Encara que sembli un enunciat difícil de creure, és tan cert com el pronòstic que, si no aconseguim descarbonitzar l’economia per a l’any 2050, estarem en risc d’incrementar la temperatura del planeta més enllà de les seves possibilitats d’adaptació. I és que, tal com estableix l’Acord de París 2015, per a no arribar a una situació irreversible, hem d’aconseguir mantenir un increment de la temperatura del planeta per sota dels 2 °C, respecte als nivells preindustrials.
L’afirmació que “el canvi climàtic és més mortal que el Coronavirus” va ser publicada fa una setmana en la pàgina principal del portal web de l’ONU. El secretari general d’aquest organisme internacional, Antonio Guterres, va assegurar que, malgrat la situació de pandèmia global que vivim a causa de la crisi sanitària del COVID-19, és important no oblidar ni amagar la importància d’una altra crisi que fa molt més temps que sofrim: la del canvi climàtic.
Encara que totes dues crisis tenen una dimensió global, afecten la salut humana i estan tenint un impacte directe en l’economia global, només una d’elles ha aconseguit la mobilització i accions globals necessàries per a posar-li fi. La crisi climàtica encara no és concebuda com un problema realment rellevant entre tots els sectors de la societat, però, podria aconseguir la mateixa rellevància si la societat sabés que a la llarga, serà més mortal que el Coronavirus?
Mortalitat del Coronavirus versus mortalitat del canvi climàtic
Encara que és difícil establir equivalències sobre els índexs de mortalitat entre totes dues crisis alguns estudis poden aportar una mica de llum sobre aquesta qüestió.
– Morts associades a la pujada de les temperatures
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), entre 2030 i 2050 el canvi climàtic causarà la mort de 250 mil persones cada any. En l’actualitat, l’escalfament global i les elevades temperatures en països càlids com Austràlia, l’Índia i el Japó ja han fet variar els índexs de mortalitat. L’any passat, una onada de calor al Japó va registrar més de 100 morts i 18.000 ingressos en hospitals.
Encara que no fa falta anar tan lluny per a veure els efectes que està tenint la crisi climàtica en la salut dels ciutadans. Entre els mesos de juny i setembre de 2019, França va registrar 1.462 morts més de les habituals associades a la pujada de les temperatures. Algunes dades més pròximes són les recollides pel III Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, on cada any moren 300 persones per aquesta conseqüència climàtica.
– Morts associades a la propagació de malalties
Un altre dels efectes adversos associats a la pujada de les temperatures és la generació de condicions climàtiques favorables per a la propagació d’algunes malalties. La més coneguda és la del dengue. Aquest virus que es transmet a través dels mosquits s’ha multiplicat exponencialment des de 1950, quan va començar a produir-se l’increment de les temperatures a causa de l’explotació dels combustibles fòssils.
L’any passat, els casos d’aquesta malaltia que afecta en major mesura a la població infantil i que té una taxa de mortalitat del 2,5%, es van veure àmpliament incrementats. Segons l’AMSE (Associació de metges d’exterior), s’estima que anualment unes 975.000 persones moren a causa del dengue.
Segons l‘OMS, les variacions climàtiques provocades per l’escalfament global influeixen significativament en la propagació les malalties transmeses per l’aigua o a través d’insectes. També, poden ampliar la distribució geogràfica del virus, com passarà amb la malaltia de l’esquistosomiasi a la Xina o el paludisme -responsable de la mort de gairebé 600.000 persones cada any-, que veuran incrementades les seves zones de contagi si no frenem el canvi climàtic.
– Morts associades a les catàstrofes naturals causades pel canvi climàtic
Les conseqüències i fenòmens climàtics extrems també han tingut un elevat impacte en la mortalitat dels ciutadans. En països com Nepal, l’Índia, Bangladesh o Myanmar l’any passat les precipitacions de l’època del monsó, que el 2019 van estar molt per sobre de la mitjana a causa al canvi climàtic, van posar fi a la vida de més de 2.200 persones. En 2018 el cicló AVA i Eliakin a Madagascar es van emportar a unes 70 persones i els huracans Floreix i Lane van provocar 37 morts als EUA.
