Aquest 2020 ha estat un any marcat per la pandèmia global ocasionada pel virus SARS-COV-2. Una crisi sanitària que ha paralitzat la societat, l’economia, la producció i, per desgràcia, també alguns avenços en matèria d’acció climàtica.

A començaments d’any, una anàlisi de l’Instituto El Cano, recollia les principals polítiques, acords i projectes verds que s’esperaven aquest 2020, després de la cimera de la COP25 de Madrid. Tancar les regles de funcionament de l‘article 6 de l’Acord de París, que formalitza el mercat de carboni entre països, i discutir les bases del finançament climàtic internacional, eren dos aspectes clau a tractar al llarg de l’any.

Una altra de les iniciatives que ha quedat d’aquest 2020 ha estat el Mecanisme Internacional de Varsòvia sobre Pèrdues i Danys, que va ser revisat per segona vegada durant la COP25. Aquest document havia de resoldre la qüestió del finançament de les pèrdues, els danys, i la compensació, a aquelles nacions o regions afectades per les conseqüències del canvi climàtic.

A més, aquest 2020 s’esperava comunicar la revisió dels compromisos determinats a escala nacional, és a dir, les contribucions de reducció d’emissions de cada país (NDC). Segons el mateix estudi, la clau de la lluita climàtica d’enguany, era reforçar les aliances per l’ambició climàtica en un context de lideratge climàtic fragmentat.

Païssos que revisaran el seu NDC el 2020

En definitiva, les mesures globals de confinament i emergència sanitària, han provocat que les trobades diplomàtiques per decidir aquestes qüestions hagin quedat ajornades.

La COP26 es va posposar al 2021 a causa de la COVID19

En aquest sentit, fins i tot la COP26 que s’havia de celebrar entre el 9 i el 18 de novembre d’enguany, s’ha posposat al pròxim 2021. A Espanya, l’aprovació de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica anunciada fa cinc anys, està pendent d’aprovació.

Encara que quedin un gran nombre de temes pendents per al pròxim 2021, enguany l’acció climàtica no s’ha aturat. A la Plataforma ZEO hem recopilat les fites més importants en matèria d’acció climàtica assolides aquest 2020, malgrat la crisi de la COVID-19.

1. Espanya declara l’emergència climàtica

El 21 de gener del 2020 el Govern espanyol va declarar l’Estat d’Emergència Climàtica, prèviament aprovat el 17 de setembre del 2019 en el Congrés dels Diputats, amb 30 noves mesures ZEO. Entre aquestes mesures, es comprometia, en un termini de cent dies, a:

• Presentar la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica a les Corts.
• Establir l’Estratègia de Descarbonització a llarg termini.
• El Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic.
• Els Convenis de Transició Justa.
• L’Assemblea Ciutadana de Canvi Climàtic.

Malgrat la situació de crisi sanitària, el Govern va posar en marxa les quatre primeres, mentre que l’Assemblea Ciutadana de Canvi Climàtic, formada per 150 persones seleccionades per sorteig representatiu, segueix paralitzada.

Aquest òrgan, sens dubte, serà una de les eines més democràtiques de la història d’Espanya. I és que les persones que la formaran podran aportar idees i solucions, per fer front la crisi climàtica, i hauran de ser escoltades pels polítics.

Aquest òrgan, sens dubte, serà una de les eines més democràtiques de la història d’Espanya. I és que les persones que ho formaran podran aportar idees i solucions, per a fer front la crisi climàtica, que hauran de ser tingudes en compte pels polítics.

2. Aprovació del (PNIEC)

El 16 de maig del 2019 un informe de l’European Climate Foundation (ECF) assegurava que el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima espanyol (PNIEC) és el més ambiciós i el millor dissenyat de tota la Unió Europea. Així i tot, estava lluny de complir els objectius demandats per l’entitat internacional.

Per aquest motiu, Espanya va haver d’endurir el seu PNIEC i el va enviar a Brussel·les, on un comitè expert decidirà si és prou ambiciós. Finalment, el 31 de març del 2020 es va enviar a la Comissió Europea una segona versió d’aquest Pla. En ell s’inclouen mesures i accions concretes que permetran a Espanya aconseguir la neutralitat climàtica per al 2050 i complir amb els objectius de reducció d’emissions de l’Acord de París 2015.

