En el Dia de la Terra, des de la Plataforma ZEO recordem la importància de frenar el canvi climàtic per tal de garantir l’habitabilitat del nostre planeta. Des de fa anys, la comunitat científica ens ha alertat que, si superem els 2 °C d’increment de la temperatura mitjana respecte a l’època preindustrial, la Terra arribarà a un punt de no retorn de la crisi climàtica.

Com si es tractés d’una pel·lícula de ciència ficció, si no actuem immediatament, exposarem la humanitat a plantejar alternatives de vida a l’espai o en altres planetes.

La consciència climàtica és fonamental per a aconseguir fer el pas cap a una economia i una societat més sostenibles. Però l’objectiu principal és reduir a zero les emissions de CO₂ generades per l’ésser humà: l’economia fòssil és incompatible amb la salut i la supervivència a la Terra.

I és que, precisament la temperatura global de la Terra va començar a incrementar-se a principis del segle XX, amb la industrialització i la globalització. L’estandardització de l’economia fòssil, en el subministrament energètic, la mobilitat o l’extracció de matèries primeres (plàstic, teixits, polièster, etc.), és el que ens ha portat a la situació de crisi climàtica a la qual ens enfrontem a l’actualitat.

La temperatura global de la Terra ha augmentat desproporcionadament a les últimes dècades

El conegut projecte “Show your stripes” del científic Ed Hawkins, mostra aquesta tendència creixent d’escalfament global del planeta.

A la seva pàgina web és possible consultar l’evolució de la temperatura mitjana en qualsevol part del món des de finals del segle XIX o principis del XX. En totes elles, predomina un augment de les temperatures en els últims anys.

Les evidències ens confirmen que les àrees gelades de la Terra s’estan fonent. El 2014 va ser l’any més càlid globalment des que es va començar a registrar la temperatura l’any 1880. Aquest augment de la temperatura, provocat per l’excés de Gasos d’Efecte d’hivernacle (GEH) en l’atmosfera, està donant peu a fenòmens meteorològics extrems i canvis en el clima, que posen en risc la salut i la vida a la Terra.

És important tenir en compte que, tal com coincideix el 97% de la comunitat científica, la responsabilitat del canvi climàtic resideix en l’home i en la forma com explota la Terra. Perquè, encara que al llarg de la història ha existit una evolució climàtica natural amb alts i baixos, els humans han fet que ara aquestes variacions s’escurcin més en el temps i siguin més extremes.

La nostra activitat econòmica, producció i estil de vida està generant un augment desorbitat de la temperatura de la Terra. Les principals conseqüències d’aquest canvi climàtic són el desglaç dels pols, els canvis en les estacions i els períodes de sequera o de pluges intenses inusuals.

La pujada del nivell de la mar

En les últimes dècades, hem perdut el 35% de la superfície gelada del pol nord. Des de la dècada dels setanta, data en què es va començar a enregistrar el planeta per via satèl·lit, s’aprecia de manera clara, la relació entre l’augment de la concentració de CO₂ en PPM (parts per milió), l’augment global de la temperatura i la superfície de gel desapareguda.

La comunitat ha alertat que, en cas de seguir a aquest ritme, en vuitanta-un anys el Pol Nord desapareixerà. Això impactarà de forma molt directa les comunitats que viuen a Groenlàndia, que necessiten el gel per al transport, la caça o la pesca. Els esdeveniments extrems, com, per exemple, les inundacions a causa del desglaç de les parts superficials, posaran en perill la vida i el mitjà de subsistència d’aquestes persones.

De manera indirecta, el desglaç dels pols causarà una progressiva i gradual pujada del nivell de la mar. Un estudi realitzat per més de 100 experts a escala internacional va advertir el 2019 que, si l’escalfament global de la Terra arriba als 3,4 °C, el nivell dels oceans podria augmentar 1,3 metres el 2100. En el cas de seguir amb la mateixa tònica, el nivell superaria els cinc metres l’any 2300 i l’Antàrtida i Groenlàndia es quedarien sense gel.

Segons l’estudi publicat a la revista Climate Atmospheric Science fins i tot complint amb els objectius de l’Acord de París 2015, mantenint per sota dels 2 °C l’augment de la temperatura, en el 2300 els oceans s’hauran elevat dos metres.

Són dades realment preocupants. Sobretot, si tenim en compte que al voltant del 10% de la població mundial es veurà afectada per aquest canvi: uns 770 milions de persones viuen per sota del nivell del mar.

De fet, actualment, ja existeixen algunes regions insulars afectades per la pujada del nivell de la mar. Les illes Carteret en el pacífic Sud i algunes illes de l’arxipèlag de les Salomó, han desaparegut o estan sent evacuades.

Canvis en el clima: Períodes de sequera i fenòmens climàtics extrems

El canvi climàtic està alterant el cabal dels rius a tot el món i provocant canvis en les estacions. Un recent estudi publicat el març de 2021 va revelar que les tendències hidrològiques, és a dir, el cicle de l’aigua, està sent alterat pel canvi climàtic.

Els resultats d’aquest estudi, mostren que, mentre que en algunes regions els rius s’estan assecant i han perdut cabal, en unes altres s’estan tornant més cabalosos. L’augment del volum d’aigua està provocant inundacions en algunes zones i en localitats pròximes a les conques fluvials.

Aquests fenòmens causats pel canvi climàtic, les inundacions i les sequeres, estan posant en perill la disponibilitat d’aquest recurs. Hem de tenir en compte que el sector agrícola depèn en gran manera de l’aigua d’aquests rius i de les precipitacions.

