L’any 2012, la Assemblea General de las Nacions Unides proclamà el 21 de març com a Dia Internacional dels Boscos. En un dia com avui,és important conscienciar la societat sobre el paper d’aquests ecosistemes a l’hora de combatre el canvi climàtic i la importància de cuidar-los i preservar-los.
L’any 2015 l’ONU va publicar els OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS). En aquest sentit, l’objectiu 15 té com a finalitat: Gestionar sosteniblement els boscos, lluitar contra la desertificació, aturar i invertir la degradació dels sòls i la pèrdua de la biodiversitat.
Ara l’ONU va més enllà i per prevenir, aturar i revertir la degradació dels ecosistemes de tot el món, ha declarat la Dècada per a la Restauració dels Ecosistemes (2021-2030). Aquesta resposta coordinada a nivell mundial davant la pèrdua i degradació dels hàbitats es centrarà en desenvolupar la voluntat i la capacitat polítiques per restaurar la relació dels éssers humans amb la natura. Així mateix, es tracta d’una resposta directa a l’avís de la ciència, tal com s’expressa en l’Informe especial sobre canvi climàtic i terra del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, a les decisions adoptades per tots els estats membres de les Nacions Unides, a les convencions de Rio sobre canvi climàtic i biodiversitat i a la Convenció de les Nacions Unides per a la Lluita contra la Desertificació
A l’article sobre la capacitat dels boscos de ser excel·lents embornals de CO2, ja comentàvem la importància d’una correcta gestió dels mateixos per tal d’optimitzar la captura i l’emmagatzematge del CO2. Advertíem que si la gestió no és correcta, els boscos en lloc de capturar CO2 l’emeten, augmentant el desequilibri de les emissions i, per tant, de les temperatures. Això comportaria que, per a aconseguir l’equilibri entre les emissions i les captures, hauríem de dur a terme altres estratègies.
Quan el CO2 de l’atmosfera augmenta, les plantes fan més fotosíntesi i per tant creixen més. Per això la verdor de la terra havia augmentat en els darrers anys. Però en un estudi publicat a Science, codirigit pel professor del CSIC al CREAF Josep Peñuelas i el professor Yongguan Zhang de la Universitat de Nanjin, es demostra que l’efecte fertilitzant de l’excés de CO2 sobre les plantes està minvant a tot el planeta, fins a un 50% des del 1982. Aquesta disminució es deu a la sequera i a la falta de nutrients.
“La fórmula no té cap misteri, les plantes per créixer necessiten CO2 , aigua i nutrients. Per molt que augmenti el CO2 , si els nutrients i l’aigua no augmenten en paral·lel, les plantes no podran aprofitar l’augment d’aquest gas”, explica el professor Josep Peñuelas.
Sabies que…?
La capacitat d’embornal de CO2 dels boscos ha disminuït un 17% en els darrers 25 anys i l’aigua que no aprofiten les plantes i que per tant arriba als rius, ha disminuït un 29%.
Si la gestió no és correcta, els boscos en lloc de capturar CO2 l’emeten.
La selva amazònica, el pulmó del planeta, va patir un període de sequera greu entre el 2005 i el 2008, que es va repetir el 2015. Això va provocar que la conca amazònica emetés 270 milions de TM de CO2. Segons un estudi del JPL-NASA, una sola temporada de sequera a l’Amazones pot reduir la captura de CO2 durant anys.
«L’ecosistema s’ha tornat tan vulnerable a aquests esdeveniments de sequera càlida i episòdica que la zona pot canviar d’embornal a font de carboni, depenent de la gravetat i de l’extensió», segons Sasaan Saatchi, director de l’estudi.
Al nostre país, la sequera de l’any 2016 va deixar moltes hectàrees de bosc en precari, però després de tres anys seguits de pluges, moltes hectàrees “s’han curat”. Aquesta recuperació total dels arbres només es pot assolir amb la pluja d’uns anys seguits, si no els arbres moriran.
En aquest gràfic podem veure les afectacions de la sequera els darrers anys, sent en els anys 2012 i 2016 en els que els boscos varen patir més per la falta d’aigua.
