El confinament s’ha convertit en l’excusa perfecta per a iniciar nous projectes. Arreglar algun moble, aprendre a cuinar noves receptes, realitzar algún treball manual… Encara que potser un dels projectes que més pot enriquir-nos tant a escala personal com en l’àmbit de compromís ambiental és iniciar un nou projecte d’Hort Urbà.

Durant aquest confinament hem tingut l’oportunitat d’adoptar pràctiques més sostenibles per així reduir les nostres emissions de carboni i ajudar a frenar el canvi climàtic. Per a portar un autèntic confinament ZEO és fonamental consumir responsablement i de manera sostenible, i una manera d’aconseguir-lo és amb l’acte conreo a casa.

Emissions i alimentació

El sector de l’alimentació és un dels més contaminants quant a emissions GEI (Gasos d’Efecte d’hivernacle). La petjada de carboni en l’alimentació es genera en diferents àrees i nivells del procés de consum i producció. Ja sigui a través del transport, la ramaderia intensiva o el processament i envasament dels productes, el que mengem genera un gran impacte en el medi ambient i contribueix al canvi climàtic.

Per això la necessitat de seguir una alimentació el més ZEO -zero emissions- possible, es converteix ara en una urgència a escala global. Segons l’últim informe de l’ONU sobre El Canvi Climàtic i la Terra, només canviant la dieta progressivament es podrien estalviar fins a 8 Gigatones de CO₂ anuals per a 2050. Canviar l’alimentació significa reduir un 23% de les emissions GEI globals que generem cada any.

Canviant a una dieta sostenible podem reduir fins a un 25% les emissions GEI

I no és únicament l’ONU qui dona suport a aquesta teoria, l’organització World Wide Fund assegura que adoptant una “dieta sostenible” podem aconseguir reduir un fins a un 25% l’emissió de Gasos d’Efecte d’hivernacle (GEI). Aquesta dieta està basada en sis grans principis:

1. Menjar més aliments d’origen vegetal
2. Tenir una dieta variada
3. Reduir al màxim el desaprofitament
4. Reduir el consum de carn, tant vermella com blanca
5. Comprar aliments que compleixin un estàndard ecològic certificat
6. Menjar menys productes rics en greix, sal i sucre

L’autocultiu: Salut i economia

L’autocultiu resulta una pràctica altament beneficiosa per a la nostra salut. I és que per a evitar pèrdues productives i augmentar el rendiment de les collites, la majoria d’agricultors utilitzen productes com a plaguicides. Tal com recull l’OMS (Organització Mundial de la Salut), aquests poden ser elevadament tòxics per a l’ésser humà i causar efectes crònics sobre la nostra salut depenent de la quantitat i el grau d’exposició.

A més, aquests productes romanen durant anys en el sòl i l’aigua. Per aquesta raó el seu ús s’ha prohibit en la majoria de països desenvolupats, encara que es continua utilitzant en molts països en desenvolupament.

Conreant aliments a casa, sota el control personal del seu creixement i dels productes que utilitzem per a evitar que en l’hort apareguin males herbes, fongs i altres plagues, garantim que les verdures i hortalisses que ingerim no són perjudicials per a la nostra salut.

Segons l’experta en horticultura i permacultura Juliana Maruri amb l’autocultiu, “ens assegurem que consumim un aliment realment orgànic, és a dir, no tractat amb cap mena de fertilitzant i agent tòxic que després es pugui transmetre al nostre organisme”.

Evidentment i encara que sigui mínim, tenir el nostre propi hort urbà també implica un estalvi econòmic en la nostra alimentació. Cultivar els nostres propis vegetals ens garanteix també, no estar subjectes als preus de mercat i als monopolis agrícoles. “Al final t’adones que a vegades compres fruits que no són de temporada i que la sobrecàrrega econòmica que porta aquest fruit per a arribar a la teva taula és gegant”.

“Si ens aproximem a l’hort amb una visió productiva caurem una mica en l’engany dels sistemes de cultiu industrial”

Juliana Maruri

Experta en Horticultura i Permacultura

Tot i així Maruri, fundadora de la iniciativa de bosses ecològiques Bagloop assegura que “si ens aproximem a l’hort amb una visió productiva caurem una mica en l’engany dels sistemes de cultiu industrial”. “Aquests fertilitzen a fons per a tenir grans quantitats de fruit, però aquest fruit no té suficient nutrient perquè ho han fet créixer en uns temps i condicions que no són els que realment la planta necessita” aclareix Juliana durant una entrevista en línia amb Plataforma ZEO.

Amb una sola tomaquera és possible produir diversos quilos de tomàquets

Per a ella el que realment importa no és l’estalvi econòmic sinó “l’estalvi per al planeta quant a petjada de Carboni, energia i recursos consumits que aconseguim amb l’autocultiu“. Tot i així explica que amb una sola planta de tomàquet és possible produir quilos de tomàquets i amb una encara més petita, per exemple, de tomaques cherry, és possible alimentar-se de tomàquets durant tota una temporada.

Evitar la petjada de carboni del transport

Una part important de la petjada de carboni dels vegetals i hortalisses que consumim té a veure amb el transport. Un exemple clar d’això és l’últim estudi realitzat per Carbon Footprint Ltd que mostra les emissions de CO₂ generades perquè tinguem en la nostra nevera un paquet d’alvocats del Perú, Xile o Sud-àfrica.

Per cada dos alvocats consumits a Espanya provinents de Sud Amèrica s’han generat 846 grams de CO₂, gairebé el doble del generat per un quilo de plàtans de Canàries. Com succeeix amb els alvocats, existeixen desenes de vegetals, fruites i hortalisses que provenen de l’altra part del món i que en la majoria d’ocasions podem produir i conrear a Espanya gràcies al clima Mediterrani.

Gràcies al consum de proximitat i l’autocultiu podem evitar fins a 300 kg d’emissions de CO₂ a l’any, per persona

Evitant les fruites i verdures exòtiques i apostant pels productes amb certificat km0 – i no hi ha més quilòmetre zero que l’hort instal·lat al nostre jardí o terrassa-, és possible reduir la nostra petjada de carboni de manera significativa. En concret l’Observatori de Canvi Climàtic de València, parla d’un estalvi de gairebé uns 300 kg de CO2 anuals, per persona, gràcies al consum de proximitat i de temporada.

Reduir l’ús de plàstics gràcies a l’autocultiu

Si bé la majoria de grans superfícies han iniciat ja plans específics per a reduir l’ús de plàstics en els productes frescos com a fruites i verdures, encara queda un llarg camí per recórrer cap a una alimentació zerowaste.

Aquest és un problema que podem aconseguir evitar gràcies a l’autocultiu. Els productes van des del nostre hort fins a la nostra cuina amb tan sols uns passos. Perquè no hi ha res més “zero emissions” que aquesta activitat que a més, suposa també una experiència única per a fer de manera comunitària o en família.

Amb l’hort urbà aprenem a respectar i valorar la naturalesa i duem a terme un llarg i cuidat procés que culmina amb els aliments que una vegada vam plantar, cuinats en el nostre plat.

¿Te ha parecido este, un artículo 5 estrellas? Déjanos tu valoración:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies
FES-TE ZEO
close slider

Coneix les últimes Accions, Idees i Notícies ZEO