Per tant, ja sigui durant els períodes de sequera i de calor extrema, com durant els períodes de pluges intenses, les collites corren el risc d’espatllar-se o de no poder créixer amb normalitat. Aquest fet posa en perill les comunitats que viuen de l’agricultura i genera una major inseguretat alimentària als països en vies de desenvolupament.

Tots aquests factors acaben causant migracions climàtiques massives: les comunitats rurals que viuen de la Terra, es queden sense recursos per subsistir i es mouen a la cerca d’un nou lloc on començar.

Desforestació i incendis: Perdent la capacitat d’absorbir CO₂

En les últimes dècades, també hem perdut capacitat d’absorbir CO₂. Urbanitzant, edificant i construint noves localitats i ciutats hem perdut zones de vegetació i boscos. Recordem que els boscos són embornals de carboni naturals, capaços d’absorbir grans quantitats de CO₂ de l’atmosfera.

Segons la Comissió Europea, també es consideren embornals certes activitats com l’ús de la terra i la silvicultura. Ambdues van ser incloses en el Protocol de Kyoto com a Mecanismes de Flexibilitat i mitigació del canvi climàtic, gràcies a la seva funció de facilitar i contribuir al compliment dels compromisos de reducció d’emissions.

A causa de l’escalfament global de la Terra, els nostres boscos i alguns ecosistemes naturals, que tenen un gran potencial d’embornal, estan en perill. També a causa d’altres factors externs com la desforestació o la mala gestió forestal, aquests estan desapareixent.

A més, en els últims anys també hem estat testimonis de l’augment de la freqüència d’incendis devastadors. El 2019 Greenpeace ja va alertar d’aquesta tendència: aquest any van tenir lloc alguns dels incendis més greus de la història.

Espanya, Grècia, Portugal i els Estats Units van veure milers d’hectàrees de boscos cremats i les vides de les comunitats pròximes perillar.

Sabias que…?

Segons un estudi realitzat en la Universitat de Leeds, si s’utilitzés la bicicleta elèctrica per substituir el cotxe, a Anglaterra es podrien arribar a reduir les emissions de CO₂ fins a 30 milions de tones l’any.

Una quantitat que equival a la meitat de les emissions generades pels automòbils actualment.

En els incendis de Califòrnia del 2018 es van perdre 42.000 hectàrees de bosc

Por ejemplo, los incendios de California sucedidos en noviembre de 2018 provocaron la evacuación de 38.000 personas, cinco muertes, alrededor de 42.000 hectáreas de bosque calcinadas y más de 1340 estructuras destruidas (viviendas, comercios, escuelas, etc.)

Per a la comunitat i la lluita climàtica, un incendi és un peix que es mossega la cua.

Cada vegada que es crema un bosc els seus arbres alliberen CO₂ i contribueixen a l’escalfament global. D’altra banda, la pujada de les temperatures i la falta de pluja produïdes pel canvi climàtic, incrementen el risc d’incendis forestals. A tot això, hem d’afegir que, cada vegada que perdem un bosc, perdem un gran embornal de CO₂ i la capacitat de capturar CO₂ de milers d’arbres.

Per aquest motiu, és fonamental començar a reduir emissions, baixar la temperatura del planeta, i així reduir el risc d’incendi, i establir plans per tal de protegir i conservar els boscos.

Quina és la solució a tots aquests problemes?

Una vegada analitzades totes les conseqüències del canvi climàtic i els efectes que tindrà el mateix sobre la Terra en els pròxims anys, hem d’afrontar el problema amb un prisma optimista.

Tots aquests fenòmens climàtics i els futurs riscos per la Terra, podrien revertir-se si la societat duu a terme una autèntica descarbonització de l’economia. Encara que evidentment no serà un canvi d’un dia per a l’altre, és vital començar a actuar per dur a terme aquesta migració a l’economia i a la societat zero emissions.

Nosaltres, com a ciutadans, també podem contribuir a l’acceleració d’aquesta transformació verda. Com a consumidors, tenim el poder de premiar o beneficiar unes marques o empreses amb les nostres decisions o dictar les tendències del mercat.

En aquest sentit, en el Dia de la Terra, des de la Plataforma ZEO us reptem a realitzar 4 canvis clau en la vostra vida diària, per a poder començar a contribuir veritablement a l’acció climàtica i cuidar el planeta.

Comptar amb un subministrament energètic renovable. Ja sigui mitjançant una comercialitzadora d’energia verda o bé passant-se a l’autoconsum.

Reduir el consum de carn. Reduint el nostre consum de carn a dues vegades per setmana, la nostra petjada de carboni es reduiria al voltant d’1,3 tones l’any.

Limitar el consum de moda. El fast fashion contribueix de manera decisiva al canvi climàtic. Un 11% de les emissions globals GEH provenen del sector tèxtil. Confiem en la moda circular.

Apostar per la mobilitat ZEO (zero emissions). El vehicle convencional aviat tindrà vetada l’entrada a les grans ciutats. Existeixen alternatives com la bicicleta o el patinet elèctric, els sistemes de bicicleta de lloguer municipal, la compra o rènting d’un cotxe o moto elèctrica. I, per descomptat, l’ús del transport públic.

T'ha semblat aquest, un article 5 estrelles? Deixa'ns la teva valoració:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...
FES-TE ZEO
close slider

uneix-te a la comunitat ZEO

Estigues a el dia de les últimes accions, esdeveniments i notícies ZEO

Informació Bàsica Sobre Protecció de Dades:
Responsable: SPONSORING MARACANA SL
Finalitat: Atendre les seves consultes i/o sol·licituds. Accions comercials
Drets: Accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, com s'explica en la informació addicional.
He llegit i accepto les condicions legals i la Política de privacitat