Els boscos produeixen la meitat de la pluja que rebran després, mitjançant la generació d’aigua que després transpiren i que s’evapora condensant-se a l’atmosfera i caient posteriorment en forma de pluja. Però la sequera mata els arbres, es redueixen les precipitacions i per tant augmenten les sequeres i els incendis en un cicle destructiu.
Segons l’Informe FORESTime, canvis dels serveis ecosistèmics dels boscos catalans en els darrers 25 anys, dut a terme pel CREAF – Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals -, la gestió forestal és la base imprescindible per tal de millorar la capacitat dels boscos de cara a la qualitat dels seus serveis ecosistèmics.
El rendiment dels boscos està més condicionat per la gestió que pel canvi climàtic.
Vegem quins són aquests serveis i la seva situació actual:
- REGULAR ELS RECURSOS HÍDRICS. Degut a la gestió forestal recent i al creixement del bosc, aquest és el servei que més s’ha reduït, entre un 12% als boscos del Pirineu i un 38% als boscos d’interior.
- FRENAR ELS PROCESSOS D’EROSIÓ I DESERTIFICACIÓ. És el servei que més ha funcionat, amb un augment de la superfície no erosionada de l’ 1’6%
- REGULAR L’INTERCANVI DE GASOS. La capacitat de captura del CO2 ha disminuït entre un 20% als boscos d’interior, un 16% als costaners. En canvi als montans no ha estat perceptible.
- PRODUIR FUSTA. L’informe constata que la fusta que es pot extreure sosteniblement del bosc sense perjudicar els dipòsits de carboni ha disminuït un 14’5% als boscos d’interior, un 8’2% als costaners i un 1’2% als montans.
- AFAVORIR LA CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT D’ESPÈCIES I D’HÀBITATS. L’Informe citat ha mesurat la producció de bolets i l’evolució de l’hàbitat per a la biodiversitat.
Tots aquests serveis es veuen afectats pels incendis forestals, la pluja àcida, les sequeres, les plagues i el tipus de gestió forestal.
Depenent del tipus de gestió que es dugui a terme, es potenciarà un o altre servei
Els resultats de l’Informe apunten a que hi ha un balanç entre l’aigua blava, la pluja, i la resta de serveis. Si la gestió s’encamina a incrementar el volum d’aigua que arriba als aqüífers i als rius, el més probable és que la resta de serveis disminueixin.
Una altra de les conclusions de l’Informe és que hi ha una relació positiva i forta entre la capacitat d’embornal i l’oferta de fusta, ja que la capacitat d’embornal està directament relacionada amb el creixement dels arbres i, per tant, amb l’oferta de fusta.
Però no és possible aconseguir l’equilibri entre tots els serveis, no hi ha cap gestió forestal que pugui assolir la millora de la provisió de tots els serveis alhora.
Els investigadors han estudiat quatre tipus de gestió:
- Continuar amb la gestió actual
- Promoure la producció de biomassa
- Emmagatzematge de carboni
- Reduir la vulnerabilitat del bosc al canvi climàtic
Si es continua amb la gestió actual es potenciaran la mitigació i l’erosió del sòl, però es perdrà el subministrament d’aigua i, per tant, els boscos seran més vulnerables enfront sequeres extremes i incendis.
Per tant, cal decidir entre una o altra gestió i l’Informe FORESTime recomana una gestió forestal que redueixi la vulnerabilitat del bosc.
“En un context en el qual s’espera que les pertorbacions augmentin en freqüència i gravetat, aquest tipus de gestió emergeix com una alternativa raonable per atenuar el risc de danys irreversibles, fins i tot si es redueix lleugerament la provisió d’alguns serveis.” Aitor Ameztegui, un dels autors de l’Informe.
Col·laboradora de la Associació per al Desenvolupament de la Casa Bioclimàtica des de la seva fundació, l’any 2003. Divulgadora dels beneficis del bioclimatisme en produccions audiovisuals per Antena3, TVE i en el vídeo-declaració “Què és una casa bioclimàtica?” de l’ADCB. Propietària i usuària d’una casa bioclimàtica des del 2001 i d’un vehicle elèctric des del 2015.
Loading...
