Com afectarà el canvi climàtic a les Illes Balears

La desertificació i la pujada del nivell del mar seran dues de les conseqüències del canvi climàtic que més impacte tindran a escala global al llarg d’aquest 2023. Així ho confirma l’informe de Risk Survey de 2022 elaborat per l’EALDE Business School.

D’altra banda, el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), revela que el nivell del mar ha augmentat entre 13 i 25 centímetres entre el 1900 i el 2018. Els climatòlegs de l’ONU asseguren que, encara que aconseguim reduir emissions i mantenir un escalfament global per sota de 2 °C respecte als nivells preindustrials, el nivell del mar augmentarà 30 centímetres de cara al 2050.

Per part seva, l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) de l’ONU ha alertat que el nivell mitjà del mar augmentarà entre 2 i 3 metres a escala global en els pròxims dos mil anys. Actualment, al voltant de 900 milions de persones viuen en zones costaneres baixes i, per tant, podrien veure’s afectades per la pujada del nivell del mar els pròxims anys.

Tots aquests informes i recerques realitzades per aquestes organitzacions científiques i de referència ens confirmen que els països haurien d’activar immediatament mesures d’adaptació per a combatre aquest problema global i accions per mitigar de manera definitiva el canvi climàtic.

1 de cada 10 persones en el món estan en risc a causa de la pujada del nivell del mar

I és que 1 de cada 10 persones del món s’enfrontaran a diferents problemes a causa de la pujada del nivell del mar: migracions climàtiques, inseguretat alimentària i falta d’accés a l’aigua potable, conflictes bèl·lics, etc. De fet, algunes ja ho estan fent.

A la capital d’Indonèsia, Jakarta, ciutadans de barris sencers s’han quedat sense llar degut a les inundacions. El govern d’aquest país ha hagut de traslladar la seva capital, reanomenada com a Nusantara, a la selva de Borneo per a poder reubicar a gran part de la seva població.

Los últimos informes del IPCC alertan de que el cambio climático está poniendo en grave riesgo la supervivencia de muchos SIDS (pequeños estados insulares) y regiones insulares.

El creixement del mar i la penetració d’aigua salada en certs ecosistemes podria danyar seriosament o fer desaparèixer alguns espais protegits com els deltes o els golfs: el Mekong a Vietnam, el famós Ganges a l’Índia o el delta de l’Ebre a Catalunya. No fa falta anar-se’n tan lluny per trobar ecosistemes amenaçats per aquest fenomen.

El mapa interactiu Coastal Risk, desenvolupat per Climate Central, revela que els territoris que corren més perill a causa de la pujada del nivell del mar són els països insulars. Aquest mapa mostra quines són les àrees del planeta que estan en risc de quedar submergides.

Si el nivell del mar continua pujant, començarà a ocupar zones de costa en les quals viu el 10% de la població mundial.

De fet, actualment, alguns països insulars com Kiribati, les Maldives, Vanuatu, Tuvalu, Illes Fiji o Illes Marshall, ja es troben completament amenaçats per la pujada del nivell del mar.

Els últims informes de l’IPCC alerten que el canvi climàtic està posant en greu risc la supervivència de molts SIDS (petits estats insulars) i regions insulars.

I, precisament, aquesta qüestió afecta de manera directa les Illes Canàries i les Balears, dues comunitats autònomes que atreuen gran part del turisme del país i alberguen alguns dels paratges naturals i espais protegits més importants.

En el primer cas, es van analitzar els diferents riscos que està implicant el canvi climàtic per als seus habitants, els espais protegits i l’economia. Segons l’informe del MITECO “PIMA Costas”, existeixen 47 punts de risc climàtic en diferents platges i costes de les Illes Canàries.

La pujada del nivell del mar també està afectant de manera decisiva les Illes Balears. A l’actualitat, milers d’illencs podrien perdre les seves llars i veure’s obligats a desplaçar-se terra endins a causa de la pujada del nivell del mar.

Quanta superfície podrien perdre les Illes Balears a causa de la pujada del nivell del mar?

Si continuem incrementant l’escalfament global de la Terra, aquest arxipèlag podria patir innombrables pèrdues i danys mediambientals. I és que, en el pitjor dels escenaris possibles, el 2050 s’hauran inundat permanentment al voltant de 833 hectàrees a Balears.

Tot això a causa de l’augment del nivell del mar provocat pel canvi climàtic que, per aquesta data hauria crescut entre 18 i 35 centímetres.

