Des de temps ancestrals, l’ésser humà es planteja la seva existència i quan arribarà el seu final. Al llarg de la història, s’han trobat múltiples manuscrits que prediuen l’apocalipsi, popularment anomenada com la “fi del món”.
A la Bíblia, considerat el llibre més llegit de tots els temps, es parla sobre l’apocalipsi en l’últim llibre del Nou Testament. Aquest llibre en qüestió, de caràcter profètic, recull una sèrie de revelacions i esdeveniments que podrien simbolitzar la fi dels temps.
L’apocalipsi també es prediu a través del calendari maia del Compte Llarg. Culturalment, es creia que el 21 de desembre del 2021 es produiria el final del tretzè “Baktún”, un cicle de temps que equival a quatre-cents anys i, amb aquest, ens enfrontaríem a la fi del món. No obstant això, malgrat que milers de col·lectius de conspiracionistes es van preparar aquest dia per a dir adéu als seus éssers estimats i acomiadar-se’n, finalment no va passar res.
El escritor y periodista Javier Pérez Campos analiza las teorías de los mayas y de las sectas que las veneran en su libro “2012, los enigmas del Apocalipsis maya”. Según Javier Pérez, “la humanidad tiene ya cierta experiencia en el fin del mundo, tras más de 160 Apocalipsis profetizados – y sobrevividos-. ¿Y qué hemos aprendido de ellos? Absolutamente nada. Al fin y al cabo, el hombre es el único animal capaz de tropezar 160 veces con la misma piedra…”.
L’escriptor i periodista Javier Pérez Campos analitza les teories dels maies i de les sectes que les veneren, en el seu llibre “2012, els enigmes de l’Apocalipsi maia”. Segons Javier Pérez, “la humanitat té ja una certa experiència en la fi del món, després de més de 160 Apocalipsis profetitzades – i sobreviscudes-. I què hem après d’ells? Absolutament res. Al cap i a la fi, l’home és l’únic animal capaç d’ensopegar 160 vegades amb la mateixa pedra…”.
El moviment survivalista
Durant l’últim segle, a causa de l’augment d’accidents nuclears, la propagació de virus i malalties, o l’expansió massiva d’internet, ha sorgit un nou moviment anomenat “preparacionisme” o “survivalisme”. Els individus o grups que segueixen aquests moviments es mantenen preparats davant qualsevol emergència o situació de crisi nacional o internacional.
Són previsors i construeixen els seus propis búnquers, emmagatzemen subministraments i, fins i tot, es fan experts en primers auxilis o tècniques de supervivència. Tot això, amb l’objectiu de ser autosuficients i poder sobreviure en el cas de la propagació d’un virus zombi, accident nuclear, guerra mundial, o l’arribada dels quatre genets de l’apocalipsi.
No obstant això, no fa falta fer referència a catàstrofes de ficció o senyals futuristes per a evocar la fi del món. Actualment, ens enfrontem a una crisi mundial que ja està provocant greus impactes en els ecosistemes i en la salut de les persones.
De fet, la comunitat climàtica assegura que aquestes “senyals” de la fi del món estan més prop del que pensem.
El canvi climàtic podria donar peu a conseqüències catastròfiques com els fenòmens climàtics extrems, l’escassetat d’energia, d’aigua i menjar, migracions climàtiques, inestabilitat política, etc. Una infinitat d’impactes que podrien donar peu a una autèntica “apocalipsi mundial”.
L’últim informe de l’IPCC mostra els efectes permanents del canvi climàtic
En el programa “La Rosa dels Vents” d’Onda Cero, dins de la secció “Senyals de la fi del món”, el periodista Javier Sevillano parla sobre els efectes permanents del canvi climàtic a la Terra.
Sevillano comparteix les reflexions sobre l’última revisió de l’informe de l’IPCC sobre el canvi climàtic. L‘últim informe, que va ser publicat el 28 de febrer, relata alguns efectes permanents del canvi climàtic a la societat:
– Al límit de l’adaptació
Tant els éssers humans com els ecosistemes, estem sent empesos més enllà de les nostres pròpies capacitats d’adaptació.
– Vulnerabilitat al clima
L’informe assegura que més del 40% de la població mundial és altament vulnerable al clima.
A causa de l’augment de les temperatures, el canvi climàtic està afectant tots els éssers vius de la Terra; abans només eren algunes espècies.
– Temps d’acció limitat.
Actualment, existeix un brevíssim lapse de temps per preveure el pitjor. En deu anys hem de mantenir per sota d’1,5 °C l’escalfament global de la Terra, respecte als nivells preindustrials.
I tot apunta, segons l’estudi, que les mesures i accions que
estan prenent els països per aconseguir-ho no estan sent tan ràpides com deurien.
– Espècies que estan desapareixent
L’augment d’onades de calor, sequeres i inundacions ja ha superat els llindars de tolerància de les plantes i els animals. L’increment de les temperatures ha provocat la mortalitat en massa de diverses espècies.
– Zones en permanent risc
Amèrica Central, Amèrica del Sud, Àfrica i la regió del sud d’Àsia estan permanentment en risc.
De fet, entre el 2010 i el 2020, les morts ocasionades per sequeres, inundacions i tempestes en aquestes regions es van multiplicar per 15.
Aproximadament uns 1.000 milions de persones estan en risc.
– Clima extrem
A causa del canvi climàtic, els ciclons, els huracans, les borrasques i les inundacions, estan descontrolats, i cada vegada són més freqüents i extrems.
Aquests efectes permanents del canvi climàtic són realment alarmants. Per aquest motiu, Debra Roberts, copresidenta del Grup de Treball II de l’IPCC que ha elaborat l’informe, assegura que “amb l’objectiu de donar resposta a aquests desafiaments, és necessari que tots —els governs, el sector privat i la societat civil— col·laborin per prioritzar la reducció de riscos, així com la igualtat i la justícia en l’adopció de decisions i les inversions”.
Des de la Plataforma ZEO creiem que és important mantenir l’esperança i activar mecanismes per fer front a aquests “senyals” de l’apocalipsi.
Malgrat que hem d’estar preocupats pel canvi climàtic i les seves conseqüències, també hem de ser optimistes: tenim l’oportunitat d’evitar-ho. Si complim amb els nivells de descarbonització acordats per l’ONU, aconseguirem mantenir l’escalfament global de la Terra per sota d’1,5 °C.
D’aquesta manera, complirem amb els objectius de l’Acord de París 2015 i podrem assegurar la supervivència del Planeta i, amb això, de tots els éssers vius que hi habiten.
La clau és que tots actuem el més aviat possible en la direcció de reduir les emissions que provoquen l’escalfament del planeta.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.