A la prehistòria l’ésser humà extreia de la terra tota classe de recursos per alimentar-se; però sense explotar-la. Podríem dir que els nostres avantpassats s’alimentaven d’una forma més sostenible i ecològica.
Segons relaten els llibres d’història, els primers homo sapiens eren nòmades i recorrien el món a la recerca de fruits i caçaven en els boscos i planures.
No obstant això, fa deu mil anys, durant l’anomenada revolució del Neolític, van descobrir la possibilitat d’assentar-se en poblats i començar a conrear els seus propis fruits, verdures i hortalisses. També van començar a tenir els seus propis ramats i, amb això, van reduir al màxim el risc i el perill originats per la caça o per l’exploració de terres desconegudes.
Però actualment, l’ésser humà ha deixat enrere els discrets horts i ramats i està duent a terme una sobre explotació dels recursos i dels ecosistemes per alimentar-se.
Segons els últims informes de Greenpeace, només a Espanya, la ramaderia intensiva emet uns 70 milions de tones de CO₂ eq. l’any. A escala global, la petjada de carboni de la ramaderia intensiva representa un 14,5% de les emissions GEH que provoquen el canvi climàtic (Font: FAO i ONU).
D’altra banda, s’estima que l’agricultura intensiva és responsable del 70% del consum d’aigua dolça i del 10% de les emissions GEH. La sobreexplotació del sòl, la desforestació i les emissions derivades del transport de vegetals, fruites i hortalisses d’una a una altra banda del món, genera emissions que contribueixen a l’escalfament global de la Terra.
Les principals terres de cultiu del món estan situades en zones on generen una elevada petjada ecològica
.
El principal problema resideix en què la majoria de terres de cultiu estan situades en àrees geogràfiques on generen una elevada petjada ambiental. A llocs on abans hi havia grans superfícies de vegetació i boscos rics en carboni i en biodiversitat, que actuaven com a embornals naturals de carboni.
Aquestes zones geogràfiques van ser triades per raons històriques o culturals, per la seva proximitat als emplaçaments urbans o bé per tenir condicions climàtiques favorables per al cultiu. No obstant això, el canvi climàtic està modificant els nivells de pluja, la humitat, les plagues, les temperatures, etc, fent que, de vegades, sigui realment difícil poder conrear en algunes d’aquestes zones geogràfiques.
Una recerca mostra com reduir la petjada de carboni de l’agricultura a través de la reubicació de cultius
Però ara un grup de científics de la Universitat de Cambridge han descobert com reduir de manera significativa la petjada de carboni de l’agricultura i el seu impacte en la biodiversitat. Reubicant els cultius que més es produeixen a nivell mundial, maximitzarem el seu rendiment i minimitzarem el seu impacte en el medi ambient.
Els científics de la Universitat de Cambridge han creat un mapa que mostra on s‘han de situar els principals cultius del món – el blat, l’ordi i la soia-. Aquest mapa reinventa l’agricultura mundial i descobreix dues noves àrees agrícoles optimitzades:
– Cinturó de blat de moro en el mitjà oest dels EUA
– La zona geogràfica sota el desert del Sàhara
D’altra banda, elimina les grans àrees de terres de cultiu d’Europa i de l’Índia, que gradualment seran restaurades al seu hàbitat natural.
Tot això, per poder complir amb els objectius de l’Acord de París 2015 i mantenir per sota d’1,5 °C la temperatura de la Terra.
Com ens ajudarà aquesta nova restauració ecològica de l’agricultura?
Aquest redisseny de les zones de cultiu agrícoles eliminaria per complet la necessitat de reg, en conrear-se en una zona en la qual, de manera natural, la pluja proporciona tota l’aigua que es necessita per créixer. Això ens permetria reduir la petjada hídrica d’aquest sector i lluitar contra l’escassetat d’aigua potable a moltes parts del món.
No obstant això, el més destacable d’aquesta proposta de “reubicació” de l’agricultura és que es reduiria l’impacte del CO₂ de les terres de cultiu globals en un 71%, ja que en uns deu anys aquesta regió tornaria al seu estat natural i boscós.
A la llarga, això ens permetria capturar el CO₂ equivalent a vint anys d’emissions netes generades per la societat. És a dir, la reubicació de cultius faria retrocedir vint anys les emissions de carboni.
I és que els arbres capturen carboni a mesura que creixen i permeten que el sòl capturi més carboni que quan es cultiva en el mateix.
En aquest escenari optimitzat, l’impacte de la producció de cultius a la biodiversitat mundial es reduiria en un 87%. Segons el doctor Robert Beyer, exinvestigador del Departament de Zoologia de la Universitat de Cambridge i autor de l’estudi, la reubicació d’aquests cultius permetria…
– Reduir el risc d’extinció d’espècies
– Retornar les terres de cultiu al seu estat natural i recuperar la seva capacitat de capturar CO2
– Recuperar la biodiversitat original d’aquestes zones alliberades en poques dècades
Aquests beneficis ambientals podrien aconseguir-se de forma relativament ràpida, en un període de menys de deu anys. No obstant això, quin podria ser l’impacte d’aquesta restauració ecològica en la seguretat alimentària i l’ocupació? Com afectarà les comunitats que viuen de l’agricultura en zones com Europa o l’Índia?
Malgrat els beneficis que comporta, la comunitat científica creu que, avui per avui, és impossible implementar aquest nou mapa de l’agricultura. “Actualment, no és realista implementar tot aquest redisseny. Però encara que només reubiquéssim una fracció de les terres de cultiu del món, enfocant-nos en els llocs que són menys eficients per a conrear, els beneficis ambientals serien molt grans”, defensa el doctor Beyer en declaracions a EuropaPress.
Parece ser que la investigación y el desarrollo tecnológico pueden ser aliados ZEO en la lucha contra el cambio climático. Este estudio nos muestra que es posible reducir de forma significativa la huella de carbono de nuestro sistema alimentario, si nos replanteamos el sistema de consumo y producción actual
Y precisamente este estudio de Cambridge revela una posible propuesta para conseguirlo. Por eso desde la Plataforma ZEO celebramos que cada día haya más investigaciones y estudios que traten de aportar pistas o ayudar a la humanidad a reducir su huella de carbono.
La recerca i el desenvolupament tecnològic poden ser aliats ZEO en la lluita contra el canvi climàtic. Aquest estudi ens mostra que és possible reduir de manera significativa la petjada de carboni del nostre sistema alimentari, si ens replantegem el sistema de consum i de producció actual.
I precisament aquest estudi de Cambridge revela una possible proposta per aconseguir-ho. Per això des de la Plataforma ZEO celebrem que cada dia hi hagi més recerques i estudis que tractin d’aportar pistes i ajudar la humanitat a reduir la seva petjada de carboni.
“Actualment, no és realista implementar tot aquest redisseny. No obstant això, encara que només reubiquéssim una fracció de les terres de cultiu del món, els beneficis ambientals serien molts grans”
PlataformaZEO compta amb la col·laboració de periodistes i experts ambientals que treballen cada dia per ajudar-vos a estar més informats del canvi climàtic i l’escalfament global.
Loading...
