Al llarg de la història, hi ha hagut una gran controvèrsia entorn de si realment existeix una relació entre el canvi climàtic i la gradual desaparició de la capa d’ozó. I és que la capa d’ozó no deixa de ser un Gas d’Efecte d’hivernacle (GEI) que es troba de forma natural en la Terra que protegeix la biodiversitat del planeta dels efectes nocius dels raigs solars – els raigs ultraviolats (UV)-.
La resposta a la pregunta de si la reducció de la capa d’ozó està relacionada amb el canvi climàtic, és per tant, complexa i difícil d’explicar.
El 1981 va entrar en vigor el Protocol de Montreal per a la protecció de la capa d’ozó
Així com el 1997 va ser signat el Protocol de Kyoto per a la reducció de les emissions GEI que provoquen el canvi climàtic, anys abans, el 1981 ja havia entrat en vigor el Protocol de Montreal. Un acord signat per més de 197 països per a controlar i reduir la producció de les substàncies destructores de l’ozó, i així disminuir la concentració d’aquestes substàncies en l’estratosfera.
L’any 1974 la comunitat científica va començar a notificar una reducció de la capa d’ozó en la zona de l’Antàrtida. Atribuïen la culpa als clorofluorocarbons, unes substàncies químiques derivades dels hidrocarburs, compostes per clor, fluor i carboni, que destrueixen l’ozó a través dels refrigeradors, aires condicionats i aerosols. Ara, gràcies al Protocol de Montreal s’ha aconseguit eliminar el 99% d’aquests productes químics que reduïen l’Ozó.
El 2018, després de l’última avaluació científica sobre la reducció de la capa d’ozó, s’ha pogut demostrar que s’han recuperat parts de la capa d’ozó ajusto a un 3 i 6%. I s’espera que la capa d’ozó s’hagi recuperat per complet de l’hemisferi nord en 2030 i a les regions polars per a 2060.
Aquesta informació pot arribar a respondre a la pregunta que formula aquest article. Té a veure la reducció de la capa d’ozó amb el canvi climàtic? La resposta és no. No obstant això, tots dos fenòmens estan indirectament relacionats. D’una banda, la capa d’ozó és necessària per a evitar l’excés de raigs ultraviolats en la superfície terrestre, mentre que els gasos d’efecte d’hivernacle (GEI) de l’atmosfera -també el CO₂-, són necessaris per a tenir un clima habitable.
Ara bé, la mesura habitual de CO₂ hauria de ser de 350 ppm (Parts per milió), i ara ja ha arribat màximes de 415 ppm. “Això suposa que la radiació que rebota no surt a l’univers sinó que queda retinguda en major mesura a la Terra” afirma Laura Jarauta, enginyera industrial especialitzada al medi ambient. “Tots els gasos que destrueixen la capa d’ozó tenen també potencial d’escalfament global, per tant, si s’evita la seva emissió, aconseguim un doble benefici: No es destrueix la capa d’ozó i no s’incrementa l’escalfament global” assegura Jarauta.
Des de l’entrada en vigor del Protocol Montreal s’han evitat 135 mil milions de tones de CO₂
Els clorofluorocarbons tan perjudicials per a la destrucció de les molècules que componen la capa d’ozó, també són alhora Gasos d’Efecte d’hivernacle (GEI) compostos per carboni, el principal gas emissor culpable del canvi climàtic. Per tant, prenent mesures per a la protecció de la capa d’ozó, s’estan prenent mesures també per a la reducció d’emissions GEI.
I és per això que des que va entrar en vigor el Protocol Montreal, gràcies a les accions i mesures preses per a la protecció de la capa d’ozó s’ha contribuït a la lluita contra el canvi climàtic en evitar al voltant de 135 mil milions de tones d’emissions de CO₂, segons el comunicat de l’ONU.
“En centrar les nostres energies en la lluita contra el canvi climàtic, hem d’anar amb compte de no descuidar la capa d’ozó“
Antonio Guterres, secretari general de l’ONU, va afirmar en un comunicat oficial: “En centrar les nostres energies en la lluita contra el canvi climàtic, hem d’anar amb compte de no descuidar la capa d’ozó i estar atents a l’amenaça que suposa l’ús il·legal de gasos que esgoten la capa d’ozó”. Perquè, les mesures de protecció de la capa d’ozó protegeixen la salut humana i els ecosistemes de la radiació ultraviolada del sol que arriba a la Terra, també “milloren els resultats de les iniciatives dirigides a afrontar el canvi climàtic”.
Són els GEI perjudicials per al planeta?
Tot i el discurs popular que els GEI són perjudicials per al canvi climàtic, és important tenir en compte que aquests sempre han existit en la composició atmosfèrica del planeta. De fet gràcies a aquests, és habitable el planeta Terra i es va poder desenvolupar la vida. I ha estat degut a l’acció humana, amb les emissions derivades dels combustibles fòssils i altres emissions químiques -com els pesticides-, o naturals -com el metà de la ramaderia intensiva-, que aquests nivells de GEI han augmentat de concentració en l’atmosfera i han començat a suposar un problema per al planeta.
Aconseguir una societat ZEO -zero emissions-, també significa aconseguir que la capa d’ozó torni a la seva forma natural. Encara que la reducció de la capa d’ozó no sigui la causa principal del canvi climàtic, les accions que podem prendre per a protegir-la revertiran directament en la lluita contra aquest.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
