Del 24 al 26 d’abril del 2023 ha tingut lloc el primer Congrés del Treball de Catalunya. Es tracta d’un esdeveniment emmarcat dins de l’Estratègia Catalana per al Treball 2030, que va comptar amb la participació d’algunes figures polítiques autonòmiques, com el President de Catalunya, Pere Aragonès, i els consellers Roger Torrent i Natalia Mas, i altres conferenciants de referència, com l’economista Jeremy Rifkin, que va assistir a l’esdeveniment com a convidat especial.

Sota el lema, “el treball en una nova economia per a la vida”, el Congrés va acollir prop de cinquanta ponents que van debatre sobre el temps de treball, el salari i la jornada laboral, i altres temes relacionats amb el futur de l’ocupació.

Més de 1.500 persones es van inscriure en el 1r Congrés del treball de Catalunya per assistir a aquest primer consell autonòmic sobre el Treball, i sentir les veus d’acadèmics i experts de l’àmbit social, polític i econòmic.

Entre alguns dels experts més destacats es troben Genís Roca, especialista en processos de transformació empresarial i social i president de la Fundació PuntCat, Albert Cañigueral, consultor tecnològic i autor del llibre “El treball ja no és el que era”, Laura Hospido Quintana, economista de recerca al Banc d’Espanya o Joan Sanchis, economista i autor del llibre “Quatre dies: Treballar menys per viure en un món millor”.

La conferència de conclusió va estar a càrrec de Daniel Susskind, el catedràtic d’Economia del King’s College de Londres i investigador associat a l’Institut d’Ètica d’intel·ligència artificial de la Universitat d’Oxford.

El I Congrés del Treball va captar l’atenció dels mitjans a escala nacional

Aquest congrés autonòmic, impulsat pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, va captar l’atenció de diversos mitjans nacionals i va aconseguir obrir un debat sobre els canvis globals que està vivint el món productiu. Durant les jornades, es va posar especial èmfasi en els reptes que implicarà la transició ecològica i el seu impacte en el futur del treball.

La sostenibilitat i la innovació van ser dues qüestions clau al llarg d’aquests dies de reflexió. A més, el tema del canvi climàtic i la necessitat de posar-li fi, va estar molt present a la majoria de les ponències i conferències.

Dins de l’ampli ventall d’experts que van participar en aquest esdeveniment, la intervenció de Jeremy Rifkin va ser la gran protagonista per l’esfera mediàtica. I és que l’arxiconegut sociòleg, economista i activista ambiental estatunidenc va parlar sobre dues interessants qüestions que avui dia estan en boca de tots:

1. L’impacte que tindrà la intel·ligència artificial en el futur de l’ocupació i en la construcció d’una societat ZEO -zero emissions-.

2. El potencial d’Espanya i, especialment, Catalunya, com a territoris que podrien liderar la lluita contra el canvi climàtic a la regió del Bio Mediterrani.

Des de la Plataforma ZEO hem recopilat algunes de les conclusions més destacades sobre el futur del treball i el paper de Catalunya en el canvi climàtic.

La intel·ligència artificial podria posar en perill l’ocupació o ajudar-nos a construir un futur més sostenible?

Aquesta és una de les preguntes que més debat han generat entre els cercles d’ecologistes i experts. Amb l’auge de tecnologies com el Xat GPT o Dall-e, la societat comença a qüestionar-se l’impacte que tindrà la IA en la nostra societat, especialment en el camp de l’ocupació, i també en el Planeta.

És important tenir en compte que la configuració d’aquesta mena d’eines d’intel·ligència artificial funciona mitjançant una sèrie d’algorismes anomenats “machine learning”. Aquests algoritmes permeten que una IA, a més d’analitzar dades, sigui capaç d’aprendre d’ells i fer tasques com classificar, predir i agrupar patrons, entre altres.

En aquest sentit, per a configurar i actualitzar els algoritmes de machine learning, es requereix una maquinària especialitzada que consumeix grans quantitats d’energia i funciona 24 hores al dia. Es tracta d’una eina que pot arribar a necessitar el mateix consum energètic que 126 llars daneses en un any.

Rifkin va aprofitar la incertesa generada per aquesta tecnologia, per trencar alguns mites sobre els efectes de les noves tecnologies en el món del treball.

Va fer reflexionar els assistents sobre l’impacte que tindrà la IA en l’ocupació. I és que, en els últims anys, s’ha expandit la creença popular que, en un futur no gaire llunyà, com si es tractés d’una pel·lícula de ciència-ficció, part de la mà d’obra humana que ara treballa en algunes professions relacionades amb la comunicació, les finances o fins i tot la producció, podria acabar sent substituïda per robots.

