Catalunya impulsa nanosatèl·lits per monitorar els efectes de la crisi climàtica

Conèixer i detectar els efectes i les conseqüències de l’escalfament global en la Terra és el primer pas per combatre’l. És a dir, la millor eina per mitigar el canvi climàtic és comptar prèviament amb dades sobre els episodis climàtics extrems, la sequera, l’escassetat hídrica, les emissions i la desertificació, provocats per l’escalfament global.

Disposar del coneixement sobre quins són els efectes del canvi climàtic i divulgar-lo, impulsa els governs a definir nous fulls de ruta per ser més ZEO i promou la consciència climàtica entre la ciutadania.

En aquest sentit, gràcies a l’auge de les noves tecnologies i a la integració de sistemes, avui els observatoris i centres de recerca són capaços d’obtenir dades que ens permeten conèixer en quin estat ens trobem i quina és l’envergadura real d’aquest problema.

Perquè l’objectiu últim dels processos de documentació o recerca impulsats per la comunitat climàtica, siguin a escala local o internacional, és aconseguir coneixements que ens permetin generar les millors solucions per aturar l’emergència climàtica.

Per aquest motiu, en els últims anys els satèl·lits que solquen l’espai exterior s’han convertit en aparells ideals per analitzar, controlar i revelar l’impacte del canvi climàtic. Gràcies a ells, la societat ha pogut ser testimoni de la magnitud i les conseqüències derivades d’aquest fenomen causat per l’ús intensiu de combustibles fòssils.

A través dels satèl·lits, per exemple, podem veure com s’ha reduït l’extensió de gel en el Pol Nord, ha pujat el nivell del mar en tot el globus terraqüi, han desaparegut alguns llacs i rius, etc. A més, també podem descobrir quina és la veritable magnitud dels incendis forestals a l’Amazones, Sibèria o Àfrica.

Catalunya llança el nanosatèl·lit “Menut” per obtenir dades sobre l’impacte del canvi climàtic a la regió

D’ençà que el 4 d’octubre de 1957 es va llançar amb èxit el primer satèl·lit artificial de la història, l’arxiconegut Sputnik, s’estima que actualment orbiten la terra més de 3.500 satèl·lits operatius. I ara Catalunya n’ha afegit tres més al còmput global; demostrant d’aquesta manera, que l’àmbit regional o local també pot contribuir a la lluita contra el canvi climàtic.

I és que el 3 de gener d’aquest 2023 Catalunya va llançar el seu segon nanosatèl·lit a l’espai: un satèl·lit anomenat “Menut”. El satèl·lit va enlairar-se a bord del coet Falcon 9 des de l’Estació de la Força Espacial de Cap Canaveral de Florida a les quatre de la tarda – hora peninsular-. A Catalunya el llançament va ser seguit molt de prop per les autoritats polítiques i científiques des de la seu barcelonina d’Open Constellation, l’Open Cosmos.

El director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, Ignasi Ribas, va explicar que, des d’aquestes instal·lacions situades a Sant Esteve de la Sarga, “en unes setmanes el nanosatèl·lit Menut començarà a enviar imatges que es publicaran en un portal digital obert i accessible per a tothom”.

Això augmentarà la projecció de l’ecosistema espacial català i democratitzarà l’accés a la informació sobre l’impacte del canvi climàtic a la regió. Un avenç ZEO que ajudaria a incrementar la consciència climàtica de la població.

Aquest segon nanosatèl·lit, que pesa menys de deu quilos i té la mateixa mida que una caixa de sabates, disposa d’una càmera que permetrà observar els efectes del canvi climàtic en el Planeta des de l’espai i obtindrà dades específiques de la regió catalana.

El primer satèl·lit, anomenat “Enxaneta” va ser llançat a l’espai el març del 2022 amb l’objectiu d’obtenir dades relacionades amb l’àmbit del Big Data i la Internet de les Coses. La Generalitat ja ha informat que el tercer nanosatèl·lit serà llançat a l’atmosfera al llarg del primer trimestre del 2023, i que aquest estarà destinat exclusivament a impulsar les telecomunicacions catalanes.

Com hem comentat, el propòsit del “Menut” és poder oferir dades d’utilitat que permetin a Catalunya i a d’altres nacions articular estratègies de mitigació i adaptació al canvi climàtic més efectives. Aquest nanosatèl·lit, que ja està orbitant al voltant de la Terra a una velocitat de 8 km per segon, sobrevolarà Catalunya cada cinc dies i aconseguirà dades sobre aquest i altres territoris.

El nanosatèl·lit català “Menut” forma part de la iniciativa internacional Open Constellation

El nanosatèl·lit Menut forma part de la iniciativa Open Constellation, que consisteix en un conjunt de satèl·lits que treballen coordinadament per afrontar reptes globals com el canvi climàtic, la crisi energètica i els desastres naturals. Segons els seus impulsors, aquest projecte neix amb el propòsit de convertir-se en la infraestructura més gran i compartida de satèl·lits d’observació de la Terra al món.

La finalitat última és que aquestes dades serveixin a la Generalitat per a analitzar i obtenir informació crucial sobre la productivitat dels cultius i els terrenys, que ajudi a la prevenció i detecció d’incendis forestals i que faciliti una planificació i supervisió del desenvolupament urbà i rural més sostenible.

Com ajuden els satèl·lits a combatre el canvi climàtic?

Les imatges espacials que mostren com s’han anat fonent els pols al llarg dels últims anys o com han retrocedit algunes glaceres, s’han convertit en la confirmació que el canvi climàtic és real i s’està accelerant cada vegada més.

Gràcies a aquestes imatges espacials, els científics estableixen pautes visuals sobre l’evolució del canvi climàtic i pronostiquen possibles escenaris als quals podríem arribar si no deixem de costat els combustibles fòssils i comencem a ser ZEO -zero emissions-.

De fet, a l‘informe dels satèl·lits de la NASA del 2019 es va corroborar que aquesta última dècada ha estat la més càlida des que es registren les temperatures del planeta de manera espacial. Aquestes imatges no permeten dubtar, ni tan sols als més escèptics, que el canvi climàtic és real.

La majoria de satèl·lits destinats a analitzar l’impacte del canvi climàtic en la Terra acostumen a mesurar mètriques similars: augment del nivell de la mar, nivell de Gasos d’Efecte d’hivernacle (GEH) i temperatures i hores de llum.

Amb el llançament d’aquest nanosatèl·lit, Catalunya torna a posicionar-se al capdavant entre les regions més implicades en la lluita contra el canvi climàtic. I és que, en els últims anys, Catalunya ha demostrat una forta voluntat i ambició a l’hora d’establir compromisos i plans d’acció per aturar la crisi climàtica i reduir la seva petjada de carboni.

De fet, aquesta regió va declarar l’Emergència Climàtica el maig del 2019, cinc mesos abans que el Govern Espanyol.