Al llarg de la història, l’art ha estat un important mirall de la forma de vida, les creences i les preocupacions de cada època. Gràcies a la pintura, l’escultura, els gravats i més endavant, les performances visuals, la fotografia i fins i tot el còmic, som capaços de comprendre millor què pensaven els nostres avantpassats i quines coses eren veritablement importants per a ells.
Per aquest motiu, el Dia Mundial de l’Art és un bon moment per tal de donar visibilitat a aquells artistes i obres d’art que retraten una de les qüestions més importants del segle: l’emergència climàtica.
Gràcies a la seva originalitat i creativitat, algunes de les obres que recollim a continuació han aconseguit transmetre a la societat la problemàtica del canvi climàtic. Molts artistes han apostat fermament per mostrar aquesta qüestió a través de l’art, per així poder conscienciar la societat d’una forma diferent i més autèntica.
De fet, en l’actualitat, existeix el gènere “Climate Change art” per definir un art inspirat pel canvi climàtic i l’escalfament global. Generalment, s’utilitza per a denunciar l’impacte de l’ésser humà en el medi ambient i tracta de promoure l’activisme climàtic.
Artistes de tot el món han abordat el debat del canvi climàtic en les seves obres
Des de fa alguns anys, pintors, escultors i artistes de tot el món s’han atrevit a abordar converses complexes entrant en el debat del canvi climàtic i la sostenibilitat a través del seu treball.
A més, gràcies a ells, els mitjans de comunicació destinen una mica més d’espai a informar sobre la situació d’emergència climàtica que vivim.
Des de la Plataforma ZEO recollim algunes de les obres o dels artistes que s’han atrevit a tractar el problema del canvi climàtic i les seves conseqüències a través de l’art.
1. Olafur Eliasson: Ice Watch, 2014
El 2015, l’artista islandès Olafur Eliasson va decidir fer un pas més en el seu compromís amb el canvi climàtic implicant-se en la difusió de la COP21 i construint un rellotge fet amb blocs de gel en una de les places més transitades de París, la Place du Panthéon.
El gel, que provenia d’autèntics icebergs de Groenlàndia, pretenia ser una metàfora de la urgent necessitat d’actuar per tal de fer front al canvi climàtic. Olafur Eliasson va replicar aquesta obra d’art urbana anys després a Londres, amb motiu de la COP24.
Amb el gel, que es va desfer al llarg dels dies, Eliasson volia enviar el missatge de què “no tenim temps”. L’artista islandès feia al·lusió als informes de l’IPCC, que asseguren que només tenim dotze anys per limitar els efectes del canvi climàtic.
“Des del 2015, la fosa del gel a Groenlàndia ha elevat el nivell global de la mar en 2,5 mil·límetres. Des del descobriment de l’efecte hivernacle el 1896, les temperatures globals han augmentat més d’un grau centígrad. La Terra està canviant a una velocitat cada vegada major”, va assegurar Minik Rosing, el geòleg que el va ajudar a desenvolupar el projecte.
2. Graffitis reivindicatius de Nevercrew
Amb un estil més urbà, el duo d’artistes Christian Rebecchi i Pablo Togni decoren els carrers de Suïssa amb uns enormes grafitis sobre el canvi climàtic i l’impacte de l’ésser humà en el planeta.
Les seves obres tracten de remoure la consciència de la societat i fer que es fixi en problemes com la sobreexplotació de recursos naturals, el desglaç dels pols causat per l’escalfament global o la contaminació per plàstics.
Sota el nom artístic Nevercrew, aquests artistes no només donen veritable protagonisme al canvi climàtic, sinó que augmenten l’abast d’aquesta problemàtica. En tractar-se d‘art mural, no és necessari visitar un museu per a contemplar-lo, qualsevol vianant pot detenir-se a admirar les cridaneres obres.
3. El sistema de consum destructiu, Steve Cutts
El 2012 l’il·lustrador londinenc Steve Cutts, va crear la seva pel·lícula animada més popular: MAN (home). En ella, tractava de plasmar la relació tòxica entre l’ésser humà i el planeta i atorgar visibilitat a les problemàtiques mediambientals i els drets dels animals.
Steve Cutts va penjar la pel·lícula en obert en el seu canal de Youtube i va aconseguir en menys d’una setmana 49 milions de visualitzacions. Anys després, entitats i organitzacions de tot el món han utilitzat la seva peculiar i dura manera de retratar el sistema de consum i el comportament de l’ésser humà, per criticar a alguns dels sectors i empreses que contribueixen de manera substancial al canvi climàtic.
4. La Profecia, Fabrice Monteiro
La dramatització de la realitat i la fantasia poden ajudar a visibilitzar d’una forma més impactant el problema del canvi climàtic.
A través del seu últim projecte, el fotògraf Fabrice Monteiro genera consciència sobre els desastres climàtics i ecològics causats per l’escalfament global o la sobre explotació de l’ésser humà.
Per aquest motiu, utilitza paisatges de destrucció reals i introdueix figures espirituals revestides de deixalles plàstiques o residus generats pels consumidors. Per a aconseguir aquests increïbles i distòpics vestits, va comptar amb l’ajuda de l’estilista senegalesa Doulsy, que durant dos anys va acompanyar el fotògraf artístic en aquest projecte.
