Espanya podria ser líder de la descarbonització a Europa

Aquests dies a la COP 27 s’està debatent sobre la implicació real dels països en la lluita contra el canvi climàtic i en el camí cap a la descarbonització de la nostra societat. A més del problema del finançament, la comunitat internacional assenyala que la majoria de països no estan complint amb els objectius de reducció d’emissions necessaris per aconseguir un escalfament global de la Terra que no sigui superior als 2 °C.

Espanya, que lamentablement està a la cua en molts terrenys: salut mental, PIB, educació, etc., podria estar al capdavant en la descarbonització. Així ho indica l’últim informe de McKinsey “Net-Zero Spain: Europe’s decarbonization hub”. Ara tenim l’oportunitat de destacar en una àrea realment important: la lluita contra el canvi climàtic.

Segons aquest document, Espanya podria ser el país més ZEO d’Europa. Gràcies als seus recursos naturals, el desenvolupament de les infraestructures i les seves capacitats tècniques, Espanya es podria arribar a posicionar com el país ideal per liderar la transició verda.

I és que tenim l’oportunitat d’explotar i treure partit dels recursos naturals, com el sol, el vent i el bon clima, i disposem d’àmplies capacitats tècniques per liderar la transició.

L’informe analitza cinc característiques clau que afavoririen una ràpida transició i el lideratge d’Espanya com el país més ZEO d’Europa: urgència, possibilitat, significança, tecnologia i riquesa d’oportunitats.

En aquest sentit, reduir la petjada de carboni del país i impulsar la transició ecològica és realment urgent a Espanya a causa del risc que suposen les conseqüències del canvi climàtic per a aquest estat.

I és que Espanya es troba a la regió del Mediterrani, una zona catalogada pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) com una de les més afectades pels efectes del canvi climàtic.

En un escenari en el qual l’escalfament global del planeta aconsegueixi els 2 °C -respecte als nivells preindustrials-, algunes de les comunitats autònomes més caloroses de la regió tindrien una temperatura màxima superior als 37 °C durant almenys quaranta-cinc dies a l’any.

El canvi climàtic afectarà el cultiu de raïm, olives, tomàquets i blat

A més, possiblement, aquestes mateixes regions estaran en risc de patir més de sis mesos de sequera l’any. Aquesta escassetat hídrica provocaria una reducció del 25% de la disponibilitat d’aigua en les conques i els rius. Sense parlar del greu impacte que tindrien aquestes conseqüències climàtiques en l’agricultura de la península. Els cultius de raïm, olives, tomàquets i blat, que representen més del 40% del valor de la producció agrícola al país, es veurien seriosament compromesos.

Per altra banda, el sector del turisme a Espanya, que segons les últimes xifres de maig del 2021 representa un 7,4% del PIB del país, també es veuria afectat.

El PNIEC espanyol va ser el més ambiciós de la Unió Europea

Per a complir amb l’objectiu de reduir les emissions GEH un 55% el 2030 i aconseguir la neutralitat climàtica el 2050, és fonamental que la majoria de països readaptin el seu calendari climàtic i incrementin les exigències de cara a les indústries.

No obstant això, en el cas d’Espanya, la seva transició i el seu lideratge  en el camí cap a la neutralitat climàtica d’Europa és possible, sempre que es compleixin els propòsits, compromisos i inversió en energia verda recollits en el Pla Nacional d’Energia i Clima (PNIEC).

I és que, el 2019, Espanya va ser l’únic país europeu que va aprovar el seu esborrany del PNIEC, situant-se al capdavant de l’ambició dels propòsits respecte als seus veïns. Així ho va constatar l’informe “Planing for Net Zero” presentat per European Climate Foundation, on es comparaven els 28 Plans d’Energia i Clima de tots els països membres de la Unió Europea. La seguien, però a gran distància, França, Grècia i Suècia.

