Després de la crisi de la COVID-19, la societat té l’oportunitat de construir una nova economia i un nou estil de vida ZEO -zero emissions-. Reduir la nostra petjada de carboni és fonamental per poder complir els objectius de l’Acord de París (2015). Durant aquest desconfinament bona part de la societat conscienciada ha aprofitat per realitzar alguns canvis en la seva vida diària i així ser més sostenibles.
En aquest sentit una de les àrees que més poden ajudar a reduir les emissions i aconseguir una societat més ZEO és l’alimentació. Segons l’Observatori del Canvi Climàtic de València, apostant pel consum de proximitat és possible evitar l’emissió d’uns 300 kg de CO₂ a l’any per persona. I eliminant per complet el consum de carn aconseguiríem evitar fins a 1.000 kg de CO₂ a l’any per persona. Són petits passos per reduir els 7.600 kg de CO₂ que componen la petjada de carboni mitjana d’un ciutadà espanyol.
El moviment Farm-to-Table promou el consum local i el comerç directe amb els agricultors
Per això en aquests moments és tan important el suport a moviments com “Farm-to-Table” o “De la Granja a la taula”. El moviment farm to table incentiva restaurants, cafeteries i escoles, a servir únicament productes locals o de km0 que, preferiblement, hagin estat adquirits a través del comerç directe amb el productor.
Es tracta d’un moviment que va néixer als Estats Units als anys setanta en, l’ara prestigiós, restaurant californià Chez Panisse. Tot i així no va ser fins trenta anys després, que va aconseguir popularitzar-se de la mà d’un grup de restaurants situats en diferents ciutats americanes.
A principis dels anys 2000 es va començar a reivindicar a tota Amèrica una aposta pels aliments de proximitat per part dels serveis d’hostaleria. Sota aquesta premissa, el moviment Farm to Table contribueix al suport i impuls de l’economia local i ajuda a millorar la traçabilitat dels aliments –encunyant el lema “coneix d’on ve el teu menjar”-.
Farm to Table defensa tornar a establir una relació de venda directa amb els agricultors. A través d’acords agrícoles secundats per les comunitats, mitjançant la celebració de mercats d’agricultors o a través de distribuïdors locals. Fins i tot poden ser els mateixos restaurants o escoles, les que comptin amb una àrea de cultiu per poder oferir el màxim nivell de “proximitat” dels seus plats als comensals.
A més a més, la iniciativa també dóna cabuda a tota mena de sectors alimentaris locals com cellers, cerveseres, ranxos i comunitats pesqueres, anant més enllà del concepte “Farm” o “Granja”.
Farm to Table és un concepte culinari basat en el cuinat amb productes de proximitat i sostenibles
El moviment De la Granja a la taula representa un estil de cuina o concepte culinari basat en l’ús de productes provinents de l’agricultura sostenible i el consum d’ingredients locals. Els valors de la frescor i la puresa que componen els aliments orgànics, convergeixen en senzills però creatius plats que potencien el seu sabor amb aliments de temporada i conreats a pocs quilòmetres dels mateixos restaurants.
Encara que al principi aquesta visió culinària va ser adoptada en el sector de l’hostaleria, ha aconseguit traspassar les fronteres de l’ “Alta cuina” i avui dia moltes famílies, comunitats de veïns i cooperatives segueixen aquests principis en la seva alimentació diària. I és que, qui no preferiria cuinar amb aliments frescos, sostenibles i de proximitat?
Farm-to-Table un concepte culinari beneficiós per al medi ambient
Els principis del Farm-to-Table van en línia amb el suport de l’economia local i una alimentació amb productes autèntics, lliure de processats, que ens ajuden a portar una dieta més sostenible. A més a més de ser beneficiós per l’economia i per la nostra salut, aquest moviment també ajuda a protegir el medi ambient i contribueix a la lluita climàtica.
I és que, gràcies a aquesta visió culinària, els restaurants i famílies aconsegueixen reduir les seves emissions dràsticament. La petjada de carboni generada a través del transport dels productes desapareix i les emissions són mínimes, gràcies al fet que el producte viatja una mínima distància fins a arribar al restaurant o distribuïdor local.
A més a més, el concepte Farm-to-Table fuig de l’alimentació basada en la agricultura i la ramaderia intensives. Els restaurants i col·lectius que segueixen aquest moviment compren els productes a petits agricultors locals secundant d’aquesta forma l’agricultura sostenible i orgànica – com que l’objectiu no és la producció massiva, estan lliures de químics-.
Segons el Departament d’Agricultura dels les granges o zones de cultiu petites tenen més probabilitats de conrear diferents varietats de plantes. Per això, aquest concepte culinari també dona suport de manera indirecta, a la millora de la qualitat del sòl per les futures generacions. Habitualment aquest es veu deteriorat després de l’explotació continua d’una mateixa espècie de planta o hortalissa.
Malgrat totes les bondats que implica aquest concepte culinari per al medi ambient i la nostra salut, en múltiples ocasions ha estat criticat per ser relativament menys assequible que la cuina convencional.
Alguns restaurants Farm-to-Table tenen els mateixos preus que altres locals de l’alta gastronomia, malgrat el menor cost dels productes que utilitzen gràcies a la proximitat i als acords amb els productors.
Per això sempre ens quedarà l’opció de l’autocultiu. Tenir un hort propi o comunitari és una opció 100% assequible amb la qual és possible gaudir d’una alimentació ZEO -zero emissions-, i tornar a connectar amb la natura.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