Aquest Pla reflecteix que Espanya reduirà un 23% les seves emissions de GEH, respecte al 1990, eliminant una de cada tres tones de gasos d’efecte hivernacle que s’emeten actualment. El text del document coincideix amb el que actualment es troba inclòs en la fase de consulta pública de l’Estudi Ambiental Estratègic (EAE) del pla.

3. Wall Street se suma a la inversió verda

A principis de març Larry Fink, un dels gegants de Wall Street, va explicar en un comunicat que, a partir d’ara, basarà les seves inversions en la sostenibilitat de les empreses. Un dels factors que tindrà més en compte el propietari de l’empresa Black Rock, que mou al voltant de sis bilions de dòlars, és el del grau d’emissions i de contaminació que generin durant les seves fases de producció.

L’anunci de Larry Fink demostra que el compromís climàtic de les grans empreses serà fonamental en el terreny de les inversions. Què significa això? Que aquells projectes que no tinguin cap pla per a reduir el seu impacte mediambiental i que només estiguin preocupats pels seus beneficis, es podrien veure afectats per les decisions dels inversors més poderosos de Wall Street.

Aquest 2020 ha quedat clar que aquelles empreses que no siguin ZEO deixaran gradualment de ser competitives en el mercat de les inversions.

4. Reducció d’un 17% de les emissions de CO₂

Segons va informar l’ONU, a principis d’abril les emissions de CO₂es van reduir fins a un 17% degut al període de confinament decretat a escala global. Un fet sense precedents que ens va demostrar que, canviant immediatament la nostra forma de vida minimitzant l’ús de combustibles fòssils, aconseguiríem reduir la petjada de carboni de la humanitat de manera significativa.

En termes generals, la comunitat científica ha alertat que enguany les emissions globals GEH es reduiran un 8% a causa de la crisi sanitària. Una xifra que, anecdòticament, ens permetrà complir amb els objectius de reducció d’emissions demandats per la comunitat científica per al 2020.

Tenint en compte aquest fenomen, la perfecta per dur a terme una sortida verda d’aquesta crisi. Perquè, tal com ha alertat l’ONU, si no ho fem ens acostarem de nou als nivells previs a la pandèmia.

5. Trump perd les eleccions

Aquest 2020 havia de ser l’any en què els Estats Units abandonaven definitivament l’Acord de París 2015. Una decisió que hagués estat fatal per les negociacions climàtiques internacionals i per la lluita contra el canvi climàtic. I és que cal tenir en compte que els EUA és el segon país que més emissions GEH genera per darrere de la Xina.

Per aquest motiu, la victòria del demòcrata Joe Biden pot haver estat un factor molt positiu per l’acció climàtica. Just després d’arribar al poder, el nou president dels Estats Units va nomenar John Kerry, l’exsecretari que va signar l’annexió del país a l’Acord de París el 2016, com enviat especial per al Clima.

Una decisió que evidencia el nou compromís del govern amb liderar la lluita contra l’escalfament global. Joe Biden ha mostrat la intenció de propiciar una revolució de l’energia neta i la justícia ambiental. A més, el president electe va prometre donar més de 2 bilions de dòlars en aquest àmbit durant els pròxims quatre anys de mandat.

La retirada de Trump del pla polític significa una nova esperança per a l’acció climàtica: els Estats Units tornen a voler ser ZEO.

6. La Xina es compromet a ser ZEO per al 2060

La Xina és el major productor d’emissions GEH del món. La seva tardana industrialització i la seva dependència del carbó, l’han posat en el punt de mira en el pla de la reducció d’emissions.

Malgrat que fa anys que el país es va comprometre a sumar-se a la lluita contra el canvi climàtic amb la seva annexió a l’Acord de París, les seves emissions van créixer el 2019 entre un 1,7 i un 2%. A més, després de l’aprovació del Pacte Verd Europeu, que pretenia augmentar l’ambició climàtica de tots els països, la Xina i l’Índia es van mostrar reticents a adoptar aquests compromisos.

