Canvi climàtic: assignatura pendent de la política espanyola

El passat 11 de juny es publicava un article a La Vanguardia que alertava: ”L’Agència Europea de Medi Ambient conclou, de manera contundent, que Espanya és el país europeu que més quantitat de gasos hivernacle ha emès des de l’any 1990”.

Dades alarmants que tornen a deixar en evidència a l’estat espanyol en quant a temes ambientals. L’Agència també afirma que hi ha hagut un augment del 75% entre el 1990 i el 2015, o sigui, que l’any 2015 es van emetre 47,8 tones de C02 més que l’any 1990. A més, explica que aquestes emissions tòxiques procedeixen de la crema de combustibles fòssils a plantes elèctriques, de la indústria i d’altres com els relacionats amb els transports.

Pel que fa a la resta de països més contaminants, trobem a Portugal, Irlanda, Chipre i Austria, en aquest ordre. D’altra banda, al costat oposat, veiem Alemanya i Regne Unit que han reduït les emissions en 348,9 i 290 milions de tones en aquests 25 anys, respectivament. En aquesta taula de l’Agència Europea de Medi Ambient es poden observar de manera detallada totes les dades.

Per què continuen creixent les emissions a Espanya?

Segons l’Agència, una de les raons per la qual Espanya produeix aquestes emissions tant elevades és per l’ús abusiu del carbó.

Cal destacar que a Espanya cada cop s’utilitza més carbó, altament contaminant, i encara, no es veu factible un canvi per alguna energia renovable.

Com ja va quedar palès a la Conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic de 2016 a Marrakech, Espanya no està convençuda de deixar de treballar amb aquest mineral. Com va esmentar Álvaro Nadal, ministre d’Energia, Turisme i Agenda Digital: 

”No es contempla un pla de tancament de centrals, ja que no és una obligació comunitària”.

Aquesta actuació del ministeri espanyol es contraposa amb la d’alguns governs europeus, com l’alemany, el portuguès, o el britànic; que ja s’estan plantejant el tancament de centrals de carbó. Així mateix, és important dir que a les empreses elèctriques els interessa seguir explotant el carbó, a causa del seu baix preu. També és degut al preu que han de pagar pels drets d’emissió: només entre 5 i 7 euros per cada tona emesa de CO2. Per tant, és evident que el tema econòmic és crucial en l’aturada del canvi climàtic, no interessa econòmicament centrar-se en el medi ambient.

Acord de París (2015)

Entre el novembre i el desembre de l’any 2015 es va redactar el conegut com Acord de París dintre de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Un total de 193 països es van comprometre a combatre aquest gran problema, només el van refutar Nicaragua i Síria. Com a objectiu principal, la Unió Europea es proposà reduir en un 40% els gasos de tipus hivernacle de cara a l’any 2030. Sobretot insten a mitigar i reduir les emissions, mantenir l’augment de la temperatura per sota dels 2º i cooperar mundialment. L’Acord va entrar en vigor el novembre de 2016, però sorprenentment aquest mes de juny un altre país ha refutat participar-hi: Estats Units. Donald Trump ha dit que no a l’Acord al·legant als llocs de treball, proclama que aquest acord perjudicarà els treballadors estatunidencs i malbaratarà la economia del país.

Donald Trump: «L’Acord de París afeblirà la nostra economia»

Cal recordar que Estats Units és el segon país que més gasos, de tipus hivernacle, emet darrere de la Xina.

Paísos que més contaminen:

1. Xina
2. Estats Units
3. Països de la UE
4. Índia
5. Russia
6. Japó

Actualment, molta gent es pregunta què passarà arran de la sortida dels Estats Units de l’Acord de París?

Doncs potser es provoca un efecte dominó i altres països també volen abandonar. Sembla inversemblant però Donald Trump va admetre al seu compte de Twitter que el canvi climàtic només era «un invent de Xina» i que, per suposat, no signarà res que no sigui profitós pels Estats Units. Per tant, si el segon país més contaminant del món no es cenyeix a l’acord, les emissions tòxiques continuaran produint-se i es crearà un dany irreparable per la Terra.

