Malgrat que les primeres recerques i troballes sobre el canvi climàtic daten del 1850, no ha estat fins a aquesta última dècada quan la comunitat internacional s’ha posat “seriosa” amb l’assumpte, i ha començat a definir les pautes per articular una transició ecològica justa a tots els nivells.
En aquesta última COP28 finalment els països han arribat a un acord i s’han compromès a l’abandonament definitiu dels combustibles fòssils. Després de quinze dies d’esborranys que no arribaven a les expectatives de la comunitat climàtica i una intensa nit de debat, durant la COP28 de Dubai es va aprovar definitivament la transició per a la fi dels combustibles fòssils.
Ara bé, per què ara? Quin és el motiu pel qual finalment els països han decidit prendre aquest important pas a favor de la salut del Planeta i la supervivència dels ecosistemes?
Les causes poden ser molt variades i àmpliament debatudes. No obstant això, hi ha una que és inqüestionable. El motiu pel qual els països han decidit activar la transició a l’energia neta i articular una societat ZEO -zero emissions-, és que ja no poden negar més la realitat.
En els últims anys, les conseqüències del canvi climàtic s’han fet molt més evidents per la nostra societat i han arribat a l’orella de totes les esferes socials i persones. Els fenòmens climàtics extrems, la pujada generalitzada de les temperatures, seguida de la sequera i la pujada del nivell de la mar són alguns dels problemes que amenacen a milions de persones a tot el món.
No obstant això, existeixen alguns col·lectius i comunitats particularment afectades pels impactes del canvi climàtic. L’escalfament global de la terra impacta amb més força a determinats països o regions geogràfiques, per exemple, a nacions molt càlides, comunitats polars o països insulars, però també a segments de la població concrets.
Quins són els col·lectius més afectats pel canvi climàtic?
Sovint, aquests grups han de fer front a desafiaments addicionals a causa de factors socioeconòmics, polítics, biològics i culturals. En aquest sentit, per aconseguir una transició ecològica justa que no deixi a ningú enrere i construir una societat ZEO, resulta fonamental analitzar les desigualtats i definir estratègies que ens permetin aconseguir solucions més inclusives i sostenibles.
Tot això facilitarà a la comunitat internacional i els organismes estatals dedicats a aquesta àrea, l’establiment de polítiques capaces de mitigar l’impacte del canvi climàtic en aquestes poblacions especialment vulnerables.
- Comunitats pobres
Aquelles persones amb una renda i ingressos baixos manquen dels recursos necessaris per adaptar-se a les conseqüències del canvi climàtic. Per exemple, els costarà més recuperar-se i fer front a un temporal extrem, un terratrèmol, un huracà o una borrasca.
2. Països en vies de desenvolupament
Tal com s’ha comentat al llarg dels últims anys en les conferències internacionals, els països en vies de desenvolupament són els que menys han contribuït al canvi climàtic. No obstant això, i paradoxalment, són els que més estan patint les seves conseqüències.
Les nacions amb economies menys desenvolupades acostumen a ser més vulnerables a causa de la falta d’infraestructura, sistemes d’alerta primerenca i capacitat per fer front a desastres naturals i fenòmens climàtics extrems.
En paral·lel, per aquests països és molt més difícil articular una transició ecològica, perquè no disposen de diners per invertir en tecnologia verda i solucions sostenibles. Precisament per això, durant la passada COP27 es va aprovar un fons per finançar les pèrdues i danys provocats per les conseqüències del canvi climàtic, que va ser descrita com a històrica.
3. Poblacions indígenes
La majoria de les comunitats indígenes depenen directament dels recursos naturals per la seva subsistència i tenen una connexió profunda amb la terra. El canvi climàtic, juntament amb la urbanització i la desforestació, afecta directament el seu mode de vida i els seus mitjans de subsistència.
La pujada de les temperatures i els canvis en el clima han afectat de manera directa als cicles de cultiu i els moviments migratoris dels animals, posant en perill la supervivència dels indígenes i generant un gran nombre de migracions climàtiques.
4. Població infantil
UNICEF culpa directament al canvi climàtic de l’empitjorament de la salut dels nens de països en vies de desenvolupament i en situació de pobresa. I és que els canvis en el clima intensifiquen les sequeres, les inundacions i les onades de calor. Aquestes condicions climàtiques, al mateix temps, incrementen la propagació de “els pitjors enemics de la supervivència infantil com la desnutrició, la malària o la diarrea”.
El canvi climàtic incrementa el risc de patir determinades malalties. Greenpeace recorda que el canvi climàtic ha alterat dràsticament la biodiversitat del planeta, la qual cosa afavoreix la transmissió de patògens causants de malalties com ara dengue, paludisme, asma, tuberculosi, Ebola, febre groga, còlera, diarrea, paràsits intestinals, hipotèrmia, tracoma, pesta.
A més, és important recordar els nens són particularment vulnerables a causa de la seva dependència d’adults, la seva limitada capacitat per entendre i gestionar riscos, i els possibles impactes en la seva salut i desenvolupament.
5. Persones majors
Les persones majors acostumen a tenir menys capacitat per adaptar-se a canvis ràpids en el seu entorn. Això els fa especialment vulnerables als desastres naturals i als canvis bruscos de temperatura. Per aquest motiu, la calor i els esdeveniments climàtics extrems poden posar en risc la seva salut.
