Com altres grans innovacions que van néixer als garatges, l’any 1983 el nord-americà Chuck Hull va inventar la impressora 3D al de casa seva. El 2006 Adrian Bowyer, professor universitari anglès, va construir la primera impressora 3D domèstica, capaç de replicar peces d’ella mateixa. L’any 2011 Josef Prusa, membre de la comunitat RepRap (Replicating Rapid Prototyper), crea la impressora 3D Prusa I3 que serveix de model per moltes de les impressores que hi ha actualment.
Les impressores 3D utilitzen la fabricació additiva, van dipositant capes de material segons el model triat fins a aconseguir l’objecte final. Un dels avantatges de la fabricació additiva és que en un sol procés es pot crear un objecte, sense necessitat d’acoblar diverses peces. A més, els objectes poden ser personalitzats i la fabricació no genera residus.
Les utilitats de les impressores 3D augmenten dia a dia i cobreixen gairebé tots els sectors.
L’italià Enrico Dini i el nord-americà d’origen iranià Behrokh Khoshnevis van ser els primers a tenir la idea de construir cases mitjançant una impressora 3D.
Enrico Dini, fundador de D-Shape i de Dini Engineering va inventar la impressió 3D per doll d’aglutinant. Va començar experimentant amb aigua i sorra i el 2005 va patentar el primer Mètode i el dispositiu per a construir estructures d’aglomerat automàtic, amb el constructor Roberto Nannini i amb Moreno Chiarugi.
El sistema 3DCP– Impressió 3D de formigó- que substitueix l’encofrat amb formigó, combina la tecnologia digital amb la nova tecnologia de materials, possibilitant la construcció de formes lliures sense el cost dels encofrats.
La primera casa construïda completament amb impressora 3D, obra de Dini, va ser “Una casa tota en una sola peça”, presentada el gener del 2011 al Museu Triennale de Milà.
Als Estats Units l’any 2009, Behrokh Khoshnevis presenta el projecte CONTOUR CRAFTING (elaboració de contorns) una tecnologia d’impressió 3D d’edificis que fa servir una grua en forma de pòrtic, controlada per ordinador, amb menys mà d’obra i de forma ràpida i eficient.
Behrokh Khoshnevis, que l’any 2010 defensava que podia construir una casa en un únic dia, perseguia la idea de poder construir habitatges de manera ràpida després de desastres naturals com els devastadors terratrèmols que sovintegen al seu país, Iran.
Això és el que està fent la ONG NEW STORY associada amb la constructora ICON a Mèxic, Haití i El Salvador. En 24 hores poden aixecar una casa de 152m2. Ja han construït més de 2.700 habitatges per a famílies pobres, en cinc anys.
A Mèxic, New Story, Icon i Échale han començat a construir la primera comunitat impresa en 3D del món. No totes les cases de la comunitat estaran impreses en 3D, en una part de les cases es farà servir la tecnologia Ecoblock, elaborat amb una premsa hidràulica i format per un 90% de terra de la zona, reduint en un 30% les emissions de CO2 respecte d’altres materials.
La impressora 3D de CONTOUR CRAFTING utilitza un material semblant al formigó i, sobre el paviment, va imprimint capa per capa les parets de la casa fins a rematar-la amb el sostre. El seu projecte es basa en la robòtica patentada d’impressió 3D, el software i els materials avançats.
A mesura que es construeixen les capes de les parets es poden instal·lar portes, finestres, fontaneria i cablejats.
La NASA ha estat considerant el CONTOUR CRAFTING com a sistema de construcció de bases a la Lluna i a Mart. I el 2013 va finançar un estudi per desenvolupar més la impressió 3D, utilitzant el mateix material lunar per a la construcció. Tan sols caldria dur un 10% del material des de la terra.
I aquest és un dels grans avantatges de la construcció de cases bioclimàtiques amb impressores 3D, la base aglutinant pot estar feta a base de materials existents a la zona, estalviant les emissions del transport.
