Aquest esdeveniment comptarà amb la participació de diversos experts i especialistes que formen part del Comitè Europeu de Drets Socials i del Tribunal de Drets Humans. Al llarg d’aquests dos dies, els professionals analitzaran i debatran com afecta l’emergència climàtica als drets civils, econòmics i culturals de les persones.
I, precisament, aquestes són algunes de les qüestions que també aborda aquest estudi de l’IDHC. El document identifica algunes de les situacions que posen en risc els diferents drets humans recollits en la Declaració Universal de Drets Humans (DUDH) de les Nacions Unides.
Per què els drets humans són tan importants i quina és la seva rellevància històrica?
A causa de la falta de consens entre els països, al principi aquest document es va publicar com una declaració en comptes de com un tractat internacional. Per tant, durant molt de temps, aquests articles no van ser d’obligatori compliment per als Estats signants, i únicament simbolitzaven un ideal orientatiu per a la humanitat.
Espanya, per exemple, va ratificar el conveni el 24 de novembre del 1977, dos anys després del final de la dictadura de Francisco Franco. No obstant això, el nostre país es va annexionar a les Nacions Unides molt abans, concretament, el 14 de desembre del 1955.
A partir d’aquest moment, els països de les Nacions Unides estaven obligats a tenir en compte els drets humans en qualsevol procés de presa de decisions, en l’aprovació de lleis o en l’aplicació de mesures extraordinàries durant conflictes bèl·lics o crisis globals.
Els drets humans són un concepte global adoptat per l’ideari col·lectiu, que defineix quines són les llibertats i recursos als quals hauria de tenir accés una persona per viure d’una forma digna i plena. Els drets humans són globals i promouen la igualtat social, econòmica i cultural en el món.
En aquest sentit, a causa de les conseqüències del canvi climàtic, gran part d’aquests drets que avui considerem inqüestionables o completament lògics, podrien veure’s amenaçats.
A partir d’aquest moment, els països de les Nacions Unides estaven obligats a tenir en compte els drets humans en qualsevol procés de presa de decisions, en l’aprovació de lleis o en l’aplicació de mesures extraordinàries durant conflictes bèl·lics o crisis globals.
L’estudi de l’IDHC determina quin és l’impacte del canvi climàtic en cadascun dels drets humans
Des de l’IDHC, que va ser creat el 1983 per un grup de juristes que volien millorar la cultura dels drets humans a Catalunya, asseguren que aquest document ofereix una mirada alternativa sobre el vincle entre drets humans i canvi climàtic.
I és que, habitualment, els estudis que aborden aquestes dues qüestions només analitzen alguns dels drets relacionats amb el benestar de les persones, com el dret a la salut, l’alimentació, l’aigua o el sanejament, o amb el funcionament de les empreses, és a dir, amb el desenvolupament econòmic de les organitzacions i el sistema normatiu ambiental derivat de Conveni Marc de les Nacions Unides contra el Canvi Climàtic (CMNUCC).
El dret a un medi ambient sa i sense riscos
L’octubre del 2021, el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides va reconèixer per primera vegada que un medi ambient sense riscos, net, saludable i sostenible era un dret humà.
No obstant això, de nou, en aquells dies no va haver-hi cap tractat que certifiqués la seva obligatorietat, ni vinculés jurídicament als països signants perquè el complissin.
En aquest sentit, el juliol del 2022 l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar una resolució amb 161 vots a favor, vuit abstencions i cap vot en contra, que recull l’accés a un medi ambient net, sa i sostenible com un dret humà universal.
Quins són els impactes directes en cadascun dels drets humans?
Article 1: dret a néixer lliures i iguals
Article 2: dret a ser lliure de discriminació
Article 7: dret a la igualtat davant la llei
En aquest sentit, el canvi climàtic incideix de manera directa en la igualtat i la no discriminació de les persones. Dit d’una altra manera, el canvi climàtic amplia la desigualtat i discriminació en aquelles comunitats que històricament han viscut en una situació de desavantatge, opressió o de desigualtat.