Aquesta sèrie fotogràfica capta una visió aterridora sobre el futur i la decadència a la qual ens enfrontarem en els pròxims anys.
5. Casa flotant al Támesis, Extinction Rebellion
El 10 de novembre del 2019 el grup activista Extinction Rebellion va col·locar al riu Tàmesi una estructura flotant d’una casa mig enfonsada en l’aigua.
Aquesta performance artística a gran escala pretenia alertar la població de les futures conseqüències del canvi climàtic. El grup ecologista volia fer una crida als polítics i instar-los a respondre de manera immediata davant els efectes de l’economia en el medi ambient.
Extinction Rebellion és un moviment global conegut per dur a terme performances públiques i accions reivindicatives al voltant de tot el món. L’última va ser realitzada enfront de la seu del banc ‘Barclays’ a Londres.
A través d’aquesta performance, volien denunciar la responsabilitat dels bancs i de les principals potències econòmiques en el finançament de l’economia fòssil.
Enfront de l’edifici del banc van situar un servei fals de bugaderia i van fer referència a totes aquelles empreses del sector financer que continuen fent “Greenwashing” malgrat la situació d’emergència climàtica que vivim.
6. Western Flag, John Gerrard
En moltes ocasions, les Cimeres internacionals del Clima s’han convertit en el moment ideal per a desplegar tota l’artilleria artística a favor de l’acció climàtica.
Un exemple d’això és l’obra d’art Western Flag de l’artista irlandès John Gerrard, una obra contemporània que va aconseguir una gran notorietat i visibilitat global després de ser exposada durant la COP25.
Western Flag recrea el lloc en el qual es va construir el primer pou de petroli del món el 1901 a Texas. Segons va explicar el mateix autor, l’obra pretén ser “un monument per a un segle de consum. D’acord amb la COP25, mostra el risc potencial que representa el CO₂ en una imatge”.
La instal·lació és una simulació realista d’una bandera composta per una emissió ininterrompuda de fileres de fum negre. Amb aquesta obra John Gerrard volia denunciar el paper de l’home en el canvi climàtic i en l’explotació dels recursos naturals.
7. Graffitis que et fan pensar, Pejac
L’artista urbà Silvestre Santiago, més conegut com a Pejac, és considerat per la crítica com el Bansky espanyol. Aquest artista originari de Santander fa anys que deixat senyals a les ciutats més importants de tota Europa de l’impacte que està generant l’escalfament global a la Terra.
Gràcies a la seva personalitat i a la peculiar manera de veure el món, ha creat una important col·lecció d’obres que denuncien la problemàtica del canvi climàtic i fan reflexionar a aquells que les contemplen.
Un dels seus treballs més populars és el petit grafiti “El món se’n va pel clavegueram” que va pintar el 2015 a la seva ciutat natal, o “La naturalesa primer” que va plasmar als carrers de la ciutat catalana d’Olot.
7. Lines (57° 59′ N, 7° 16’W) de Pekka Niittyvirta y Timo Aho
A través d’una línia de llum en els habitatges i zones urbanitzades, els artistes finlandesos Pekka Niittyvirta i Timo Aho denuncien l’altura a la qual podria arribar l’aigua a Escòcia si no frenem a temps el canvi climàtic.
L’ús de la llum fa referència a una profunda metàfora: depenent de les nostres accions ens enfrontarem a un futur pessimista i “sota l’aigua”, o a un optimista, en el qual començarem a prendre’ns seriosament el problema del canvi climàtic.
8. Agnes Denes, Wheatfield, 1982
L’actriu hongaresa Agnes Denes va ser una de les primeres a utilitzar l’art per visibilitzar la problemàtica del canvi climàtic i denunciar el seu impacte negatiu en el medi ambient.
Denes ho va fer d’una manera molt peculiar, a través del Land Art un estil artístic del qual se la considera pionera. Mitjançant diagrames complexos fets a mà i per ordinador, escultures i instal·lacions mediambientals, reivindica la necessitat de canviar l’actual sistema de consum.
La seva obra més icònica data del 1982 i està situada en ple centre de la ciutat de Nova York. Amb l’obra “Wheat field: A confrontation” va denunciar les polítiques alimentàries de les últimes dècades i la ignorància de la societat enfront dels problemes ecològics, com la inseguretat alimentària.
Com ho va fer? Convertint un solar de Manhattan de 8.000 m² en terra cultivable i plantant-hi blat. La instal·lació va causar commoció entre els ciutadans i va donar un nou aire a la ciutat: el color groc del blat en créixer contrastava amb els gratacels foscos de la ciutat.
L’última obra d’Agnes Denes, Living Pyramid, està situada en el Socrates Sculpture Park de Nova York i va ser ideada per l’autora el 2015, amb vuitanta-tres anys.
Aquesta llista i els artistes que la componen mostren que la comunitat artística sempre s’ha implicat, i ho continua fent, en les causes socials i mediambientals. Nosaltres, com a consumidors d’art, triem a quins artistes secundar i tenir en més alta estima.
Per aquest motiu, en el Dia Mundial de l’Art recordem la importància de visibilitzar i difondre l’obra d’aquells artistes compromesos amb fer front al canvi climàtic i promoure un canvi estructural en la nostra economia i en el nostre sistema de consum.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
