L’escalfament global de la Terra ha provocat un augment dels fenòmens climàtics extrems, com, per exemple, les onades de calor i els períodes de sequera. Segons el Climate Change Science Program, aquests canvis en el clima estan afectant tant a la qualitat, com a la quantitat d’aigua disponible per a la natura i per a l’ésser humà.
La majoria d’éssers vius estan formats en un 70% per aigua
El canvi climàtic ha posat en perill el funcionament “normal” dels rius. Es tracta d’un problema greu, especialment si tenim en compte que, des del punt de vista de la biosfera, els rius són una important reserva d’aigua per als éssers vius i l’hàbitat de milers d’organismes i plantes.
Els resultats d’aquest estudi, que analitza milers de sèries temporals entre 1971 i 2010 a 7.250 observatoris de tot el món, mostren que, mentre que en algunes regions els rius s’estan assecant i han perdut cabal, uns altres s’estan tornant més humits, amb un augment del volum de l’aigua que discorre entre els seus marges.
Les inundacions i les sequeres influeixen en el cabal dels rius
Segons els investigadors de l’estudi, l’escalfament global de la Terra està accelerant el cicle hidrològic de l’aigua.
Com funciona el cicle hidrològic de l’aigua?
Segons els fonaments del cicle hidrològic de l’aigua, cada tres mil·lennis aquest moviment cíclic de l’aigua entre el sòl i el cel aconsegueix reciclar una quantitat d’aigua equivalent a tots els oceans i mars del món.
En el cicle hidrològic de l’aigua també intervenen altres maneres de “retornar” l’aigua a la Terra, com la neu, que deixa l’aigua immobilitzada a les muntanyes durant centenars de milers d’anys, o bé l’aigua subterrània. Durant el cicle de l’aigua, una part de la mateixa pot quedar emmagatzemada en el subsòl i emergir a la superfície en forma de deu o de pou.
L’escalfament global donarà peu a un planeta més humit
Els resultats de l’estudi de la revista Science apunten al fet que el canvi climàtic accelerarà aquests processos naturals fent que el món sigui, generalment, més humit. A causa de l’augment de les temperatures, l’aigua dels rius, embassaments, oceans i mars s’evaporarà més de pressa.
Aquest fenomen tindrà conseqüències directes sobre les precipitacions, que patiran importants variacions depenent de cada regió. Així bé, algunes es tornaran més seques i veurem grans diferències entre les estacions.
A més, com les tempestes i els ciclons, estan vinculats a les taxes d’evaporació, aquesta acceleració del cicle hidrològic intensificarà i escurçarà el temps entre els fenòmens climàtics extrems, augmentant el risc d’inundacions catastròfiques.
Paral·lelament a aquesta troballa, un altre estudi publicat a la revista Science el febrer del 2021 va revelar que el 53% de les conques fluvials del món han experimentat canvis a la seva biodiversitat, en gran part a causa de l’activitat humana.
L’escassetat d’aigua provoca moviments migratoris
La destrucció i pèrdua dels cultius a causa de les inundacions, l’explotació excessiva d’algunes zones de pesca i fins i tot la desaparició d’alguns rius o embassaments, han provocat una creixent inseguretat alimentària i el desplaçament de milers de persones.
Segons el Internal Displacement Monitoring Center (IDMC), a la fi del 2019, al voltant de 5,1 milions de persones de 95 països i territoris es van desplaçar a causa dels desastres ocorreguts en aquest mateix any i en anys anteriors.
Fins i tot a Europa, en els darrers quatre anys s’ha observat un creixement de les migracions a causa de l’augment dels esdeveniments climàtics, recull el IDMC. El 2020, les tempestes Glòria, Brendan, Ciara i Dennis van causar importants estralls a les costes del nord i de l’oest del continent.
La variabilitat del clima, els canvis meteorològics extrems i la mala enginyeria fluvial han afectat les famílies dels 22 municipis propers a aquesta conca fluvial.
L’article Inundacions i migració a la República Txeca de la revista Migraciones Forzadas, explica que les famílies que van comprar i van invertir els seus estalvis en aquells habitatges fa més de cinquanta anys asseguren “que les inundacions no eren tan freqüents quan van construir les seves cases”.
A Espanya, per exemple, les variacions del cabal dels rius i de les estacions, juntament amb la pujada de les temperatures, estan transformant el país en una regió més càlida i amb menys disponibilitat d’aigua. A més, l’augment de les tempestes i borrasques extremes, també ha provocat la destrucció d’infraestructures urbanes i agrícoles, generant importants pèrdues econòmiques en tot el país.
Durant el VIII Fòrum Mundial de l’Aigua del març del 2018, es va alertar que dos terços de la població mundial viuen en condicions de greu escassetat d’aigua almenys una part de l’any. Imagineu com s’agreujaria aquesta situació si és perpètua l’escalfament global de la Terra?
Per aquest motiu, és important tornar a avaluar els procediments legals, tècnics i econòmics per a la gestió dels recursos hidrològics. Continuar investigant en aquesta direcció serà fonamental per tal de trobar les eines de mitigació adequades i reduir les conseqüències del canvi climàtic en el cicle de l’aigua i en les comunitats més desfavorides.
PlataformaZEO compta amb la col·laboració de periodistes i experts ambientals que treballen cada dia per ajudar-vos a estar més informats del canvi climàtic i l’escalfament global.