El canvi climàtic amplia la desigualtat entre determinades persones, comunitats i països, trencant de ple amb els tres articles.
Article 3: dret a la vida, la llibertat i la seguretat
La degradación ambiental, el cambio climático y el desarrollo no sostenible son amenazas que ponen en peligro la capacidad de las generaciones presentes y futuras de gozar del derecho a la vida, especialmente, de aquellas que viven en países en vías de desarrollo.
L’IPCC afirma en el seu últim informe publicat el 2022, que aproximadament entre 3.300 i 3.600 milions de persones viuen en contextos molt vulnerables al canvi climàtic.
La degradació ambiental, el canvi climàtic i el desenvolupament no sostenible són amenaces que posen en perill la capacitat de les generacions presents i futures de gaudir del dret a la vida, especialment, d’aquelles que viuen en països en vies de desenvolupament.
Article 4: dret a ser lliure de l’esclavitud
Segons el mateix informe de l’IDHC, les inundacions, l’erosió del territori, la sequera i salinització dels sòls, afecten els mitjans de vida més sensibles. Això pot incrementar la vulnerabilitat d’algunes comunitats, fent que moltes persones caiguin en situació de pobresa, marginalitat i fins i tot en una migració forçosa.
I precisament aquestes situacions, les fan més susceptibles a poder ser coaccionades a pràctiques de tipus esclavista.
Article 5: dret a ser lliure de la tortura
L’IDHC assegura que la vulneració d’aquest dret es donaria quan s’obliga les persones a romandre en llocs en “on els efectes dels fenòmens meteorològics extrems causats pel canvi climàtic són presents […] Aquesta situació bé podria entrar en una definició àmplia de tortura o tracte cruel, inhumà o degradant”.
Article 6: dret a ser reconegut com a persona davant la llei
Article 15: dret a la nacionalitat
En aquest sentit, l’IDHC planteja dues qüestions interessants sobre l’impacte del canvi climàtic en el dret a la nacionalitat i a ser reconegut com a persona davant la llei:
– Què passarà amb el dret a la nacionalitat si comencen a desaparèixer els països insulars? Quina serà la situació legal de les persones desplaçades? I la seva pàtria?
– Com podran ser reconeguts davant la Llei els supervivents climàtics si el seu document nacional d’identitat ja no és vàlid?
Article 8: dret d’accés a la justícia i a la reparació
Article 10: dret a un judici just
Per exemple, la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (CMNUCC) del 1991 no disposa de mitjans per a jutjar o sancionar als països que no compleixin amb els seus compromisos de reduir les emissions GEH.
Segons l’IDHC aquest seria el primer obstacle per a garantir el dret a un judici just en aquest àmbit: la dificultat d’accés a procediments per denunciar l’incompliment de les obligacions climàtiques a càrrec dels Estats.
L’informe també assenyala altres obstacles com, per exemple, la falta de coneixements en matèria ambiental i climàtica per part dels operadors jurídics, o la legitimitat dels litigis climàtics.
I és que, en la majoria de casos, aquest tipus de processos tracten sobre vulneracions als drets humans que tindran lloc en el futur a causa d’una protecció inadequada del medi ambient. És a dir, en realitat, són presumptes vulneracions, atès que encara no han tingut lloc en la realitat actual.
Article 11: dret a la presumpció d’innocència
L’IDHC posa com a exemple el cas d’activistes climàtics i defensors del medi ambient que solen ser criminalitzats pel seu treball, sigui per empreses o per agents estatals.
Segons l’informe, en els judicis d’aquest tipus, el dret de presumpció d’innocència es veu completament vulnerat, ja que les “persones defensores del medi ambient són sotmeses als anomenats judicis mediàtics, en els quals evidentment no es presumeix la seva innocència sinó, més aviat, es presumeix la seva culpabilitat sense l’existència de judici o fins i tot, en alguns casos, sense l’existència de conductes delictives”.
