més baixes que les dels d’origen animal. Hem de tenir en compte que la producció de la ramaderia intensiva genera emissions en tres nivells:
– Aliment per als animals: Producció de grans i cereals per alimentar el bestiar
– Reconversió de la terra en pastures de cultiu: La sobreexplotació de la Terra i els canvis en l’ús del sòl. En països com els EUA, la producció de carn de vedella representa el 40% de l’ús total de la terra que s’utilitza nacionalment per la ramaderia.
– Producció de metà -generat, majoritàriament, per les vaques-.
És molt senzill. Tal com recull el llibre de Jonathan Safran Foer, Podem salvar el món abans de sopar, “la ramaderia intensiva no alimenta el món, li fa passar fam i el destrueix”.
En el seu llibre reflexiona sobre l’elevada petjada de carboni de la ramaderia intensiva: que en el món hi ha més de 23.000 milions de gallines, que el metà que emeten les vaques retingui la calor 86 vegades més que el mateix CO₂, o bé que estem ocupant el 59% de la Terra cultivable amb el pasturatge de bestiar.
Hem de tenir en compte que el 90% de la carn que consumim prové de grans granges industrials. En el llibre, Safran Foer assenyala que hem de reduir el consum de carn a Europa i els EUA un 90%, i consumir un 60% menys de lactis.
De fet, l’informe de l’IPCC de l’ONU sobre El canvi Climàtic i la Terra publicat l’agost del 2019, assegurava que la fórmula per posar fi a l’emergència climàtica era acabar amb el malbaratament alimentari i reduir al màxim la producció i el consum de carn.
El formatge contribueix en gran manera al canvi climàtic
Com que és un producte d’origen animal, la calculadora de la petjada de carboni dels aliments de la Universitat d’Oxford mostra que, consumir una porció de formatge (30 grams) de tres a cinc vegades per setmana, genera uns 200 kg d’emissions
El formatge és el tercer aliment que més emissions de GEH provoca per cada kg de CO₂ produït. I és que, per produir 1 kg de formatge curat, són necessaris fins a 10 litres de llet.
Entre els productes d’origen vegetal, els que més contribueixen al canvi climàtic són l’arròs, el sucre de canya, les nous, el blat, el panís o la llet de soia. La seva producció descontrolada i a gran escala pot arribar a tenir un fort impacte en els ecosistemes. Per exemple, per produir 1 kg de sucre de canya o 1 kg de nous es generen 3 kg de CO₂ en ambdós casos.
El transport genera el 10% de les emissions generades per l’alimentació
A més de la petjada de carboni generada per la producció, hem de tenir en compte la que està vinculada al transport. En aquesta etapa de la cadena de subministrament tenen lloc aproximadament el 10% de les emissions generades per l’alimentació.
Menjar productes vegetals fora de temporada, conreats en altres països, o exòtics, també contribueix al canvi climàtic.
Per dur a terme una dieta més sostenible, hem de reduir el consum de carn i apostar per l’alimentació vegetal. Però tot i així, no tot s’hi val. Perquè fruites i verdures que ara estan de moda, com la Kale, l’alvocat o el Dragon Fruit, arribin als nostres supermercats, han de ser transportades en grans vaixells o avions de mercaderies, amb l’elevada petjada de carboni que això comporta.
Per aquest motiu, resulta fonamental apostar no només per l’alimentació plant based, sinó que aquesta ha de ser orgànica, de temporada i de quilòmetre 0.
De la mateixa manera, tots els aliments processats que vénen envasats i poden provenir de qualsevol part del món, també han generat una petjada de carboni extra. Qualsevol producte processat ha generat un impacte ecològic major que un aliment fresc i sense tractar.
En termes generals podem dir que, si la voluntat hi és, no és difícil apostar per una dieta més sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Tot i així, queda un llarg camí per recórrer per tal de canviar el sistema alimentari. No només és imprescindible un canvi cultural, sinó també una major inversió per part dels organismes i entitats corresponents.
Per aconseguir una societat ZEO és crucial reduir el consum de carn i apostar per l’alimentació natural i de km0.
PlataformaZEO compta amb la col·laboració de periodistes i experts ambientals que treballen cada dia per ajudar-vos a estar més informats del canvi climàtic i l’escalfament global.
Loading...