Aquesta és una de les conclusions del projecte “Costas pel Canvi” publicat el 2021. Es tracta d’una iniciativa impulsada pel Sistema d’Observació i Predicció Costaneres de Balears (ICTS SOCIB) que va estar quatre anys en actiu, i va comptar amb la participació dels investigadors de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats – IMEDEA.

“Costes pel Canvi” valora, quantifica i estableix sis escenaris diferents provocats per inundacions permanents o temporals que podrien tenir lloc entre el 2050 i el 2100. El nivell marítim d’aquí als pròxims anys afectarà de manera directa diferents elements del sistema socioeconòmic i ambiental de l’arxipèlag.

Quants ciutadans de les Illes Balears podrien perdre les seves llars?

El mateix estudi va mostrar que dins d’unes tres dècades, més de 800 persones que viuen a les Illes Balears podrien veure’s afectades per inundacions provocades per la pujada del nivell del mar. De cara a l’any 2100, la xifra serà encara major: prop de 14.000 persones que viuen a les Balears podrien perdre les seves llars i haver de mudar-se al centre de l’illa, o fins i tot a una altra comunitat autònoma o localització, si és que no poden costejar-se un habitatge en aquests territoris.

Aquest document va activar l’alerta sobre la vulnerabilitat de les costes de les Balears enfront de la situació d’emergència climàtica. Els investigadors van analitzar quines havien estat les conseqüències del canvi climàtic en aquesta zona del Mediterrani: temperatures més altes a l’hivern, onades de fred com la “Filomena”, increment de les nits tropicals i borrasques cada vegada més agressives.

Els resultats de l’informe mostren que, si no actuem immediatament per aturar les emissions GEH, les Balears perdran 87 edificacions de manera permanent el 2050. Tot i això, el 2100 el número podria ascendir a més de 772 edificis i un 80% de la superfície d’espais naturals, com l’Albufereta de Pollença o l’Abufera de Mallorca, desapareixerien.

D’aquí al 2100, la pujada del nivell del mar o els fenòmens climàtics esdevinguts al territori podrien afectar més de 80 establiments hotelers que es troben molt a prop de la cosa, com aquells situats a la badia d’Alcúdia, a Mallorca.

Què és la Posidònia Balear i per què està en perill?

I per agreujar-ho més, l’increment del trànsit de creuers i altres embarcacions, la pesca d’arrossegament i l’augment de la temperatura de l’aigua provocat per l’escalfament global, també estan posant en perill la Posidònia Balear.

I és que les Illes Balears, és una de les zones on es troba aquesta planta oceànica exclusiva del mar Mediterrani que té un important paper en la lluita contra el canvi climàtic a causa de la seva funció com a embornal de Co2.

Aquestes plantes es formen a partir de grans extensions de prades en l’ecosistema marí-platja-duna del Mediterrani, i tenen un creixement molt lent.

A més de fixar CO₂ i produir oxigen, protegeixen el litoral arenós contra l’erosió. Precisament per això són considerades “reserva de la biodiversitat” per la UNESCO, degut a la gran quantitat d’espècies animals i vegetals que es troben dins del seu hàbitat.

Les prades marines del Mediterrani tenen un gran valor, no només en termes de biodiversitat, sinó també de mitigació del canvi climàtic, perquè permeten fixar i retenir CO₂ durant llargs períodes de temps.

Precisament per aquests motius, des de fa anys el Govern de les Illes Balears està impulsant l’Atles de la Posidònia Oceànica, per identificar on es troben aquest tipus d’hàbitats marins a les Illes Balears. Mitjançant l’ús de tecnologies com el sonar d’escombratge lateral o les cambres via satèl·lit aconsegueixen detectar i analitzar l’estat d’aquests ecosistemes.

El resultat d’aquesta anàlisi és una cartografia amb un alt nivell de detall de la Posidònia oceànica, que poden utilitzar els vaixells pesquers i embarcacions turístiques per evitar navegar-hi a prop i malmetre-les. A través de l’app “Posidònia GOIB” poden consultar en quines zones es troben aquestes algues i evitar acostar-s’hi.

Malgrat que el Govern està contribuint a la protecció de la Posidònia mitjançant iniciatives tecnològiques i del seu estudi, no pot evitar que la temperatura de l’aigua s’incrementi any rere any i amb això, impacti de manera negativa en el desenvolupament i la supervivència d’aquestes plantes.