En paral·lel, diversos estudis demostren que la mala qualitat de l’aire empitjora els trastorns respiratoris comuns en els adults majors, com l’asma i la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). La contaminació de l’aire també accentua el risc d’atacs cardíacs en els adults majors, especialment, en els quals tenen diabetis o presenten un quadre d’obesitat.
6. Agricultors i comunitats rurals
Els canvis en els patrons del clima afecten directament la producció d’aliments i la seguretat alimentària. El creixent increment de les temperatures ha convertit plantacions i explotacions agrícoles situades en zones molt càlides, en zones completament incultivables.
En els últims anys, la temperatura mitjana del planeta s’ha incrementat prop d’1,5 °C -respecte als nivells industrials-, la qual cosa ha provocat la debilitació del cultiu, la contaminació i fins i tot haver de rebutjar els productes a causa dels constants canvis de temperatura i les sequeres.
A més d’aquests grups i col·lectius vulnerables, existeix un gran col·lectiu que representa prop del 50% de la població mundial, que també es troba profundament afectat pel canvi climàtic: les dones.
En moltes societats, les dones han d’enfrontar desafiaments addicionals a causa de la crisi climàtica. I és que d’elles depenen tasques com l’obtenció d’aigua i aliments. De fet, en moltes comunitats les dones són les responsables de la producció d’aliments i la gestió de recursos naturals. En aquest sentit, el canvi climàtic afecta negativament la disponibilitat d’aliments i accés a recursos, augmentant la càrrega de treball i la inseguretat alimentària de les dones.
En paral·lel, a causa de la desigualtat existent, les dones són més propenses a patir els impactes socials i econòmics ocasionats per les conseqüències del canvi climàtic.
El canvi climàtic afecta més les dones que als homes
Encara que pugui semblar una exageració o una hipòtesi poc vàlida, múltiples recerques i estudis demostren la veracitat d’aquesta afirmació.
La primera d’elles ve dictaminada per l’ONU. El 2020 aquest organisme internacional va publicar un informe en el qual es recordava que les probabilitats de morir després d’un esdeveniment climàtic extrem són 14 vegades més altes per les dones que per als homes.
De fet, el 80% de les persones desplaçades per desastres relacionats amb el clima a tot el món són dones, d’acord amb dades del Banc Mundial.
És evident que l’escalfament global de la Terra té un impacte directe en la salut de les persones. I en aquest cas, les dones surten pitjor parades que els homes.
Una recerca duta a terme a Suïssa sobre les morts associades a l’increment de les temperatures durant els tres estius més calorosos del país va descobrir que el 60% dels morts eren dones.
De les 1.500 persones que van morir durant els estius del 2015, 2018 i 2019, 900 van ser dones. Els investigadors de l’estudi impulsat per Klima Seniorinnen van assegurar que existeixen “evidències que les complicacions relacionades amb onades de calor o de fred afecten més les dones que als homes, sobretot, a les embarassades”.
Un altre informe de l’IPCC de l’ONU continua aprofundint en aquesta diferència, però des d’una perspectiva ocupacional i de salut mental: “els esdeveniments climàtics resulten en un major estrès associat a majors càrregues de treball per les dones i major mortalitat en comparació amb els homes”.
El canvi climàtic també accentua problemes ja existents i les desigualtats de gènere. Tal com recull el mitjà de comunicació El Público, un dels efectes immediats de l’emergència climàtica és l’increment dels casos de violència de gènere.
I és que, de la mateixa manera que succeeix durant els conflictes bèl·lics, el canvi climàtic desestructura la societat i vertebra a les comunitats. En aquest sentit, els entorns es tornen més violents i l’agressivitat es gira contra l’etern col·lectiu més castigat de la història: les dones.
També és important recordar que el canvi climàtic pot afectar la salut reproductiva de les dones. Alguns estudis suggereixen que els canvis en els patrons climàtics, com les temperatures extremes, poden afectar la fertilitat o al cicle menstrual. També poden augmentar els riscos per la salut durant l’embaràs i el part, especialment en entorns amb serveis de salut limitats.
Les dones estan més compromeses amb l’acció climàtica que els homes
Les dones han estat les més afectades pel canvi climàtic; però també les més conscients dels seus impactes i les més decidides a posar-li fi. Les enquestes demostren que les dones tenen més en compte els impactes del canvi climàtic a l’hora de contractar un servei o comprar una marca.
Segons l’Enquesta del Banc d’Inversions (2019), el 77% de les dones espanyoles tenia en compte els efectes del consum en el Planeta i el canvi climàtic, mentre que aquest percentatge és un 10% inferior en el cas dels homes.
De fet, les dones han estat les que han liderat les protestes ecologistes durant l’últim mig segle.
Tal com explica la filòsofa feminista Alicia Puleo a EFE Verda, “podem dir, d’una banda, que les dones, amb la seva presència en els moviments ecologistes manifesten la seva preocupació pel futur, però no tenen suficient veu i representació en ells”.
Segons Alicia Puleo, en l’últim terç del segle XX, “el resorgiment del feminisme es va donar paral·lelament al de l’ecologisme i tots dos van ser considerats, per alguns estudiosos de les ciències socials, com a nous moviments socials, en tant que no plantejaven reivindicacions econòmiques, sinó de l’ordre de la qualitat de vida com, per exemple, un medi ambient menys contaminat o relacions personals menys jeràrquiques”.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