Aquest és només un petit exemple de les conseqüències climàtiques adverses del canvi climàtic. La comunitat científica augura un increment d’aquestes al llarg dels pròxims vint anys.
El 2017, 18 milions de persones es van veure obligades a abandonar les seves llars a causa del canvi climàtic
Segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OMI), en 2017, 18 milions de persones es van veure obligades a abandonar les seves llars per motius mediambientals que la comunitat científica associa al canvi climàtic. Les dades de l’OMI són clars:
- 8,6 milions de persones es van haver de desplaçar a causa de les inundacions causades per la pujada del nivell de la mar o pluges anormals
- 7,5 milions ho van fer per tempestes
- 1,3 ho van fer per sequeres
A finals de gener d’aquest mateix any, els incendis a Austràlia es van emportar a gairebé 30 persones, mentre que durant els incendis de l’Amazones, on 43 hectàrees van acabar consumides pel foc, es van produir incomptables pèrdues d’animals i espècies úniques de la zona.
La data per a frenar la “corba” de la crisi climàtica serà 2050
Malgrat que les dades de la mortalitat per COVID-19 no són definitives, ja que es tracta d’una crisi que estem vivint en l’actualitat, el mapa mundial recull més de 21.000 morts en 178 països. Encara que segons els experts, veient les dades de l’evolució de la infecció a Espanya, amb 49.500 casos confirmats, 3.647 morts i 5.367 recuperats, el pronòstic de recuperació és positiu. Tal com afirmen el Ministeri de Sanitat i el de Defensa a Espanya, “quan aconseguim frenar la corba frenarem el contagi”.
Entre 2030 i 2050 el canvi climàtic posarà fi a la vida de 5 milions de persones
A la Xina van trigar uns dos mesos a frenar aquesta corba, a Corea i Taiwan poc més d’un mes i a Espanya, si seguim les recomanacions del Govern d’adoptar el confinament, el farem en una o dues setmanes. En la crisi climàtica els experts estan posant el límit per a frenar la “corba” -en aquest cas d’increment de la temperatura planetària-, el 2050, l’any en què la majoria de països signants de l’Acord de París es van comprometre a ser ZEO -zero emissions-. Però per a llavors, i tenint en compte els pronòstics de l’OMS, el canvi climàtic ja haurà posat fi a la vida de 5 milions de persones
És per això que el secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres ha insistit tant que la preocupació pel Covid-19 no ha de reduir l’esforç mundial en la lluita contra l’emergència climàtica. De fet, aquesta crisi sanitària ha demostrat que amb voluntat política i social, és possible canviar hàbits i adoptar mesures més restrictives que suposen una completa transformació.
Les mesures restrictives del COVID19 han estat positives per a la lluita climàtica
Segons dades de Carbon Brief, durant aquesta crisi sanitària, la Xina ha reduït la seva producció de petroli i carbó en un 35% evitant l’emissió a l’atmosfera de 200 milions de tones de CO₂, l’equivalent a una reducció del 6% de les emissions mundials durant aquest període.
Al voltant de tot el món, els satèl·lits ens mostren dades de com s’han reduït entre un 50 i 60% els nivells de contaminació per diòxid de nitrogen en les grans ciutats millorant la qualitat de l’aire d’aquestes. Sembla que les mesures adoptades per a fer front al COVID19 han estat positives per a la lluita climàtica, aconseguint reduir la petjada de carboni humana durant aquest període.
A més, durant aquest confinament també és possible reduir la nostra petjada de carboni en l’àmbit personal. Adoptant un confinament ZEO i seguint les recomanacions d’aquesta Plataforma, podem aprofitar la reclusió per a ser més sostenibles i quan tot això acabi, seguir-les en la nostra vida diària.
PlataformaZEO compta amb la col·laboració de periodistes i experts ambientals que treballen cada dia per ajudar-vos a estar més informats del canvi climàtic i l’escalfament global.
Loading...
