La transició a l’energia verda és clau per a aconseguir els objectius ZEO que la Unió Europea exigeix per a 2030, la reducció d’un 40% de les emissions GEI i un 27% de quota en energies renovables. Fins ara, l’autoconsum elèctric havia estat un mecanisme cap a la transició oblidat; La falta d’un marc legal i el seu elevat cost econòmic l’havien tret del radar de solucions energètiques ZEO -zero emissions-.
Avui podem respirar més tranquils. L’aprovació del Reial decret llei 15/2018 ha eliminat l’impost al sol i el Reial decret llei 244/2019 afavoreix l’autoconsum col·lectiu i redueix els tràmits i la burocràcia administrativa. A més el nou RDL, ja permet compensar en la factura elèctrica, l’energia abocada a la xarxa en potències inferiors a 100KW – la majoria d’habitatges familiars-.
Per a molts, el factor econòmic que acompanya a l’autoconsum continua sent una barrera. Encara que en els últims 10 anys el preu dels panells solars ha caigut més d’un 80%, per a moltes famílies continua resultant inviable pensar en una inversió mitjana de 7.000 €.
Per això cada vegada sorgeixen més ajudes i subvencions en l’àmbit estatal i autonòmic. Habitualment aconseguir una d’aquestes acostuma a ser ‘missió impossible’ a causa de l’alta demanda i al fet que el pressupost sempre és mínim. Però, Què hi ha de les ajudes per part de les administracions locals? Com estan donant suport els ajuntaments a l’autoconsum entre els seus ciutadans?
Un 60% de les grans ciutats ofereixen descomptes a l’IBI per l’autoconsum
El passat 2018 Fundació Renovables publicava un informe en el qual recollia i avaluava la situació de les bonificacions fiscals en l’àmbit municipal de les ciutats de més de 100.000 habitants o capitals de província. Un 60% de les ciutats ofereixen descomptes de l’IBI a l’autoconsum. Unes 45 ciutats espanyoles rebaixen l’Impost sobre Béns immobles (IBI) i l’Impost sobre Instal·lacions, Construccions i Obres (ICIO), a aquells veïns que es passin a l’autoconsum solar fotovoltaic.
La majoria dels descomptes de l’IBI són d’un 50% o un 30%, mentre que gairebé la meitat dels municipis estudiats atorguen un descompte a l’ICIO de més del 90%. Així i tot, hi ha alguns ajuntaments que es resisteixen a facilitar l’autoconsum i que no contemplen cap mena de bonificacions. Alacant, Burgos, Zamora, Pamplona o Girona, no apliquen cap mena de bonificació fiscal per passar-se a l’autoconsum.
Si bé la llei no estableix una durada màxima per a les bonificacions, la majoria d’ajuntaments estableixen una durada d’1 a 5 anys. Els ajuntaments més ZEO, i que donen més marge de temps per a continuar atorgant aquesta bonificació, són Còrdova (30 anys), Sevilla 27 anys -només en bonificacions del 30%-, i Getafe (10 anys).
Els ajuntaments de Sabadell, Salamanca i Tenerife aposten per bonificacions de fins al 50% durant 5 anys. Per la seva part Almeria, Barcelona, Palma de Mallorca i Vitòria atorguen la mateixa bonificació, però per un període de 3 anys. En el cas de la ciutat de Madrid, l’ajuntament madrileny també cobreix el 50% de la bonificació durant 5 anys, sempre que l’energia autogenerada no cobreixi més del 50% de la demanda de l’habitatge.
Algunes ciutats imposen limitacions que fan inviable rebre la bonificació
L’informe també destaca que algunes ciutats com València, Corunya i Elx, imposen greus limitacions que fan inviable que es rebin aquestes bonificacions. Aquests Ajuntaments només atorguen bonificacions a aquelles llars la potència instal·lada de les quals sigui major de 5KW/ per cada 100 m². Una condició que limita que aquesta bonificació només s’atorgui a grans edificis i col·lectius.
A 32 grans ciutats, entre elles Girona, Lleó, Múrcia o Las Palmas de Gran Canaria, amb situacions climàtiques molt favorables respecte a la generació d’energia solar, no existeix cap classe de bonificació de l’IBI que afavoreixi l’autoconsum a l’habitatge.