Article 9: dret a ser lliure de detenció arbitrària
Existeixen dos grups de persones que han vist directament afectat el seu dret a no ser detingut, pres, ni bandejat de manera arbitrària, a causa de la crisi climàtica.
D’una banda, es troben aquelles persones defensores dels drets humans mediambientals o activistes climàtics.
En moltes ocasions, aquells governs de naturalesa corrupta, amb interessos econòmics darrere o simplement coaccionats per lobbies que danyen el medi ambient, han acabat detenint a aquestes figures al·legant pretextos de dubtosa credibilitat o lògica.
Per un altre costat, es troben els desplaçats per motius climàtics o migrants climàtics, que en arribar a la frontera o la zona de pas d’un país o un altre han acabat sent detinguts i repatriats al seu país.
Article 12: dret a la privacitat i a la vida privada
Algunes estratègies per combatre el canvi climàtic estan basades en l’ús de tècniques com el Big Data. En aquest sentit, les smarts grids són xarxes que recol·lecten dades sobre l’ús d’energia dels usuaris i permeten optimitzar el consum i el subministrament energètic i, amb això, redueixen emissions.
Encara que aquestes estratègies puguin ser de gran importància per avançar en la lluita contra el canvi climàtic, aquestes podrien acabar sent utilitzades de diferents maneres que amenacin o pertorbin el dret a la privacitat, especialment en la dimensió que aborda la protecció de dades personals.
Article 13: dret a la llibertat de moviment, residència i circulació
Article 14: dret a buscar asil
Aquest dret garanteix que les persones puguin desplaçar-se per un territori i que, al mateix temps, no puguin ser desplaçades pel territori de forma forçada. Al llarg de l’última dècada, el canvi climàtic i les seves conseqüències han fet que totes dues situacions ocorrin de forma continuada. La degradació climàtica i l’erosió de la terra han obligat diferents famílies i comunitats a desplaçar-se internament o transfrontererament.
Precisament per aquest motiu, una de les assignatures pendents per part de la comunitat i del dret internacional és definir els drets del migrant climàtic.
En l’actualitat, “una de les formes que s’ha anat concebent per a enfrontar aquestes limitacions ha estat la figura del “visat climàtic”. Es tracta d’un visat humanitari en l’àmbit de les migracions climàtiques l’objectiu de les quals és permetre que les víctimes del canvi climàtic i les condicions climàtiques extremes puguin, sobre la base dels principis d’altruisme, compassió i cosmopolitisme, ingressar a un país receptor”.
Actualment, alguns dels estatuts com la protecció subsidiària a Europa o la figura de la Pacific Access Category Resident Visa a Oceania poden oferir protecció a les víctimes del canvi climàtic. No obstant això, encara no s’ha implementat un visat climàtic pròpiament.
Article 16: dret al matrimoni i a fundar una família
En aquest context, moltes comunitats i països ja han obert el debat sobre la limitació de la procreació familiar i, amb això, han posat en risc el dret a fundar una família.
Article 17: dret a la propietat (individual i col·lectiva)
Les condicions climàtiques extremes, així com certs esdeveniments climàtics, com inundacions, huracans o al·luvions, comportaran la destrucció o la deterioració d’habitatges, d’infraestructura i, en general, dels béns materials.
Els fenòmens climàtics extrems amenacen de destruir els habitatges o altres propietats com els vehicles personals. Segons dades de l’ACNUR, cada any, “més de 20 milions de persones han d’abandonar la seva llar i traslladar-se a altres punts del seu propi país per culpa dels perills que causa la creixent intensitat i la freqüència d’esdeveniments climàtics extrems”.
Article 18: llibertat de pensament, de consciència i de religió
Article 19: llibertat d’opinió i expressió
Article 20: llibertat de reunió i associació pacífica
En algunos países, organizar de forma activa reuniones o manifestaciones en defensa del medioambiente puede convertirse un deporte de riesgo.
