Com afecta el canvi climàtic als insectes?

El canvi climàtic està tenint un fort impacte en la biodiversitat del Planeta. L’increment global de les temperatures provocat per l’emissió desmesurada de Gasos d’Efecte d’Hivernacle (GEH) ha posat sota amenaça múltiples ecosistemes i, amb això, les espècies que els habiten.

Al mateix temps, la desaparició d’aquestes espècies també ha tingut un impacte en aquests ecosistemes, repercutint negativament a la seva supervivència i el seu cicle de vida. I és que en moltes ocasions, l’equilibri entre animals i vegetació és essencial per garantir la conservació i longevitat d’aquests espais.

Al llarg de l’últim mig segle, la biodiversitat de la Terra ha disminuït de manera alarmant. Una prova de la reducció de la biodiversitat natural del nostre planeta és la Llista Vermella de les Espècies Amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UIC). De les 150.388 espècies incloses en aquesta llista, 42.1000 estan en perill d’extinció, en part, a causa del canvi climàtic.

D’altra banda, la recerca “Acceleració del risc d’extinció pel canvi climàtic” de la Universitat de Connecticut publicada en la revista Science, assegura que el canvi climàtic està accelerant el risc d’extinció, ja que causarà directament la desaparició de gairebé un 8% de les espècies actuals.

En cas de no eliminar la nostra dependència dels combustibles fòssils i aconseguir una societat ZEO per al 2050, els riscos d’extinció s’incrementaran i amenaçaran fins a una de cada sis espècies.

Malgrat que els riscos d’extinció són molt més alts a Amèrica del Sud, Austràlia i Nova Zelanda, necessitem adoptar urgentment estratègies de mitigació a escala global per aturar el canvi climàtic.

Per evitar l’anomenada “sisena extinció” de les espècies, és imprescindible complir amb els objectius de descarbonització establerts en els Plans Nacionals d’Energia i Clima (PNIEC) i establir mecanismes per finançar la transició ecològica de la nostra economia.

Què és la sisena extinció de les espècies?

Durant la COP26, Greta Thunberg va alertar davant del Parlament Europeu: “Ens estem enfrontant a la sisena extinció massiva de les espècies i el ritme d’extinció és 10.000 vegades més ràpid del normal”. La jove activista sueca va fer referència a un concepte utilitzat en el best-seller “La sisena extinció” (2015) escrit per la periodista Elizabeth Kolbert.

En aquest llibre s’aborda un interessant enfocament sobre l’actual situació del Planeta. Segons l’autora estatunidenca, al llarg dels últims 450 milions d’anys han tingut lloc cinc extincions, la majoria d’elles causades per meteorits i les erupcions volcàniques. No obstant això, la sisena extinció, que encara som a temps d’aturar serà causada per l’ésser humà, concretament, pel canvi climàtic i la sobreexplotació de la Terra.

Kolbert assegura que “un terç dels corals, mol·luscos d’aigua dolça, taurons i ratlles, un quart de tots els mamífers, un cinquè de tots els rèptils i un sisè de tots els ocells es dirigeixen a la seva desaparició“.

“L’activitat humana, el consum de combustibles fòssils, l’acidificació dels oceans, la contaminació, la desforestació i les migracions forçades amenacen formes de vida de tota mena” assegura aquesta escriptora guanyadora d’un premi Pulitzer.

I és que, en els oceans, per exemple, la pujada de la temperatura i l’acidificació de l’aigua estan convertint en deserts blanquinosos els esculls de coral, que antany formaven acolorides prades submarines plenes d’algues, peixos i crustacis.

En paral·lel, la desaparició d’aquesta espècie també ha provocat una reducció de la capacitat de capturar CO₂ dels oceans. L’extinció d’espècies també contribueix al canvi climàtic i posa en perill la capacitat d’embornal de carboni d’alguns ecosistemes aquàtics i terrestres.

Quin és el paper dels insectes en la vida en la Terra?

En els últims anys, científics europeus han estat estudiant la desaparició dels insectes. Aquests éssers invertebrats exerceixen diferents rols i funcions en la vida en la Terra a causa de la seva diversitat, abundància i influència en diversos ecosistemes i processos naturals.

Els insectes constitueixen l’aliment de molts ocells, peixos i petits vertebrats que al seu torn donen menjar a altres vertebrats, i compleixen un paper fonamental en el control de les plagues i en el reciclatge de matèria orgànica.