Per exemple, a Itàlia el projecte TECLA de Mario Cuccinella Arquitects i WASP, especialistes en impressió 3D a Itàlia, està construint cases mitjançant impressores 3D que fan servir com a base aglutinant argila d’origen local. Per tant no es generen residus ni emissions i els materials són completament reciclables. En aquest projecte treballen diverses impressores 3D alhora. Van ser 200 hores d’impressió, 7.000 codis màquina (codi G), 350 capes de 12 mm, 150 km d’extrusió, 60 metres cúbics de terra crua i un consum mitjà inferior a 6 kW.
La forma d’aquesta casa s’inspira en la vespa terrissaire i destaquen les parets en gelosia que conformen un aïllament tèrmic i acústic.
Per a Mario Cucinella aquest és “Un canvi de paradigma en el camp de l’arquitectura, apropant-se a les necessitats de les persones i trobant així una resposta per a la ‘Terra’ dins de la ‘terra’. Una col·laboració que es converteix en la unió entre l’arquitectura empàtica i l’aplicació de noves tecnologies”.
Altres empreses, com l’estudi Holandès DUS, també ofereixen solucions d’impressió 3D amb una petjada de carboni mínima, fent servir bioplàstics com material per a la fabricació additiva, que poden ser reciclats si la casa s’enderroca.
També es construeixen cases impreses en 3D seguint els criteris de Passivhaus. L’any 2017 l’enginyer ucraïnès Max Gerbut va donar a conèixer el prototip de PassivDom, la primera casa Passivehaus impressionada en 3d del món. Una petita casa passiva de 36 m2, construïda mitjançant la tecnologia d’impressió 3D i que, segons Max, és la primera casa completament autònoma del món. Aquesta casa no requereix cap mena de combustible, independentment de la seva ubicació, és a dir, ni tan sols en un clima àrtic.
PassivDom presenta un marc de fibra de vidre reforçat amb carboni imprès en 3D. Disposa d’aïllament de panells de buit i, segons els dissenyadors, compleix l’estàndard Passivhaus. Això és tota una gesta, ja que la llar presenta molts vidres. Per això, per aconseguir que la casa fos bioclimàtica van fer servir finestres que van desenvolupar ells mateixos i afirmen que es tracta de “les finestres de producció massiva més càlides del món”.
Actualment, a Espanya ja podem comprar una casa construïda amb una impressora 3D seguint els criteris de Passivhaus. La startup valenciana, nascuda a la UPV, BeMore 3D ens assegura que la coberta es pot instal·lar en 24 hores després de la impressió dels murs de càrrega. Aquests murs es construeixen amb una base aglutinant formada per un ciment especial creat per ells mateixos, que conté fibres per donar resistència a la flexió i estalviar les esquerdes.
En conclusió, podrem dir que les cases construïdes amb impressores en 3D ho tenen molt més fàcil per ser bioclimàtiques, ja que s’han reduït moltes emissions en la fabricació de materials convencionals i el seu transport fins al lloc de construcció de la casa.
Per tal que sigui molt bioclimàtica caldrà afegir:
- Una bona orientació
- Ventilació creuada
- Aïllament de tot l’evolvent de la casa
- Protecció solar a l’estiu
- Estalvi d’aigua
- Aigua calenta amb energia solar tèrmica
- Finestres amb doble vidre i ruptura del pont tèrmic
- Il·luminació eficient
- Energia fotovoltaica per autoconsum elèctric
- Colors de les parets per reflectir o captar l’escalfor solar, segons la zona geogràfica
- Aprofitament de l’aigua de pluja
Les cases construïdes amb impressora 3D compten amb l’avantatge de què, com va informar el programa Discovery This Week de Science Channel el 2005, donades les 3-7 tones de residus materials i els fums d’escapament dels vehicles de construcció durant la construcció estàndard de la llar, l’elaboració de contorns podria reduir significativament l’impacte ambiental.
Col·laboradora de la Associació per al Desenvolupament de la Casa Bioclimàtica des de la seva fundació, l’any 2003. Divulgadora dels beneficis del bioclimatisme en produccions audiovisuals per Antena3, TVE i en el vídeo-declaració “Què és una casa bioclimàtica?” de l’ADCB. Propietària i usuària d’una casa bioclimàtica des del 2001 i d’un vehicle elèctric des del 2015.
Loading...