Durant la COP25 van advertir que abans de comprometre’s a ampliar els seus plans de reducció d’emissions per complir l’Acord de París, s’havien de revisar els incompliments “dels països desenvolupats” en el període previ.

Així i tot, malgrat totes les reticències, el president Xi Jinping va anunciar el setembre davant de l’ONU, que la Xina es compromet a ser ZEO per al 2060. Es tracta d’un gran avenç en matèria d’acció climàtica, ja que, si es fes realitat, la humanitat aconseguiria reduir l’escalfament global de la Terra entre un 0,2 i un 0,3 ºC a finals de segle.

Si la Xina compleix amb els seus objectius de reducció d’emissions, serà un dels actors més rellevants de l’acció climàtica mundial.

7. Next Generation EU: La UE reduirà un 55% les seves emissions per a 2030

Durant un discurs celebrat el 16 de setembre del 2020, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va plantejar els nous reptes als quals haurà d’enfrontar-se Europa. El més important, és la nova fita  de la UE de reduir un 55% les emissions GEH per al 2030.

Canadà, Xile i Regne Unit també han fixat objectius ambiciosos de reducció d’emissions per la dècada vinent

Una línia d’acció que han seguit altres països com el Canadà, Xile o Regne Unit, que aquest 2020 també ha fixat una reducció d’emissions similar per la dècada vinent. També algunes potències asiàtiques, com el Japó o Corea del Sud, han anunciat el seu objectiu de ser ZEO abans que acabi el segle.

La presidenta de la Comissió va assegurar que la UE té suficient potencial per sortir més forta després de la pandèmia i liderar la transformació cap a una Europa ecològica, digital i més resilient. Per això va presentar el projecte NextGenerationEU, un instrument temporal que ajudarà els països a efectuar una sortida verda de la crisi de la COVID-19 i que compta amb un pressupost de 750.000 milions d’euros.

La visió de la presidenta de la Comissió Europea sobre el NextGenerationEU inclou també destinar part d’aquest fons a motivar la transició a l’economia verda. És a dir, a reforçar els pilars del Pacte Verd Europeu, contribuir a elevar els objectius de reducció d’emissions i escurçar els terminis per aconseguir-los.

8. Celebració dels diàlegs de Petersberg

La darrera setmana de febrer es van celebrar de manera telemàtica els Diàlegs de Petersberg, una reunió internacional que habitualment té lloc a Berlín. L’esdeveniment va comptar amb la participació de líders i representants polítics de més de 30 països.

Una de les intervencions més memorables va ser la d’Antonio Guterres, que va insistir en la importància d’afrontar l’emergència climàtica de manera conjunta. El secretari general de les Nacions Unides també va alertar que les accions i mesures per pal·liar l’escalfament global es “demoren” cada any i que al final, “costarà molt més en concepte de vides i mitjans de subsistència perduts, negocis paralitzats i economies malmeses”.

Els diferents líders van arribar a la conclusió que la recepta perfecta per emprendre una acció climàtica efectiva és aplicar la mitigació, l’adaptació i el finançament. En aquest sentit, van coincidir en la necessitat de comptar amb un fons aproximat de 100.000 milions d’euros per tal de reconstruir una societat ZEO capaç de protegir el planeta.

Van configurar sis accions clau per a fer front al canvi climàtic a escala internacional.

Major consciència i divulgació climàtica

Tot i aquests avenços en matèria d’acció climàtica, un dels aspectes més importants que ens ha deixat aquest 2020 és la creixent consciència ambiental global. Un nou corrent de pensament empès per la sensació de vulnerabilitat enfront de la pandèmia: bona part de la societat ha vist aquesta crisi sanitària, com una resposta de la naturalesa al nostre sistema de producció i consum.

Aquesta tendència ha estat recolzada per les plataformes televisives i de reproducció en línia, que no han deixat d’oferir produccions que alerten la societat del canvi climàtic i posen el focus en la urgència de construir una nova societat ZEO.

T'ha semblat aquest, un article 5 estrelles? Deixa'ns la teva valoració:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies
FES-TE ZEO
close slider

Coneix les últimes Accions, Idees i Notícies ZEO