La innovació cada dia està més present en la lluita contra el canvi climàtic. I és que, en els últims anys, han sorgit un gran nombre d’invents i idees que ens poden ajudar a complir amb els objectius de descarbonització imposats per la comunitat internacional.
La majoria estan basades en les tecnologies CCUS, tecnologies de captura i emmagatzematge de carboni, en mecanismes per a la reducció de les emissions o en sistemes per a la transformació del diòxid de carboni en carburants o altres substàncies d’utilitat. La mitigació s’ha convertit en un dels eixos d’acció prioritaris per a la comunitat científica.
No obstant això, a més de reduir el nivell de CO₂ de l’atmosfera, els científics també treballen per oferir noves propostes per tal de fer front a les conseqüències del canvi climàtic: els fenòmens climàtics extrems, com els huracans, els tornados i les onades de calor, les sequeres o la pujada del nivell del mar.
En aquest sentit, cada dia apareixen mesures d’adaptació i resiliència per als sectors del transport, l’energia i la construcció, però també per a l’alimentació o l’agricultura.
I és que l’agricultura és un dels sectors més afectats pel canvi climàtic. Per la seva causa, als agricultors i a les comunitats que viuen en el camp els és impossible realitzar una correcta previsió de les collites, i s’exposen a una constant variabilitat del clima.
El canvi climàtic afecta la previsió de les collites
Tots dos successos donen peu a complicacions en la planificació de les activitats agrícoles i afecten directament la reducció de la diversitat biològica. Tot això, sense tenir en compte que l’increment del nivell del mar està amenaçant per partida doble l’agricultura de les zones costaneres o les illes.
Tal com assenyala l’Agència Europea del Medi Ambient, els cultius necessiten terra, aigua, llum solar i calor per a créixer. I, precisament, l’escalfament global de la Terra ha modificat el clima en múltiples regions d’Europa.
Segons aquest organisme, mentre que la productivitat agrària del nord d’Europa podria veure’s beneficiada per aquests canvis; les onades de calor, l’increment de la temperatura i les baixes precipitacions podrien posar en risc l’agricultura duta a terme en el sud d’Europa.
A més, a causa dels fenòmens climàtics extrems, s’espera que el rendiment general anual de les collites sigui cada vegada més variable.
No obstant això, Europa no està sent, ni des de lluny, la més perjudicada pel canvi climàtic. Els països de l’hemisferi sud del continent africà i americà han hagut de fer front a un elevat nombre de problemes relacionats amb l’augment de les temperatures.
Aquests incidents han posat en perill l’agricultura i la subsistència de les comunitats rurals:
- Escassetat de recursos.
- Contaminació de l’aire.
- Contaminació de l’aigua.
- Desforestació i infertilitat dels sòls.
- Mineria.
- Maneig deficient de residus.
- Sobrepoblació.
De fet, segons un informe publicat pel Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola (FIDA) de les Nacions Unides, “la producció de cultius bàsics en vuit països d’Àfrica podria disminuir en fins a un 80% el 2050, si les temperatures continuen augmentant arran del canvi climàtic”.
Això podria tenir conseqüències catastròfiques en la pobresa i en la disponibilitat d’aliments.
Les llavors resilients al canvi climàtic
En aquest escenari, no és d’estranyar que apareguin noves solucions per reduir l’impacte del canvi climàtic i recuperar l’agricultura en algunes regions: les llavors resilients al canvi climàtic.
Llavors transgèniques
En els últims anys, una sèrie d’organitzacions i empreses han posat en marxa mecanismes de resposta per tal de preparar i prevenir de les conseqüències del canvi climàtic a les comunitats rurals o més vulnerables.
Un exemple d’això és l’entitat World Vision, que distribueix llavors modificades genèticament, que són capaces de florir amb molt poca aigua, i les reparteix entre les famílies i comunitats més vulnerables de la província de Tolida, a Angola.
I és que els cultius transgènics s’han convertit en la millor opció per fer front a la inseguretat alimentària provocada pel canvi climàtic. En països com els Estats Units, l’Argentina, Filipines, Austràlia o Colòmbia, molts agricultors han optat per utilitzar llavors transgèniques, molt més resistents i tolerants a la sequera i a l’increment de les temperatures.
Aquest tipus de llavors resisteixen millor les plagues i necessiten molta menys aigua per poder créixer i donar fruits.
Els científics creuen que, en el futur, les tècniques d’edició genètica de plantes poden ajudar a que les espècies de cultiu siguin més resistents i productives. De fet, malgrat la controvèrsia existent al voltant de l’ús de les llavors transgèniques, algunes figures públiques de referència com Bill Gates asseguren que aquestes poden ajudar els agricultors a adaptar-se al canvi climàtic.
No obstant això, algunes entitats ecologistes asseguren que les llavors transgèniques són menys nutritives i poden ser fins i tot nocives per a la salut. I és que els principals compostos herbicides associats als cultius transgènics són el glufosinat d’amoni i el glifosat.
En el cas del glufosinato d’amoni veiem que aquest està associat a casos de toxicitat neurològica, respiratòria, gastrointestinal i hematològica, així com a defectes congènits en éssers humans i mamífers.
Llavors oblidades, però resilients
De totes maneres, no fa falta que les llavors estiguin modificades genèticament perquè puguin ser resilients al canvi climàtic. Existeixen algunes llavors que, a causa de la seva pròpia naturalesa i característiques, són completament resistents als canvis de la temperatura o els fenòmens climàtics extrems.
Un exemple d’això és el de la llavor de canyahua, un superaliment similar a la quinoa que presenta una gran resiliència al canvi climàtic. Malgrat les sequeres i les inundacions, aquesta llavor, que tradicionalment s’ha conreat al Sud d’Amèrica, no perd la seva capacitat productiva.
La bioenginyera Trigidia Jiménez la va rescatar de l’imaginari col·lectiu i dels mercats locals per tractar d’implementar-la de forma generalitzada en el continent americà. Pel que sembla, la canyahua té el seu origen en el sud-oest de Bolívia, una regió en la qual es viuen unes condicions meteorològiques adverses marcades pel fred i el vent.
Precisament aquestes condicions climàtiques extremes són les que van donar a aquesta llavor “el poder” de resistir i produir gra independentment del clima i del terreny en el qual es conrei.
Pel que sembla, les llavors resilients poden ser una de les millors opcions per l’adaptació de l’agricultura al canvi climàtic.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
