Les imatges de tortugues marines nedant entre envasos i ampolles, o les de barquers navegant en tones de plàstic, estan fent la volta al món canviant consciències. Ningú pot negar que el plàstic és un dels problemes més greus del segle XXI i una de les causes del canvi climàtic. Solucionar aquest problema és una de les mesures ZEO -zero emissions-, que poden ajudar a complir els objectius de l’Acord de París establerts per la UE.

Cada any generem més de 100 milions de tones de plàstics, la majoria d’aquests, acaben en els mars formant el 80% de les escombraries marines. Són residus que trigaran un mínim de 300 anys a desaparèixer. Malgrat que els científics ambientals fa temps que ens adverteixen del problema de consumir i tirar plàstics massivament, només fa poc més d’una dècada que la societat va començar a reciclar.

Tot i així, la taxa de reciclatge actual no és suficient per tal d’aconseguir una societat ZEO. A Europa, només un 40% de la societat recicla de manera voluntària. I només un 25% del plàstic que reciclem acaba recuperant-se. No és d’estranyar que les diferents administracions estableixin alguns mecanismes per tal de disminuir el consum de plàstics i incentivar el reciclatge.

Al principi van ser mesures en negatiu, com cobrar les bosses de plàstic o imposar sancions per tirar escombraries fora dels seus respectius contenidors i horaris establerts. Ara la mesura és en positiu: Ja hi ha 5 ciutats que permeten pagar el bitllet de transport públic amb envasos o ampolles de plàstic.

5 ciutats ja permeten canviar ampolles de plàstic per bitllets de transport

A Sidney, Austràlia, la companyia líder en innovacions tecnològiques per al reciclatge Envirobank va posar en marxa un projecte per poder pagar els bitllets de transport públic amb envasos o ampolles de plàstic. Ara mateix hi ha repartides a Sidney, més de 500 màquines de recollida d’ampolles que donen diners per al transport públic.

Des d’abril de 2018, els viatgers indonesis de la ciutat de Suravaya poden pagar el seu tiquet de transport dipositant en entrar en el mateix autobús, un envàs buit.

A la ciutat indonèsia de Suravaya intercanvien ampolles de plàstic per un viatge en el mateix autobús

A Indonèsia és possible intercanviar 5 ampolles o 20 gots d’un sol ús per un tiquet de transport públic de dues hores de durada. Els autobusos indonesis d’aquesta ciutat estan preparats per a recollir uns 250 quilos d’ampolles de plàstic al dia, aproximadament 7,5 tones de plàstic al mes. Es tracta d’una acció molt ZEO, ja que gràcies a aquesta iniciativa, Indonèsia evita cada mes uns 26.000 kg de CO₂ a l’atmosfera.

A Turquia, el tercer país productor de residus a escala mundial, la iniciativa #zerowaste és encara més sofisticada. Des de setembre de 2018 està en marxa a Estambul el programa Smart Mobile Waste Transfer Centers. Aquesta instal·lació inclou màquines de recollida que escanegen i assignen un valor econòmic a cada residu lliurat. Una ampolla de plàstic de mig litre val l’equivalent a 0,014 euros, mentre que una llauna val 0,003. Per tal d’obtenir un tiquet gratuït és necessari portar a aquest Centre de Reciclatge unes 28 llaunes de refresc.

A la ciutat de Pequín ja porten gairebé 8 anys amb aquest sistema. Des de 2012 els ciutadans intercanvien ampolles i envasos -pels quals reben entre 5 i 10 cèntims de ien-, per bitllets de transport públic, que costen entre tres i 10 iens segons el viatge. La iniciativa pequinesa permet també gastar el crèdit aconseguit amb l’intercanvi, en trucades telefòniques. Malgrat les bones intencions d’aquest projecte, aquest sistema ha estat criticat pel moviment ecologista, per tenir efectes negatius per als ciutadans pequinesos.

I és que malgrat que la ciutat té uns elevats nivells de contaminació atmosfèrica, la seva taxa de recuperació d’ampolles és del 90%. S’estima que fins a 500.000 ciutadans depenen dels ingressos obtinguts amb la recol·lecció d’ampolles. Aquesta iniciativa de reciclatge s’ha convertit per a la societat xinesa, en un treball recurrent que han d’exercir els ciutadans per a sobreviure; No està funcionant com un mecanisme real de sensibilització.

L’última ciutat que s’ha sumat a aquesta moda tan ZEO, és Medellín (Colòmbia). A l’abril ja portaven gairebé 2,5 milions d’envasos recuperats amb la iniciativa Recàrrega Verda, uns 57.000 tiquets comprats a través d’aquest sistema. Uns joves colombians van tirar endavant aquesta iniciativa que vol augmentar la taxa de reciclatge del país llatí -que està ara en un 25%-.

Les ciutats cada vegada es tornen més smart, intentant aprofitar al màxim la inversió dels seus recursos. Amb aquesta iniciativa no només s’aconsegueix fomentar el reciclatge sinó que es fomenta també l’ús del transport públic, una mesura que aconseguirà un transport més ZEO en aquestes grans urbs.

La UNESCO alerta de les emissions que produeixen els plàstics en degradar-se

L’impacte ambiental que menys es té en compte dels plàstics és la seva petjada de carboni. La majoria de plàstics se sintetitzen a partir de derivats del petroli, el pitjor enemic del canvi climàtic, generant alts nivells de carboni per a la seva producció. Si per cada quilo de plàstic es generen 3,5 quilos de CO₂, és devastador pensar en les emissions de CO₂ que acompanyen els 8 mil milions de tones de plàstic que hem generat des de 1950.

A més, segons els últims informes de la UNESCO, el plàstic no només genera emissions en produir-se, sinó també en descompondre’s. Els plàstics emeten traces de metà i etilè, Gasos d’Efecte d’hivernacle (GEI), en degradar-se amb alts nivells de llum solar.

Font EL PAÍS

¿Te ha parecido este, un artículo 5 estrellas? Déjanos tu valoración:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies
FES-TE ZEO
close slider

Coneix les últimes Accions, Idees i Notícies ZEO