L’altra cara de la moneda: la reducció d’emissions s’ha paralitzat

De totes maneres, l’informe de McKinsey també assenyala que, malgrat que Espanya té potencial per assumir el lideratge ZEO a Europa, encara té alguns assumptes per resoldre. Perquè, si analitzem l’arxiu històric, encara que en els últims quinze anys globalment les emissions a Espanya han disminuït, des del 2013 el ritme de descens s’ha reduït a 2 MtCO2e l’any.

En el PNIEC comentat anteriorment, Espanya va establir un ambiciós objectiu de reducció d’emissions del 31% entre el 2019 i el 2030. Una fita que permetria situar-la al nivell de la mitjana de la Unió Europea, que ha aconseguit reduir les seves emissions netes un 28% des del 1990. És important tenir en compte que, durant el mateix període, les emissions netes d’Espanya van créixer un 9%.

Per aquest motiu, si Espanya vol assolir els seus propòsits de descarbonització el 2030, ha d’incrementar el ritme de descens de les emissions per quatre; i per cinc, en el cas de voler arribar a ser ZEO el 2050.

Tenint en compte aquestes dades sobre la reducció d’emissions a Espanya, l’informe “Net-zero Spain: Europe’s decarbonization hub” dibuixa un escenari alternatiu i nous objectius de reducció d’emissions que permetrien al país assolir el lideratge climàtic.

Existeix una via alternativa per a agilitzar la transició verda i ser líder de la descarbonització a Europa, que suposaria reduir un 46% les emissions el 2030, reduint 130 MtCO2 equivalent-, i aconseguir les emissions netes el 2045.

Però per posicionar-nos en aquest escenari hem d’atacar de ple aquells sectors que més contribueixen a la petjada de carboni del país: el transport i la indústria; i seguidament, apostar per la transició cap a l’agricultura sostenible i l’energia renovable.

Els dos primers sectors representen més del 55% de les emissions generades al país, i per això es consideren àrees clau per aconseguir la neutralitat climàtica el 2045.

En el cas del transport, la prioritat és electrificar el parc automobilístic, turismes, furgonetes i motocicletes, els principals emissors al país. En el sector industrial, activar noves tecnologies pont com la captura i l’emmagatzematge de carboni, o bé buscar alternatives per reduir la petjada de carboni associada a la producció de ciment, acer i altres productes químics.

La importància de la cooperació i la implicació ciutadana

L’informe McKinsey assegura que fa falta alguna cosa més que la regulació per a avançar en l’agenda del canvi a Espanya. I apunta al fet que la societat espanyola ha de cooperar i actuar de manera col·laborativa. En aquest sentit, mecanismes com l’Assemblea Ciutadana pel Clima poden ser realment positius.

Aquest grup format per diferents ciutadans espanyols funciona com un think tank cívic independent del país. El 7 de juny del 2022, després de mesos de trobades i reunions, aquesta Assemblea va presentar al Govern 172 propostes per combatre el canvi climàtic.

Entre algunes de les més destacades està la d’obligar producció sigui d’origen renovable. Tal com recull la proposta, això es podria dur a terme instant les empreses a que, per llei, hagin de produir un percentatge mínim d’energia verda del total produït.

Altres propostes estan enfocades a reduir la petjada ecològica de la ramaderia, establint noves mesures i un full de ruta per reduir la contaminació de la ramaderia industrial.

D’altra banda, algunes de les mesures estan orientades a promoure la sobirania energètica i l’ús d’energies renovables a través de les comunitats energètiques o l’autoconsum.

Tot apunta a que Espanya té un gran potencial i que la dècada vinent serà decisiva per la lluita contra el canvi climàtic. No obstant això, hi ha un aspecte que l’informe no aborda de manera detallada: per accelerar el ritme de descarbonització d’Espanya i liderar la descarbonització a Europa caldria invertir més de 700.000 milions d’euros en tecnologies verdes. I tot això, abans del 2030.

Ara bé, com podria ser capaç Espanya d’afrontar aquest gran desemborsament? No hem d’oblidar que, tal com s’està debatent en la COP27, Europa encara té assignatures pendents quant a la inversió.