Durant l’última dècada, la defensa del medi ambient, la difusió d’idees i el dret de manifestació per exigir polítiques que reverteixin efectivament el canvi climàtic han definit corrents polítics, però també han estat l’origen d’amenaces, assetjament i intimidació per aquelles persones que han dut a terme aquestes pràctiques.
En alguns països, organitzar de manera activa reunions o manifestacions en defensa del medi ambient pot convertir-se un esport de risc.
Article 21: dret a la participació política i elecció de govern
Al existir estas dos dicotomías, se establece la posibilidad de participar activamente en cualquiera de estos dos grandes posicionamientos. Al mismo tiempo, estas dos “corrientes climáticas” también pueden incidir en la decisión de voto.
“El simple hecho de expresar puntos de vista sobre asuntos ambientales que competen al Estado, con el ejercicio del gobierno, indudablemente hace surgir el elemento político de la actividad. El debate ambiental no puede separarse de la política, ya que mediante esta se expresan las decisiones de la sociedad” esclarece el IDHC.
Actualment, l’esfera política es divideix entre aquells partits que creuen en el canvi climàtic i la degradació ambiental i implementen polítiques per a la seva protecció, i els qui tanquen l’orella a les evidències científiques i les conseqüències del canvi climàtic en el nostre planeta.
Com que existeixen aquestes dues dicotomies, s’estableix la possibilitat de participar activament en qualsevol d’aquests dos grans posicionaments. Al mateix temps, aquests dos “corrents climàtics” també poden incidir en la decisió de vot.
“El simple fet d’expressar punts de vista sobre assumptes ambientals que competeixen a l’Estat, amb l’exercici del govern, indubtablement fa sorgir l’element polític de l’activitat. El debat ambiental no pot separar-se de la política, ja que mitjançant aquesta s’expressen les decisions de la societat” esclareix l’IDHC.
Article 22: dret a la seguretat social
En aquest sentit, és evident que el canvi climàtic està impactant en el dret a la seguretat social. I és que aquest fenomen està provocant situacions de risc que abans no estaven contemplades.
Això dona peu al fet que s’hagi d’articular un canvi de model de garantia d’aquest dret i un nou disseny més sostenible a escala econòmica, perquè així aquest dret pugui ser efectivament garantit a totes les persones.
Article 23: dret al treball
El canvi climàtic impactarà de manera directa en el funcionament, la legalitat o la rendibilitat d’un gran nombre d’empreses i la seva mà d’obra; en les regulacions, afectant l’oferta (empreses) i a la demanda (consumidors); i generarà impactes directes en els entorns naturals i construïts.
Article 24: dret al descans i al temps lliure
Article 25: dret a un nivell de vida adequat
Aquests incideixen directament en el dret al descans i un nivell de vida adequat. El canvi climàtic també posa en risc el dret a l’aigua, al vestit o a l’alimentació.
De fet, a causa de la degradació de les fonts de producció, la pèrdua de varietats o la destrucció d’espècies i cultius, els aliments cada vegada són més escassos i cars. A més, els canvis en el clima o la producció o explotació agrícola a gran escala, està alterant la composició i la salubritat d’aquests.
Article 26: dret a l’educació
Article 27: dret a la vida cultural, artística i científica
En aquest sentit, el 2005 un estudi del Centre del Patrimoni Mundial de l’Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), va alertar que el canvi climàtic suposava una amenaça pel 72% dels llocs pertanyents al patrimoni natural i cultural de la UNESCO.
El canvi climàtic incideix en el nombre d’escoles disponibles en algunes regions del món, però també d’espais d’expressió artística en qualsevol de les seves dimensions. És a dir, el canvi climàtic posa en risc tant la formació i aprenentatge, com la possibilitat de transmetre de generació en generació, els coneixements, la cultura i les formes de vida pròpies de cada regió del món.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