Els ajuntaments són clau en la normalització de l’autoconsum
“A part de les barreres legals que ha tingut l’autoconsum a Espanya, existeixen barreres a l’imaginari col·lectiu a causa de la desinformació” assegura la coordinadora d’Ecooo, Cote Romero. Les ajudes i beneficis econòmics que puguin oferir els ajuntaments són clau a l’hora de fomentar l’autoconsum, però més important és encara, normalitzar i informar la ciutadania de cóm funciona l’autoconsum i facilitar els tràmits.
El juliol passat la companyia de no lucre Ecooo va publicar una Guia pràctica per a fomentar l’autoconsum entre els ajuntaments. Aquest document afirma que, davant la desinformació i la desconfiança ciutadana, “són els ajuntaments i les administracions locals -més pròximes a la ciutadania-, les que tenen un paper més important a l’hora de fomentar i facilitar l’autoconsum”.
Segons el document, els ajuntaments han de “simplificar els tràmits administratius i la modificació de les ordenances municipals per a facilitar i incentivar la instal·lació”. També han de contribuir amb la dotació de subvencions i l’organització de trobades, fires i exposicions. I han de donar exemple: “La instal·lació d’energies renovables en els edificis municipals té sentit per si mateixa, però a més és clau pel seu paper exemplaritzant” assegura Ecooo.
Més de 9.000 governs locals europeus han signat el Pacte Europeu d’Alcaldes pel clima
I és que més de 700 ajuntaments espanyols ja s’han sumat a l’energia ZEO -zero emissions-, ja sigui a través de la instal·lació de plaques solars en els seus edificis públics o bé a través de la contractació o compra d’energia renovable. A l’actualitat, més de 9.500 ajuntaments de la Unió Europea han signat el Pacte d’Alcaldes en el qual s‘obliga als governs locals a comptabilitzar les seves emissions i establir Plans d’Acció d’Energia Sostenible. Els ajuntaments s’han compromès a reduir en almenys un 20% de les seves emissions GEI per a 2020 mitjançant la implementació d’estratègies d’eficiència energètica, autoconsum o rehabilitació d’edificis.
“Els governs locals són els més pròxims a la ciutadania i per això, tenen un paper clau en la transició a l’autoconsum”
Sota aquesta premissa l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa el 2017 punts d’assessorament i va simplificar els tràmits administratius per a sol·licitar licitacions, bonificacions i subvencions a l’autoconsum. Molt abans, el 2011, l’Ajuntament de Rubí es va convertir en la primera administració local amb un Projecte de Sostenibilitat energètica transversal que fomentava l’autoconsum entre els seus ciutadans.
El projecte Rubí Brilla promou la compra d’energia 100% renovable als comerços a través de sistemes de compra agregada i organitza congressos i jornades tècniques sobre energies renovables i mobilitat elèctrica. Ara mateix, aquest projecte públic treballa en un portal web que reculli el potencial fotovoltaic de tots els terrats dels habitatges i les grans superfícies -indústries i oficines-, del municipi.
Un Ajuntament fomenta la compra col·lectiva de plaques solars a Granada
Un altre exemple de la implicació per part dels ajuntaments en l’autoconsum, és el d’una petita localitat a Granada. Si bé existeixen diversos moviments com Col·lectiu Solar o Oleada Solar que fomenten la compra col·lectiva fotovoltaica per tota Espanya, en aquest cas ha estat el mateix Ajuntament de Monachil, el que ha llançat una campanya per a reconvertir 30 llars a l’autoconsum.
L’Oficina Municipal de l’Energia va llançar el març passat la campanya #SoleadaMonachil per a aconseguir un preu més econòmic pels panells solars i la seva instal·lació. Des de Juny, l’empresa Greening treballa en les instal·lacions de la primera experiència de compra col·lectiva local d’autoproducció fotovoltaica.
Llicenciat en Enginyeria Industrial, especialitat en Organització, per la UPC. President de l’Associació per al Desenvolupament de la Casa Bioclimàtica des de la seva creació el 2003. President de Comitè de Representació de la plataforma ZEO (Zero Emissions Objective), per frenar el Canvi Climàtic.
Loading...