En aquest sentit, durant el I Congrés del Treball de Catalunya, l’economista va comentar en to irònic que el fet de pensar que els robots podrien posar en perill les xifres d’ocupació és infantil: “els robots no seran els que instal·laran les plaques solars”. De fet, durant la següent taula rodona, el consultor Albert Cañigueral va voler remarcar que qui ocuparà el lloc de treball no serà la intel·ligència artificial sinó aquell que millor sàpiga “parlar” amb ella.

Rifkin també va parlar sobre els oficis de futur. A més d’aquells relacionats amb l’energia renovable o les noves tecnologies (Blockchain, Big Data, IA, etc), va assegurar que s’incrementaria la demanda de perfils professionals vinculats a les infraestructures (urbanisme i bioconstrucció), la mobilitat la logística, l’economia circular o la gestió de l’aigua.

I tot això, en un context en el qual, com comentarem més endavant, les pimes i de cooperatives tindran un gran protagonisme.

Quin paper juguen l’FMI i el Banc Mundial en la lluita contra el canvi climàtic?

Al llarg de la seva intervenció en el I Congrés del treball de Catalunya, Rifkin també va posar en dubte el paper d’alguns organismes que actualment es fan càrrec d’implementar la sostenibilitat a l’economia i l’ecosistema empresarial, i treballen per aconseguir la transició ecològica del sistema.

La tasca del Fons Monetari Internacional o del Banc Mundial van ser qüestionades per Rifkin, que va assegurar que aquests organismes “no podien tenir la recepta per resoldre’l perquè són en part responsables del canvi climàtic”.

Quant al teixit empresarial, el seu pronòstic va ser clar: potser les grans empreses no sobreviuen als canvis. No obstant això, en el futur encara quedaran les pimes i les cooperatives, que lluitaran per introduir la sostenibilitat en el seu ADN.

Les empreses tenen ara el gran repte d’activar la seva transició ecològica, i fer-ho de manera real i fidedigna, evitant fer promeses buides a la ciutadania i als consumidors. Precisament per això, des de l’ONU es va impulsar la creació d’una nova Guia per evitar el Greenwashing.

Per ser més competitives en el mercat i estar en línia amb els objectius de descarbonització de l’ONU, ara les empreses ja disposen d’un document que estableix una sèrie de recomanacions i consells per activar el seu Pla de Sostenibilitat o RSC.

Per què Catalunya podria liderar la lluita contra el canvi climàtic al Mediterrani?

Perquè aquesta comunitat autònoma disposa d’un teixit empresarial ric en pimes, cooperatives i organitzacions col·laboratives.

Això la fa realment competitiva a escala econòmica i la converteix en un territori ideal per liderar la transició ecològica a la regió del Bio-Mediterrani que, paradoxalment, serà també un dels territoris més castigats pels impactes del canvi climàtic.

Catalunya pot ser un important motor en el camí cap a una economia i producció més ZEO -zero emissions-, i liderar la transició energètica al Sud d’Europa.

Precisament al març d’enguany, la Xarxa Catalana per a una Transició Energètica Justa van publicar un nou estudi que analitza les possibilitats d’instal·lació de plaques fotovoltaiques en zones antropitzades. Especialment, van detectar que la AP-7 i la demarcació de Tarragona poden cobrir gran part de la demanda elèctrica del territori.

I és que, Catalunya disposa de 33.861 hectàrees de sòls degradats disponibles per instal·lar plaques fotovoltaiques. Aquesta superfície permetria col·locar plaques amb capacitat per generar 19.918 MW de potència, que suposarien una producció de 29.898 GWh l’any. Prou per proporcionar l’energia elèctrica que necessiten més de vuit milions de persones.

Per part seva, segons Rikfin, Espanya té l’oportunitat d’aprofitar la presidència de la Unió Europea per liderar els canvis en el model socioeconòmic del territori. De fet, l’economista estatunidenc assegura que és possible prendre la davantera i aconseguir els objectius de descarbonització i lideratge en menys de vint anys.

El I Congrés del Treball de Catalunya va donar molt de si, i va permetre als assistents obtenir algunes respostes sobre l’impacte de les noves tecnologies en la lluita contra el canvi climàtic. També va intentar esbrinar si aquestes podrien ser aliades, o més aviat enemigues a l’hora d’ajudar-nos a activar la transició ecològica.

T'ha semblat aquest, un article 5 estrelles? Deixa'ns la teva valoració:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...
FES-TE ZEO
close slider

uneix-te a la comunitat ZEO

Estigues a el dia de les últimes accions, esdeveniments i notícies ZEO

Informació Bàsica Sobre Protecció de Dades:
Responsable: SPONSORING MARACANA SL
Finalitat: Atendre les seves consultes i/o sol·licituds. Accions comercials
Drets: Accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, com s'explica en la informació addicional.
He llegit i accepto les condicions legals i la Política de privacitat