A la natura que ens envolta existeixen alguns mecanismes naturals de captura de CO₂. com els arbres que capturen carboni a través de la fotosíntesi. Segons la Fundació Auquae, un arbre pot absorbir entre 10 kg i 30 kg de CO2. Us imagineu quant COpodrien absorbir els arbres repartits pels 5.500.000 km² de selva amazònica?
Segons un Informe de la Universitat de Leeds, durant la dècada dels noranta, aquesta selva absorbia al voltant de 2.000 milions de tones de CO2.
Els oceans també són capaços de capturar CO₂. De fet, s’estima que capturen el 30% de les emissions globals de diòxid de carboni i el 80% de la calor generada per l’augment dels gasos efecte d’hivernacle, atenuant d’aquesta manera molts impactes nocius de la contaminació atmosfèrica.
D’altra banda, existeixen alguns entorns com els manglars, les glaceres i les muntanyes, que també són capaces d’emmagatzemar carboni. De fet, en les zones més fredes de la Terra, quan el permagel – la capa del sòl permanentment congelada, però no sempre coberta de gel o neu – es descongela, pot alliberar grans quantitats de CO2
Al mateix temps, això ens indica que, durant centenars o milers d’anys, aquesta capa va capturar CO₂ i es va convertir en una reserva de carboni.
Al mateix temps, això ens indica que, durant centenars o milers d’anys, aquesta capa va capturar CO₂ i es va convertir en una reserva de carboni.
Actualment existeixen embornals de carboni naturals
Al nostre Planeta existeixen un gran nombre d’embornals de carboni que durant anys s’han encarregat de mantenir un nivell de CO₂ normal, capaç d’anivellar la temperatura mitjana de la Terra.
Aquests mecanismes naturals són els que mantenien l’equilibri, la temperatura de l’atmosfera i les característiques naturals de cada ecosistema. No obstant això, amb l’arribada de l’era industrial i, per descomptat, amb l’increment de les emissions de CO2.
L’excés de CO₂ a l’atmosfera ha generat el que els científics van definir en la dècada dels cinquanta com l’escalfament global de la Terra. L’augment a llarg termini de la temperatura mitjana del sistema climàtic de la Terra. Aquest escalfament global és el que ens ha portat a haver de reconsiderar la nostra manera de consumir, moure’ns, menjar i viure en el món.
Aquest escalfament global és el que ha fet que els mecanismes de captura de CO₂ naturals no siguin suficients. Per aquest motiu, a més de reduir les emissions a través de canvis en el sistema de consum i de l’economia, la innovació ha donat pas a noves formes per combatre l’emergència climàtica i aconseguir els objectius de reducció d’emissions recollits en l’Acord de París 2015.
Els mecanismes de captura artificial poden ajudar-nos a combatre el canvi climàtic
En els últims anys, ha crescut l’interès pels mecanismes de captura artificial de CO₂. Són solucions innovadores creades per brillants científics i enginyers que poden contribuir a la reducció dels nivells de CO₂ de l’atmosfera. Una d’elles és la construcció de mecanismes de captura a través de microalgues.
Aquesta és una de les solucions recollides en el llibre de Bill Gates, “Com evitar el desastre climàtic”. Les microalgues són el sistema natural de captura i fixació de CO₂ més eficient del Planeta.
Hem de tenir en compte que aquests microorganismes necessiten CO₂ per viure. Per aquest motiu, podem utilitzar-los per capturar les emissions d’aquest Gas d’Efecte d’Hivernacle (GEH).
Plantes de microalgues i economia circular
Però aquesta pionera solució no és tan actual com creiem. L’any 2014, una empresa andalusa va llançar el projecte CO2ALGAEFIX: algues capaces d’absorbir la mateixa quantitat de CO₂ que 26.000 arbres.
La companyia ALgaEnergy, va disposar sobre una superfície de 10.000 m² una planta de cultiu de microalgues amb una capacitat d’un milió de litres de líquid verd, capaç de produir 40 tones de biomassa anuals.
Posteriorment, aquesta biomassa vegetal es fa servir en projectes d’aqüicultura, cosmètics, energia i, fins i tot, a l’alimentació. D’aquesta manera, es treballa per combatre el canvi climàtic i es promou l’economia circular.
Algues gegants submarines
El gener del 2021, el magnat Elon Musk, conegut per la seva enorme contribució a la tecnologia elèctrica, tant en l’àmbit del motor, com en el de l’energia solar, va decidir donar 852 milions d’euros a projectes pioners que oferissin solucions per aconseguir l’eliminació del carboni.
Arran d’aquesta notícia, un grup d’artistes, dissenyadors i enginyers es van reunir per idear un nou projecte capaç d’extreure grans quantitats de diòxid de carboni de manera natural. Llavors va aparèixer Pull To Refresh, el cultiu d’algues gegants a l’oceà.
Aquestes algues, que es conrearien en flotes d’embarcacions semiautònomes, ens permetrien absorbir al voltant d’un bilió de tones de diòxid de carboni i emmagatzemar-lo en les profunditats del mar, revertint efectivament el canvi climàtic. Els responsables d’aquesta nova empresa van assegurar que “amb una petita quantitat de mar obert podríem tornar als nivells preindustrials de diòxid de carboni atmosfèric”.
Microalgues a la roba
L’agost del 2021 van sortir al mercat les primeres samarretes capaces d’absorbir CO₂. La marca britànica Vollebak va decidir reemplaçar la tinta de carbó de les seves samarretes per una tinta negra a base de deixalles de microalgues.
Malgrat que aquestes samarretes han estat àmpliament criticades a causa del seu elevat cost, 110 dòlars, les algues negres que formen part de la seva composició, són capaces d’absorbir diòxid de carboni a través de la fotosíntesi mentre produeixen oxigen.
Segons recull el mitjà Business Insider, és important tenir en compte que una samarreta normal de cotó devora grans quantitats d’aigua i energia. Darrere de cada peça, existeix una petjada hídrica i de carboni que hauria d’activar el senyal d’alarma de la consciència climàtica del consumidor.
Perquè una peça convencional pugui ser produïda, es necessiten 2.700 litres d’aigua, energia de transport, ocupació de terra, tints i agroquímics, i, en moltes ocasions, mà d’obra en condicions precàries o il·legals, contaminació d’aqüífers i ús de substàncies tòxiques per la seva elaboració.
Tots aquests sistemes de captura a través d’algues poden ser d’ajuda per a la lluita contra el canvi climàtic. No obstant això, el més rellevant per fer front a l’emergència climàtica i complir amb els objectius de descarbonització, és començar una transició ecològica i aconseguir una economia ZEO.
Això és una cosa que podrem obtenir si els països activen els seus Plans Nacionals d’Energia i Clima, i dibuixen propòsits de reducció d’emissions molt més ambiciosos. Però també ho podem assolir a títol personal, treballant diàriament per a reduir la nostra petjada de carboni.
PlataformaZEO compta amb la col·laboració de periodistes i experts ambientals que treballen cada dia per ajudar-vos a estar més informats del canvi climàtic i l’escalfament global.
Loading...
