L’objectiu marcat per la comunitat internacional en els acords de la COP21 de París per tal d’aconseguir que l’augment de la temperatura del planeta no sobrepassi els 1.5º C, suposa que el CO2 que s’acumula  a l’atmosfera i que és el causant de l’augment de la temperatura a la terra, hagi de ser capturat i emmagatzemat alhora que les emissions de GEH es redueixen.

Carbon Cycle

Els captadors i embornals naturals del CO2 són els boscos i els oceans. També s’estan desenvolupant tècniques artificials de captació i emmagatzematge del CO2, que de moment no són eficaces.

Els oceans són els principals embornals de carboni naturals, són capaços d’absorbir al voltant del 50% del CO2. Aquesta captura la duen a terme, sobretot, el plàncton, els corals, els peixos, les algues i altres bacteris fotosintètics. Però si es sobrepassa el límit de la capacitat de l’oceà per a la captura, es provoca l’acidificació, és a dir, un descens del PH. Això provoca que espècies com el coral i les algues es vagin debilitant i morin i, per tant, disminueixi la capacitat dels oceans de ser embornals de CO2.

Com capturen CO2 els boscos?

Els boscos capturen el CO2 de l’atmosfera i l’emmagatzemen a les seves estructures llenyoses mitjançant la fotosíntesi.

El retorn del CO2 a l’atmosfera per part dels boscos es produeix sobretot per la respiració autotròfica, la heterotròfica i els incendis.

Un arbre de 20 anys absorbeix anualment el CO2 emès per un vehicle que recorre de 10.000 a 20.000 km

La principal emissió s’esdevé per la respiració dels organismes heterotròfics que són organismes que obtenen la matèria orgànica d’altres organismes vius, insectes, bacteris, fongs, etc.

Com emmagatzemen el CO2 els boscos? Els reservoris

Com ja hem vist, el CO2 capturat de l’atmosfera s’emmagatzema en forma de carboni (C) formant part de la matèria orgànica de les plantes. Una part de la mateixa passa, posteriorment, a emmagatzemar-se en la fullaraca, el sòl, els productes de la fusta, etc.

Els reservoris són magatzems de carboni, és a dir, sistemes capaços d’acumular o alliberar carboni. Si la quantitat de carboni que entra en aquests reservoris és més gran que la que en surt, seran considerats embornals (captadors de CO2 de l’atmosfera). En el cas contrari, seran una font de gasos d’efecte hivernacle.

Aquesta capacitat d’emmagatzematge de CO2 no només depèn dels arbres i arbustos,  també hi pren part el sòl dels boscos que propicia la retenció d’aigua i nutrients. Per això quan netegem els boscos només hem de retirar els materials que els són aliens.

La gestió dels boscos que duguem a terme comportarà la captura o l’emissió del CO2. La silvicultura, que és el conreu dels boscos, especialment per a llur aprofitament racional, té molt a veure amb la capacitat dels boscos per capturar i emmagatzemar CO2.

Sabies que…?

Els arbres són els pulmons del planeta, absorbeixen CO2 i produeixen oxigen.

A España cada persona emet unes 8 Tm de CO2 l’any. Tenim el repte de reduir aquesta petjada a 2 Tm el 2050.

Un arbre absorbeix entre 10 i 30kg de CO2 l’any.

Un arbre de 20 anys absorbeix anualment el CO2 emès per un vehicle que recorre de 10.000 a 20.000 km.

Un bosc correctament gestionat emmagatzema 1,5 vegades més carboni orgànic

“Els resultats d’aquests treballs demostren que hi ha, aproximadament, 1,5 vegades més quantitat de carboni orgànic en les pinedes que han tingut una silvicultura respecte a aquells del mateix territori, però que no han estat gestionats des que es van plantar. Per tant, la silvicultura és capaç d’augmentar la captura addicional de diverses tones de carboni per hectàrea reforestada” afirma Consuelo Carmen Brígido García, Enginyera de Forests.

No totes les espècies tenen la mateixa capacitat per capturar CO2

A la conca mediterrània les espècies que capten més CO2 a les ciutats són la mèlia, l’acàcia de tres espines, la xicranda i l’om.

Pel que fa a l’àmbit forestal, són el pi blanc, el pinyoner i el roure.

Acàcia de tres espines
Roure

Actualment hi ha projectes de plantació de boscos de Paulònia turmentosa sobretot a llevant i a Andalusia. Aquest arbre capta 10 vegades més de CO2 que qualsevol altra espècie, uns 21,7kg diaris, les seves arrels netegen el sòl on està plantat, creix més de pressa que l’habitual, la seva fusta pesa menys i, al no presentar nusos, és més rendible.

Un cop talat reneix fins a 7 vegades. Però necessita força aigua i està catalogat com a espècie invasora. Cal veure si compensa la seva plantació massiva ja que pot destruir els ecosistemes nadius de la zona.

Paulònia Turmentosa

Diversos projectes europeus calculen i quantifiquen el CO2 emmagatzemat als boscos i la incidència de la seva gestió en la capacitat de captació i emmagatzematge.

El projecte europeu CARBOINVENT, que aporta les dades requerides pel Protocol de Kioto, ha quantificat el carboni que s’acumula als boscos. A la seva biomassa els boscos acumulen 550 gigatones de carboni. Aquesta capacitat d’absorció i emmagatzematge de carboni es manté actualment i té potencial per seguir a mig termini, sobretot a l’hemisferi nord.

