Representants polítics locals visiten el Bosc ZEO de Bellaterra

Coincidint amb el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, el dimarts 24 d’octubre diversos representants de med ambient i polítics de municipis pròxims a Bellaterra, localitat on la Plataforma ZEO té les seves oficines, van visitar el bosc ZEO per conèixer millor quin és el paper dels arbres en la lluita contra el canvi climàtic.

El bosc ZEO és un lloc únic i pioner a Catalunya. Va ser fundat per la Plataforma ZEO el 2021 com un espai d’interpretació del paper dels boscos en la lluita contra el canvi climàtic. L’objectiu d’aquest bosc és contribuir a aquest repte global promovent la consciència ZEO -zero emissions- i la necessitat de cuidar els nostres boscos.

I és que els boscos són un important embornal de carboni del Planeta. Aquests ecosistemes són capaços d’absorbir al voltant de setze mil milions de tones de CO₂ a l’any. Per darrere dels oceans, que poden absorbir un 50% del carboni emès a l’atmosfera, són el segon major pulmó de la Terra.

No obstant això, en els últims vint-i-cinc anys la capacitat d’embornal de CO₂ dels boscos ha disminuït un 17%. En paral·lel, l’aigua que no aprofiten les plantes i que, per tant, arriba als rius, s’ha reduït un 29%.

Bellaterra promou l’ambició climàtica a escala local

La visita al bosc ZEO es va emmarcar en un acte organitzat per l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, per impulsar l’acció climàtica a escala local i optimitzar els Plans d’Acció Climàtica Locals (PACL).

Els PACL són documents vinculants que inclouen diverses estratègies i accions per abordar i mitigar el canvi climàtic a escala comunitària. En aquest sentit, els governs locals, ciutats i municipis són els encarregats de definir els objectius, les estratègies i les mesures específiques que es duran a terme per complir-los.

L’acte climàtic, organitzat pel consistori, va començar a les 11 h en el Centre Cívic de la Plaça Maragall de Bellaterra, on els experts en canvi climàtic i representants de medi ambient dels municipis van escoltar la presentació de Josep Mª Riba, president de la Plataforma ZEO i nou alcalde de l’EMD de Bellaterra.

Després d’una breu introducció, Riba va donar pas als experts que van analitzar la situació d’emergència climàtica a escala planetària i regional posant el focus en la importància de ser ZEO -zero emissions- a través de l’estalvi, ja sigui energètic, hídric, alimentari, etc.

Entre els experts convidats hi havia representants de la Universitat Autònoma de Barcelona, de l’Oficina de Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Durant l’acte, es va posar el focus en el cas Bellaterra, on el 2019 es va fer una estimació de la petjada de carboni i al setembre es van calcular les emissions generades durant l’última Festa Major del poble.

Laura Jarauta, tècnica mediambiental que col·labora amb la Plataforma ZEO, va explicar als assistents la metodologia utilitzada i com havia estat el procés de càlcul de la petjada de carboni de l’esdeveniment.

El nou govern local treballarà per reduir la petjada de carboni de Bellaterra

I és que, precisament, una de les principals línies d’acció del nou govern local de Bellaterra és la sostenibilitat. Des de l’inici del seu mandat, el president Josep Mª Riba ha recalcat la seva intenció d’impulsar l’acció climàtica a Bellaterra i convertir-la en una urbanització pionera en la reducció d’emissions.

Per aquest motiu, aquesta sessió de treball va estar enfocada a impulsar la transició energètica i ecològica dels municipis participants, en línia amb l’Agenda 2030 de Nacions Unides i el pla Fit for 55 de la Unió Europea.

A partir de les 12.30 h, els representants polítics van celebrar una Taula Rodona conduïda per Elena Lacort, Cap de l’Oficina de canvi climàtic i qualitat de l’aire de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Al llarg de la sessió de treball, els representants polítics van posar en comú les actuals millores i estratègies que estan duent a terme per aconseguir la transició ecològica en els municipis de Sant Cugat i Cerdanyola del Vallès i el territori de Valldoreix.

La sessió va concloure amb una breu visita al nostre bosc ZEO, conduïda pel mateix Josep Mª Riba, qui va dirigir als assistents per aquest espai i els va explicar diferents aspectes i curiositats sobre el mateix.

Durant la visita del bosc, els participants van poder conèixer la labor de la Plataforma ZEO, una associació sense ànim de lucre dedicada a promoure la consciència climàtica entre les persones i les organitzacions. A més, també van descobrir l’enorme capacitat de captura de CO₂ dels arbres.

Al final del recorregut, la comitiva va gaudir d’un menjar vegà i macrobiòtic davant del bosc ZEO. Tot això amb l’objectiu d’impulsar la cooperació i les bones relacions entre els representants mediambientals a escala local. El repartiment del dinar es va realitzar en bicicleta, generant d’aquesta manera una petjada de carboni zero emissions.

L’acció climàtica local és clau per aturar el canvi climàtic

Des de la Plataforma ZEO aplaudim la celebració d’aquesta mena d’iniciatives. Perquè no hem d’oblidar que el canvi climàtic és un desafiament global, però amb un impacte local. És a dir, les conseqüències de canvi climàtic no afecten de la mateixa forma a cada regió, territori o comunitat.

Precisament per això, per establir els objectius globals, és necessari també activar estratègies d’acció a escala local. De fet, segons un estudi elaborat pel CIFOR (Centre per a la Recerca Forestal Internacional), l’acció climàtica global no serviria de res sense el suport local.

Aquesta recerca va revelar que les iniciatives i mesures per combatre el canvi climàtic no funcionarien si no tenim cura de la governança a escala subnacional.

Per aquest motiu, els Governs locals i regionals, i fins i tot les petites comunitats, tenen un paper important a l’hora de portar a la pràctica la reducció d’emissions que es demanda des dels governs centrals.

Segons Larson, “en les negociacions sobre el clima es parla molt sobre la planificació des de baix cap amunt (bottom-up), i és una cosa que ha de fer-se per sota del nivell nacional”. De fet, molts experts com Jeremy Rifkin creuen que seria necessari articular les estratègies de mitigació a partir de les biorregions.