El debat climàtic marca les eleccions noruegues

En els últims anys, la preocupació pel canvi climàtic s’ha anat estenent per la classe política. Fins i tot alguns dels partits amb més votants de cada país han introduït el compromís amb la lluita climàtica en la seva agenda política.

A més, al llarg de tota Europa han començat a emergir tot un seguit de partits ecologistes, que no dubten a criticar la poca ambició climàtica dels seus contrincants i posicionar-se com l’única opció per poder garantir la supervivència de l’espècie humana.

De fet, el 2020, la consciència climàtica, representada a través dels partits ecologistes, es va començar a estendre a través de la política europea com una marea verda. Poc a poc els partits verds van començar a agafar poder i rellevància en el nord d’Europa, i en la mateixa Eurocambra. El 2019 el Partit Europeu dels Verds va obtenir 69 escons i es va convertir en la quarta força política d’Europa.

En les últimes eleccions de França els resultats van donar una forta victòria a la lluita climàtica: 8 de les 10 ciutats més poblades del país tindran alcaldes verds. A Lió, Bordeus, Estrasburg, Tours o Poitiers, la ciutadania francesa es va decantar per votar alcaldes ecologistes.

A Baviera el partit verd és la segona força política

L’antecedent d’aquest èxit verd, no obstant això, es troba a Alemanya. En les eleccions celebrades l’octubre del 2018 a l’estat de Baviera, el partit verd va aconseguir obtenir un 17,6% dels vots, convertint-se en la segona força política i en el partit més important de l’esquerra.

Segons la comunitat de politòlegs, el gran avenç per a la política climàtica és que els partits ecologistes han deixat de ser concebuts com els “partits de la prohibició“. A més, la societat cada vegada està més conscienciada de la importància de dur a terme una transició ecològica.

Gràcies a la implicació dels governs, de les organitzacions internacionals, dels moviments globals com Fridays for Future o Rebellion Exctinction, de la comunitat científica i fins i tot de líders d’opinió i personatges públics, cada vegada tenim més present la qüestió climàtica a l’hora de decidir a qui votar.

Al mateix temps, els polítics són coneixedors d’aquesta tendència i tracten d’incloure mesures i accions concretes per fer front aquest problema en els seus programes electorals.

Les campanyes electorals van estar marcades pel debat sobre la transició energètica

En aquest sentit, precisament aquest mes hem estat testimonis d’aquest fenomen social i polític en les eleccions de Noruega, que van tenir lloc aquest 13 de setembre de 2021. Els ciutadans noruecs van ser cridats a votar en unes eleccions parlamentàries fortament marcades pel canvi climàtic i el futur de la indústria energètica del país, dependent majoritàriament del petroli.

I és que, des de fa anys, la comunitat internacional es pregunta: com pot ser que un dels països més conscients de l’amenaça climàtica continuï mantenint el petroli com a principal font d’ingressos?

La publicació d’un informe, secundat per l’ONU, que reclamava mesures més dràstiques per contenir les emissions GEH del país, va ser el punt de partida d’una campanya electoral marcada pel debat sobre la transició a l’energia neta.

D’una banda, el Partit d’Esquerra Socialista i el Partit Verd van apostar per un discurs electoral basat en la promesa de suspensió de les concessions de noves llicències d’explotació energètica.

Mientras que, por otra, el Partido Conservador, el Partido del Progreso (ultraderecha) y el Partido Liberal se mostraron reticentes a hacer frente a este desafío global. Su negativa hace referencia a las pérdidas económicas y de empleo que supondría este drástico cambio de modelo energético.

Mentre que, per una altra, el Partit Conservador, el Partit del Progrés (ultradreta) i el Partit Liberal es van mostrar reticents a fer front a aquest desafiament global. La seva negativa es basa en les pèrdues econòmiques i d’ocupació que suposaria aquest dràstic canvi de model energètic.

En el cas del Partit del Centre – o laborista-, encara que dona suport a la necessitat de dur a terme una transició ecològica al país, no s’ha mostrat partidari de vetar el petroli.

Vols mantenir-te al dia de l'Actualitat climàtica?

Subscriu-te a la nostra Newsletter i rebràs les últimes anàlisis sobre notícies relacionades amb el canvi climàtic i la política ambiental.

Fes-te ZEO

Els resultats: La promesa d’una Noruega més ZEO

Per sort per a la comunitat climàtica, els primers recomptes d’aquestes eleccions noruegues indiquen una victòria per al partit socialdemòcrata noruec o partit laborista.

El partit laborista, liderat per Jonas Gahr Støre, ha guanyat les eleccions de Noruega amb un 26,4% dels vots. Aquesta victòria i la possibilitat de coalició amb el Partit Verd i altres partits d’esquerres, desbanca del poder els conservadors i la seva fervent negativa a iniciar una transició energètica.

Segons sembla, la promesa d’una Noruega més ZEO es comença a albirar en l’horitzó.

A més, l’aparent “neutralitat” d’aquest partit respecte a la prohibició de l’explotació de petroli al país, augura una certa esperança per a la comunitat climàtica.

I és que precisament la campanya electoral del nou president de Noruega, el milionari de seixanta-un anys Gahr Store, es va centrar en la lluita contra la desigualtat social i el canvi climàtic. Aquesta estratègia política li obre les portes a pactes amb els verds i altres partits d’esquerra de cara a un Govern de coalició.

El Partit Liberal aposta per una política justa en matèria mediambiental

Gahr Store s’ha mostrat a favor d’activar una política justa en matèria mediambiental. Per ell, Noruega ha d’enfrontar-se a una nova era en la qual, tard o d’hora, no hi haurà cabuda per a la indústria energètica fòssil de la qual depèn el país.

El nou mandatari va assegurar que no volia “establir molts vincles” amb aquesta indústria energètica, que està valorada en 40.000 milions de dòlars.

I és que la riquesa de Noruega s’ha construït a partir de les seves exportacions de petroli, fet que ha permès al país comptar amb un dels majors fons de pensions del món. Així i tot, com bé sabem, el petroli no és un recurs infinit, i segons la Direcció de Petroli de Noruega, les reserves d’aquest combustible començaran a caure el 2025.

El canvi climàtic s’ha convertit en un reclam atractiu per aconseguir votants. Així i tot, quan un partit es compromet a dur a terme mesures per frenar l’emergència climàtica, ha d’actuar en conseqüència o s’arrisca a rebre el veto de la comunitat internacional i perdre la seva credibilitat.

En aquest sentit, com a votants, hauríem de tenir en compte la qüestió climàtica a l’hora de votar. Per això, és fonamental revisar tots els programes electorals abans de les eleccions, buscant quines són les seves principals mesures i polítiques verdes.

Alba Huerga

Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.