Podríem dir que, sense aquests petits animals invertebrats, popularment anomenats “bitxos”, el planeta seria un femer. Ara bé, quines són les funcions concretes que exerceixen en els ecosistemes?

1. Pol·linització: Les abelles, papallones i mosques són pol·linitzadors claus per moltes plantes. Ajuden a transferir el pol·len entre les flors, la qual cosa és essencial per la reproducció de moltes espècies vegetals, incloent-hi cultius agrícoles. Aquesta pol·linització contribueix a la producció de fruites, verdures i altres aliments.

A més de les plantes conreades, els insectes també són essencials per a la pol·linització de plantes silvestres. Molts ecosistemes naturals depenen de la pol·linització dels insectes per mantenir la seva diversitat i equilibri.

2. Descomposició: Els insectes exerceixen un paper important en la descomposició de la matèria orgànica. Per exemple, els escarabats i els cucs, descomponen fulles caigudes, fusta morta, excrements d’animals i altres restes orgàniques.

Tot això permet alliberar nutrients en el sòl, enriquint la terra, fent-la més fèrtil per al cultiu i propiciant el creixement natural de fruits i plantes silvestres.

3. Control de plagues: Alguns insectes, com les marietes i vespes parasitoides, actuen com depredadors naturals de plagues que afecten els cultius. En aquest sentit, mantenir un equilibri entre els insectes beneficiosos i els insectes nocius és fonamental per la salut dels ecosistemes agrícoles.

4. Alimentació: Com hem comentat anteriorment, els insectes serveixen com a font d’aliment per a moltes altres espècies, incloent-hi ocells, mamífers, amfibis i rèptils. Són una part essencial de la cadena alimentària i contribueixen al correcte funcionament dels ecosistemes.

5. Interaccions ecològiques: Els insectes participen en una àmplia varietat d’interaccions ecològiques, com a simbiosis, parasitisme i depredació, que influeixen en la dinàmica i l’estructura dels ecosistemes.

Els insectes juguen un paper fonamental en la vida, en el funcionament dels ecosistemes terrestres i en la preservació de la biodiversitat. Precisament per això, resulta necessari protegir-los, cuidar-los i evitar la seva extinció.

Quin impacte té el canvi climàtic en els insectes?

S’estima que, des del 1990, la massa d’insectes voladors als parcs naturals s’ha reduït un 75%. Així ho confirma l’estudi del científic Caspar Hallmann, de la Universitat de Radboud en Nimega (Holanda), publicat a la revista ‘PLOS ONE’.

Els resultats del mateix suggereixen una pèrdua severa de biomassa aèria total, la qual cosa indica que tota la comunitat d’insectes voladors ha estat delmada en les últimes dècades a causa de la calor, la sequera i els fenòmens climàtics extrems i els pesticides.

De fet, a mesura que les temperatures pugen, alguns insectes poden arribar a desplaçar-se a latituds més altes o altituds més elevades a la recerca de climes adequats, la qual cosa pot portar a la invasió d’espècies exòtiques en nous hàbitats.

Per exemple, als Estats Units s’ha perdut el 43% de la població d’insectes principalment per culpa dels paràsits, els pesticides i l’augment d’esdeveniments climàtics extrems.

L’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), recorda que actualment existeixen 100 espècies de cultius que proporcionen el 90% dels aliments a la humanitat, el 71% d’ells se són pol·linitzats gràcies a les abelles.

En aquest sentit, la comunitat científica fa anys que alerta de l’alarmant declivi del nombre d’abelles, els principals pol·linitzadors del Planeta, en el món.

El canvi climàtic ha provocat un descens del 40% de les abelles. Això ha obligat al fet que hagin de dividir-se per ser repoblades, reduint la producció de mel en eixams molt massificats que podrien arribar a tenir al voltant de seixanta mil abelles cadascun.

La pujada de les temperatures i la desaparició de la primavera i la tardor tenen greus conseqüències per la supervivència i reproducció d’aquests éssers. És important controlar la temperatura, ja que, a partir dels 35 °C, l’abella regna es torna estèril. Com la naturalesa és sàvia, les abelles mantenen una temperatura controlada dins dels ruscos, encara que fora d’ells faci més de 40 °C.

Precisament per això, en l’actualitat, el sector de les abelles ha evolucionat i ara ha començat a introduir en els ecosistemes ruscos intel·ligents que tenen, entre altres dispositius, sensors de temperatura exterior i interior. Els apicultors estan buscant mecanismes i solucions per augmentar la població de pol·linitzadors.