Un altre projecte europeu és el SILVISTRAT, en el que, entre d’altres coses, s’avaluen els valors de diferents variables forestals en funció de la intensitat de les intervencions de gestió. Aquest projecte conclou que, en el cas dels sistemes mediterranis i, degut a la falta d’aigua, la gestió no té gaires possibilitats per triar. Als boscos mediterranis les èpoques idònies per a la fixació de carboni seran la primavera i la tardor.

Aquests projectes, així com el projecte ATEAM o l’ALARM, constaten que els ecosistemes mediterranis i els de l’alta muntanya són els més perjudicats pel canvi climàtic.

Segons l’estudi publicat a la revista Science pels investigadors de l’Institut de Biologia Integrativa de l’Institut federal Suïs de Tecnologia de Zurich (ETH-Zurich), plantant 500.000 milions d’arbres s’aconseguiria augmentar en un 25% la superfície forestal. Aquesta proposta, més econòmica i efectiva que altres projectes proposats, permetria capturar un 25% de GEH i mitigar el canvi climàtic.

Per l’IPCC, una de les conseqüències del canvi climàtic a la conca mediterrània serà, i ja és, l’augment de les temperatures i el descens de les precipitacions, sobretot a l’estiu. Les pluges cada cop seran més infreqüents, i els períodes sense pluja seran més llargs. Aquests canvis afectaran negativament la vegetació, faran augmentar l’aridesa per la menor disponibilitat hídrica per a les plantes i, de retruc, els incendis forestals i les plagues sovintejaran. Els boscos, per tant, es veuran afectats tant econòmicament com ambiental.

Si la situació de sequera s’agreuja els boscos perden carboni, ja que augmenta més l’emissió que la captació

L’augment de la temperatura al bosc provoca que els arbres de fulla caduca allarguin el seu període vegetatiu, però només serà un avantatge per al manteniment del carboni si no augmenta la sequera. L’ideal seria molta aigua i temperatures altes, com en els boscos tropicals.

És el que aconsegueix el Projecte Serapium d’Egipte, que aprofita les aigües residuals regenerades, riques en nitrogen i fòsfor, de la ciutat d’Ismailia, i les aboquen al bosc de 202 hectàrees on fertilitzen la gran varietat d’arbres que s’hi ha plantat.

Aquest projecte forma part d’un gran projecte egipci THE NATIONAL PROGRAM FOR THE SAFE USE OF TREATED SEWAGE WATER FOR AFFORESTATION que vol guanyar la batalla contra el desert que avança apoderant-se de les terres fèrtils, tot creant boscos comercials i sostenibles.

També a l’Àfrica trobem l’ambiciós projecte GREAT NEW WALL a la regió del Sahel, una iniciativa totalment liderada per Àfrica. La Gran Muralla Verda és un ambiciós projecte que busca fer créixer una meravella natural de 8.000 km a tota l’amplitud d’Àfrica. Des del 2007, s’han plantat milions d’arbres a l’extrem sud del desert del Sàhara, però encara falten milions d’arbres per acabar el mur.

The Great Green Wall will stretch from Senegal to DjiboutiGlobal Environmental Facility

A la Xina, el 1978, es va engegar el projecte THREE-NORTH SHELTER FOREST PROGRAM. El programa de reforestació més gran del món. El seu objectiu és establir 35 milions d’hectàrees de boscos de cinturó d’abric entre 1978 i 2050.

A l’orient mitjà en una finca orgànica a Zippori, al nord d’Israel, el científic Eli Cohen ha fundat Ayala Water and Ecology. Aquesta empresa fa servir plantes aquàtiques que actuen com a pulmons verds alhora que netegen els sistemes de clavegueram, l’aigua i el sòl contaminats, de manera natural sense emprar productes químics ni energia, per tant, totalment ZEO. Redueix la petjada de carboni i la reverteix.

I és que els països estan lluitant per a aconseguir revertir la desertificació, absorbir CO2 i conservar la vida silvestre, tot assolint, al mateix temps, el desenvolupament econòmic.

Més a prop nostre també es desenvolupen iniciatives enginyoses per a revertir la desforestació com és el cas dels drons de Dronecoria, que sembren 100 llavors per segon, ràpidament i sense emissions. Ja ho han fet a terrenys d’Almeria i Granada.

Els drons de reforestació de Dronecoria tenen l’estructura de fusta i sembren les llavors, prèviament preparades mitjançant una màquina de pel·letitzar llavors, també desenvolupada per Dronecoria.  Les llavors es cobreixen amb una combinació de nutrients que els permeten créixer als llocs on d’altra manera no podrien fer-ho. Amb aquests tractaments poden aconseguir que tan sols amb una pluja les llavors germinin.

La plantació d’arbres també és un mitjà per reduir la petjada de carboni d’empreses i ciutadans. Moltes plataformes ofereixen aquest servei, per exemple, ECODES,  PLANT A TREE, ARBOLIZA, BOSQUES SOSTENIBLES, etc. Fins i tot existeixen iniciatives com Ecosia, un search engine que planta un arbre cada cop que cerques un número determinats de paraules.

Però si no aconseguim els objectius ZEO (Zero Emissions Objective), la reforestació, el fre a la desertificació i altres mesures per capturar els GEH no seran suficients.

T'ha semblat aquest, un article 5 estrelles? Deixa'ns la teva valoració:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (2 votes, average: 4.00 out of 5)
Loading...

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies
FES-TE ZEO
close slider

Coneix les últimes Accions, Idees i Notícies ZEO