Qualsevol persona preocupada per la salut del planeta coneix de primera mà que les ones sense fils d’internet no són innòcues per a la Terra. A internet tenen lloc transaccions i accions que també generen emissions, i per tant, contribueixen al canvi climàtic.
Encara que de vegades, les noves tecnologies permeten reduir l’impacte ambiental d’alguns processos i pràctiques, segons l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC): “Si internet fos un país, seria el sisè del món per consum d’energia, amb una despesa similar a la de Rússia”.
L’elevat consum energètic d’internet té lloc en els centres de dades. Es tracta de sales d’ordinadors que funcionen 24 hores al dia durant tot l’any, i que necessiten refrigeració contínua per evitar una caiguda de la xarxa. Els emails que enviem utilitzant la tecnologia wifi o els vídeos de YouTube que veiem durant el nostre trajecte a casa amb autobús, també generen emissions de CO₂.
El trànsit digital genera un 3% de les emissions GEH que provoquen el canvi climàtic
El trànsit digital no ha fet més que créixer en les últimes dècades. Com més globalitzada i connectada està la humanitat, major és la petjada de carboni d’internet. En una societat en la qual més de la meitat de la població mundial té telèfon mòbil i surfeja per la xarxa, internet s’ha convertit en responsable del 3% de les emissions GEH que provoquen el canvi climàtic. Una xifra que el 2030 podria augmentar entre tres i deu vegades respecte als nivells actuals i que ara, és similar a la del trànsit aeri.
Com podem reduir la petjada de carboni d’internet?
Una de les solucions per reduir la petjada ecològica d‘internet és l’ús d’energies renovables en els centres de dades. Algunes companyies com Facebook, Apple o Google s’han compromès a reduir la seva despesa energètica i apostar per les renovables. Les operadores mòbils i altres empreses relacionades amb el món de les TIC també van pel mateix camí.
Una altra de les solucions a les quals apunten els experts resideix en millorar l’eficiència energètica dels centres de dades. Mitjançant la recerca és possible dur a terme canvis i optimitzacions de la maquinària utilitzada en aquestes instal·lacions per reduir la seva necessitat d’energia.
A més, ja que un dels focus de despesa energètica d’internet són els aparells de refrigeració, els tecnòlegs pel clima defensen que la instal·lació dels centres de dades en països freds, també ajudaria a reduir les emissions generades pel sector digital.
Així i tot, en alguns casos la demanda energètica és massa elevada per cobrir-la amb energia neta i per això, s’ha de recórrer al subministrament energètic mitjançant combustibles fòssils.
Una de les majors contribucions a la lluita contra el canvi climàtic en aquesta àrea serà la implementació de les xarxes 5G en els pròxims anys. Aquesta nova tecnologia mòbil no només augmentarà la velocitat de connexió per als usuaris, sinó que reduirà el consum d’energia per bit en un 60% en comparació a la tecnologia 4G.
Amb la transició a la tecnologia 5G, internet veurà reduïdes les seves emissions un 15%. Paral·lelament, l’Exponential Climate Action Roadmap assegura que les tecnologies digitals poden ajudar a reduir les emissions de GEH globals en un 15% l’any 2030 gràcies a la implantació de solucions en sectors energètics, agricultura, producció, habitatge o transport.
Les emissions GEH globals es van reduir un 8% durant els mesos d’emergència sanitària
Són pronòstics molt esperançadors per l’acció climàtica. Tenint en compte que les emissions de GEH s’han reduït un 8% durant el període de la pandèmia respecte al 2019, i que els països estan sent més ambiciosos amb els seus objectius de reducció d’emissions, cada vegada estem més a prop d’aconseguir una societat ZEO (zero emissions).
Les emissions indirectes d’internet
A més de les emissions directes d’internet, generades principalment pels centres de dades, i també pel posterior reciclatge dels servidors obsolets o el transport i la construcció d’aquestes instal·lacions, també existeixen emissions indirectes que no són comptabilitzades pels observatoris del Canvi Climàtic.
Un exemple d’això és la compra en línia o en e-commerces, actualment, la modalitat de compra preferida pel 51% dels espanyols.
La crisi sanitària de la COVID-19 i les restriccions de mobilitat adoptades a la majoria de països, han fet que s’estengui i es torni fins i tot més popular en la nostra societat.
Tant el transport com l’embalatge, són grans fonts d’emissions en el món del comerç digital. Els lliuraments d’última milla podrien créixer més d’un 30% el pròxim 2030 a les ciutats més grans del món. Es tracta de les emissions GEH generades en l’última fase del servei de lliuraments, des dels magatzems de repartiment fins a les llars dels consumidors.
Per aquest motiu, és fonamental prendre mesures urgents que ens ajudin a evitar l’emissió de 25 milions de tones anuals més de CO₂.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.