De l’Acord de París a la cimera climàtica de Katowice: Els països decideixen com passar a l’acció. Esperem que siguin molt ZEO

Els països signataris de l’Acord de París (2015) porten ja 10 dies intentant posar-se d’acord en com aconseguiran mantenir per sota de 2° el creixement de la temperatura del planeta respecte a l’era preindustrial. Són 197 parts en constant discòrdia: Alguns creuen que és necessari reduir encara l’increment de la temperatura (sota 1,5º), uns altres consideren que els països més industrialitzats haurien d’aplicar majors canvis –doncs han estat els que han provocat el canvi climàtic-…

Cimera climàtica de Katowice: Hi haurà consens per complir l’Acord de París?

En la cimera climàtica de Katowice, la COP24, està en joc el futur de l’economia global i un canvi de paradigma quant al nostre model d’obtenció d’energia. No és moment de deixar guanyar al canvi climàtic. Els membres de la Convenció Marc de l’ONU sobre el Canvi Climàtic han de posar-se d’acord per ser més ZEO.

Els interessos nacionals han de ser deixats de costat per un objectiu comú: Frenar el canvi climàtic. Es tracta d’un objectiu que només es pot complir limitant les emissions de gasos d’efecte hivernacle en tots els plànols: Industrial, Transport, Energia… S’han d’establir unes regles comunes i compromisos concrets per aconseguir que el creixement de la temperatura no superi els 2° respecte a l’època industrial.

Fa 24 anys que se celebra la COP i es discuteixen temes de sostenibilitat i de com ser més ZEO. No obstant això segons l’últim informe de Global Carbon Project les emissions de CO₂ no solament han crescut any rere any, sinó que aquest 2018 creixeran un 2,7% aconseguint els nivells de CO2 més alts en la història de la humanitat – 37,1 gigatonelades-. I és que des de 1995, quan els països es van començar a reunir per debatre un canvi, les emissions mundials de CO₂ han crescut un 57,14%. Com pot ser?

Els països que més CO₂ emeten, els menys compromesos

Segons l’últim informe de la Comissió Europea, Xina és el país amb més emissions de CO₂. Malgrat que el gran país asiàtic es va comprometre fa anys a iniciar una transició a les energies netes en 2016 va començar a construir 120 centrals de carbó i ha augmentat les seves emissions de9.705 a 9.839GT.

D’altra banda el president dels EUA, el segon país que més emissions de CO₂ genera, va decidir retirar el país dels Acords de París l’any passat. En defecte d’això, el president Bolsonaro en Brasil, setè país més contaminant del món, ja ha anunciat la no participació del país per la COP25.

Espanya: Entre els països més compromesos

No tot es veu de color negre en aquesta COP24. Aquest gran cim del clima ha ratificat certs compromisos com els de la Unió Europea, el conglomerat més ZEO de moment. En la sessió inaugural d’aquesta COP24 els països de la UE van exposar les seves noves reformes –energies renovables i transició en el sector transport- que podran aconseguir una reducció del 40% de les seves emissions per 2030.

Espanya es va mostrar molt ZEO exposant un avançament de la Llei Espanyola de Canvi Climàtic que vol anar més enllà dels objectius fixats en els Acords de París. Amb estratègies a llarg termini, en 2050, Espanya haurà reduït en un 90% les seves emissions de CO₂ (respecte a 1990). Una de les noves mesures d’aquesta llei és una Estratègia Nacional de Transició Justa que permetrà una transició ecològica justa als col·lectius més vulnerables – dedicats al sector miner o al carbó-.

Un informe elaborat per científics de tot el món assegura que si és possible complir els objectius de l’Acord de París

Per a molts fatalistes evitar l’increment de la temperatura a 2° sembla missió impossible, una meta per la qual hem arribat massa tard. No obstant això per aquesta COP24, el IPCC (Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic) llança un informe que assegura que limitar l’augment de la temperatura a 1,5° és possible. Encara que para això, és gairebé obligatori un canvi “global” en la forma en el funcionament la humanitat.

No es valen promeses vagues sense nombres. Cada objectiu de cada país ha d’incloure una xifra exacta pel que fa a reducció d’emissions; Només d’aquesta manera és possible controlar si realment s’estan aconseguint aquests objectius o es quedaran en un intent sense major rellevància.