Durant la crisi de la COVID-19, el decret de l’estat d’alarma a Espanya i a múltiples països de la Unió Europea, Àsia i Amèrica va paralitzar completament l’economia, la mobilitat i l’activitat de les nostres societats.
Els efectes que aquesta pandèmia ha generat en el planeta ens deixen amb una sensació agredolça. La situació de forçós confinament i la restricció de la mobilitat per frenar la corba de contagis, ens han demostrat que és possible fer un gir de 360° i reduir les emissions que provoquen el canvi climàtic. Tot això canviant únicament el nostre sistema econòmic i productiu i apostant per nous hàbits en la nostra vida diària.
Les emissions GEH es van reduir un 17% a escala global durant la crisi de la COVID-19
Durant la crisi sanitària les emissions GEH es van reduir fins a un 17% a escala mundial. A Espanya, un dels països més afectats per la pandèmia, la caiguda d’emissions durant els mesos de març, abril i maig ha estat d’un 35%.
A països com la Xina, un dels majors emissors de CO₂ del planeta, mentre es va mantenir l’estat d’alarma es van aconseguir reduir fins a un 25% les emissions de CO₂. Això són 200 milions de tones de CO₂ que equivalen a una reducció del 6% de les emissions mundials durant aquest període.
El confinament de la ciutadania ha donat peu a canvis dràstics en l’ús de l’energia i de les emissions de CO₂. Els experts alerten que aquestes reduccions de la petjada de carboni podrien ser només temporals, tret que les societats i institucions polítiques aconsegueixin articular la construcció d’una nova normalitat en línia amb els objectius de l’Acord de París (2015).
Aconseguir una sortida verda de la crisi és un repte que han d’assumir els líders mundials i les empreses, però també les societats a través d’un desconfinament ZEO. Establint respostes econòmiques i mesures ZEO serà possible mantenir l’increment de l’escalfament global de la Terra per sota dels 1,5 °C respecte a l’època preindustrial.
Durant el confinament les emissions del transport es van reduir un 43%
Per això, algunes de les solucions més efectives són aquelles enfocades a l’àrea de la mobilitat. I és que durant el pic del confinament mundial, s’estima que les emissions del transport terrestre es van reduir un 43%.
Tenint en compte que el sector del transport és el segon que genera més emissions GEH a escala global i el que ha experimentat un major creixement en els últims anys, les dades de reducció d’emissions resulten bastant positives per la lluita climàtica.
A més, durant aquest període també es van aconseguir reduir dràsticament les emissions NOx, SO2 i CO generades per la combustió dels vehicles convencionals de gasolina o dièsel, i que són altament perjudicials per a la salut. Aquests gasos que també són considerats GEH afecten directament la qualitat de l’aire que respirem. Per tant, durant els mesos de confinament l’aire de les ciutats s’ha purificat i els nivells d’aquests gasos s’han arribat a reduir entre un 10 i un 30%.
Per tant, és possible i factible reduir gran part de les emissions GEH que provoquen el canvi climàtic migrant a altres mitjans de transport i transformant les nostres ciutats.
En aquest sentit, la bicicleta resulta un mitjà de transport òptim per aconseguir la transició a la mobilitat ZEO, sobretot si parlem de mobilitat urbana. Si bé en els últims anys hem vist com la bicicleta ha anat convertint-se en una opció de mobilitat creixent a la majoria de les grans urbs, encara queda molta feina a fer per aconseguir la seva estandardització i normalització dins la societat.
La mobilitat amb bicicleta elèctrica podria reduir un 10% la quota d’ús del cotxe a les ciutats
Fruit de l’establiment de les ZBE (Zones de Baixes Emissions), les Xarxes de Carril Bici i les noves tecnologies amb l’auge de la bici elèctrica, “s’espera que gràcies a la mobilitat amb bicicleta elèctrica es redueixi un 10% la quota d’ús del cotxe en les grans ciutats”.
Carlos Núñez, Secretari general de l’AMBE (Associació de Marques i Bicicletes d’Espanya), va explicar en una entrevista a la Plataforma ZEO que la millor solució de mobilitat alternativa ZEO podria ser la bicicleta. I és que per cada 10 km recorreguts amb bicicleta i no amb cotxe, evitem uns 2 quilos de CO₂ a l’atmosfera. Carlos Núñez assegura que el millor substitut del contaminant vehicle de motor és la bicicleta, en concret, la bici elèctrica.
La teoria de la ciutat dels 15 minuts
Encara que totes aquestes dades sobre l’ús de bicicletes convencionals o elèctriques per la mobilitat urbana puguin resultar certament esperançadores per a la lluita climàtica, la veritat és que per la majoria d’experts el primer pas hauria de ser la transformació de les ciutats.
L’arquitecte i professor de la Universitat de la Sorbona, Carlos Moreno té la clau sobre com haurien de ser les noves ciutats verdes del futur. Després de la crisi sanitària de la COVID-19 ressorgeix la teoria de les ciutats “tot a quinze minuts” o “les ciutats del quart d’hora”.
Aquest tipus d’urbs estan pensades per apropar la ciutadania als seus espais de treball, centres d’oci i necessitats bàsiques reduint dràsticament les emissions de diòxid de carboni.
Després de dos llargs mesos de confinament, la idea de Carlos Moreno d’adaptar les nostres ciutats perquè els ciutadans no necessitin més d’un quart d’hora per arribar a la seva feina o per fer la compra, torna a estar sobre la taula.
Segons va explicar Carlos Moreno al mitjà Eje Prime, per aconseguir el distanciament social i prevenir el contagi és fonamental pacificar els carrers i els serveis com el transport en els nuclis urbans. És a les nostres mans aconseguir que les solucions a aquest problema siguin sostenibles i així la ciutadania no torni a fer ús del seu cotxe privat per moure’s per la ciutat.
Fa un any l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, utilitzava el text de Carlos Moreno “La ciutat dels quinze minuts: per un nou chrono-urbanisme” durant la campanya electoral el març de 2019. Després de la crisi de la COVID-19 la teoria de la “ciutat dels quinze minuts” està agafant rellevància a tot el món.
La ciutat dels quinze minuts busca retornar el protagonisme a les persones a les grans ciutats eliminant gradualment els cotxes, i així aconseguint una millor qualitat de l’aire que respiren els ciutadans. D’aquesta manera es podria construir una nova mobilitat capaç de connectar la ciutat de forma més sostenible.
La ciutat dels quinze minuts milloraria la qualitat de vida dels ciutadans
Modificant la relació dels ciutadans amb el temps i l’espai, es milloraria també la seva qualitat de vida en atorgar als seus desplaçaments diaris un temps inferior als 15 minuts. La tipologia de les urbs monofuncionals, amb barris d’oficines o grans complexos d’oci, quedaria totalment desdibuixada donant pas a una estructura policèntrica amb diversos nuclis separats.
PlataformaZEO compta amb la col·laboració de periodistes i experts ambientals que treballen cada dia per ajudar-vos a estar més informats del canvi climàtic i l’escalfament global.
Loading...