Efectes del canvi climàtic

A més d’una pujada considerable de la temperatura, podrem veure efectes immediats com sequeres intenses, desgels, desaparicions de flora i fauna, huracans, tornats, etc. Inclús, podran desaparèixer regions habitades avui en dia, com les illes. Potser és el nostre antropocentrisme (creença que afirma que l’ésser humà és superior a la resta d’espècies) el que no ens deixa avançar, però cal recalcar als més incrèduls que l’ésser humà també es veuria afectat greument pel canvi climàtic. Segons la Organització Mundial de la Salut (OMS), el 92% de la població mundial viu en llocs on els nivells de contaminació a l’aire excedeixen els límits. Uns 3 milions de morts a l’any estan relacionades amb la exposició a espais contaminats.

Espanya no treballa prou

A finals del 2016, les ciutats més contaminants de l’Estat, Barcelona i Madrid, van proclamar que era necessari crear mesures per eradicar el problema. Manuela Carmena, alcaldessa de Madrid, va ser la primera en reivindicar-ho. L’Àrea de Medi Ambient i Mobilitat va presentar, el novembre de 2016, un esborrany de les 30 propostes per millorar l’aire de la capital.

El mes de març de 2017, es va presentar oficialment el pla amb mesures com: prioritzar els vianants, millorar el servei de bicicletes, limitació de velocitat i, fins i tot, prohibir la circulació dels vehicles més antics i contaminants a partir del 2020. Els protocols més agressius, limitar la circulació durant alguns dies concrets, només s’activa quan els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) són superiors als límits tòxics perjudicials per la salut.

Pel que fa a Barcelona, Ada Colau vol millorar la situació, ja que la Ciutat Comtal ha superat en diverses ocasions els límits de contaminació establerts per la Unió Europea i la OMS. Un estudi realitzat per l’Agència de Salut de Barcelona conclou que l’aire respirat a les estacions de trànsit de Barcelona, durant el 2016, supera 1’3 vegades els nivells normatius de la OMS. A més, afirma que el 95% de la població està potencialment exposat a nivells de material particulat superiors als  establerts per la Organització. Per tant, el govern barceloní a finals de novembre de 2016 va impulsar un pla amb 58 mesures per combatre la contaminació atmosfèrica.

Entre les accions veiem: incentivar el transport públic, millorar el servei Bicing, prohibició de la circulació a les rondes, dels vehicles més contaminants durant episodis d’alta contaminació, etc. Així mateix, Barcelona preveu una prohibició total a l’any 2020, això serà en els vehicles de gasolina matriculats abans del 2000 i en els vehicles dièsel matriculats abans del 2006.

Per contrarestar els problemes ocasionats, l’Ajuntament de Barcelona vol oferir viatges gratuïts, durant 3 anys, a les persones que es comprometin a desfer-se del seu cotxe; s’aconseguiria amb l’anomenada ”targeta verda”.

Com podem veure, només dues ciutats han treballat per lluitar contra el canvi climàtic. Encara que hi ha molt a millorar en les seves propostes, sempre està bé qualsevol iniciativa. Però, això no ha agradat a tothom, els dos ajuntaments han rebut infinites queixes per aquesta iniciativa sobre la circulació. És evident que el canvi climàtic és una assignatura pendent a aquest país, mentre que els nostres veïns europeus ja ho estan estudiant. Estocolm, Helsinki, Oslo o Viena, ja prohibeixen l’accés al centre de la ciutat. Pel que fa a París, l’alcaldessa Anne Hidalgo, ha convertit el seu pla anti-pol·lució en un dels més importants de la seva política.

Finalment, és evident que qualsevol mesura implica un desplegament econòmic important, per tant les ajudes econòmiques, tant a ens públics i privats, com a ciutadans particulars; són molt necessàries. És obvi que informant i ajudant a les persones respecte aquest tema, es podrà aconseguir rebaixar les emissions tòxiques.