L’últim informe de Risk Survey de 2022 de l’Ealde Business School revela que la desertificació i la pujada del nivell de la mar seran dues de les conseqüències del canvi climàtic que més impacte tindran a escala global al llarg d’aquest 2023.

De fet, segons els últims informes de l’IPCC, el canvi climàtic està posant en greu risc la supervivència de molts SIDS (petits estats insulars).

I és que, segons els climatòlegs de l’ONU, entre el 1900 i 2018 el nivell de la mar ha augmentat entre 13 i 25 centímetres. De fet, encara que aconseguim mantenir un escalfament global per sota de 2 °C respecte als nivells preindustrials, el nivell de la mar augmentarà 30 centímetres per a 2050.

Per part seva, l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) de l’ONU, assegura que en els pròxims dos mil anys el nivell mitjà de la mar a escala global augmentarà entre 2 i 3 metres. Tot això, sempre que l’escalfament es limiti a 1,5 °C. Tanmateix, amb un augment de 2 °C, les mars podrien elevar-se fins a 6 metres, i amb un augment de 5 °C, podrien incrementar-se fins a 22 metres.

Amb tots aquests informes i xifres preocupants, no és d’estranyar que, en els últims anys, la comunitat internacional hagi mostrat la seva preocupació per la situació d’alguns països insulars com Kiribati, les Maldives, Vanuatu, Tuvalu, Illes Fiji o Illes Marshall, la majoria situades a l’oceà pacífic. Aquests petits països i les seves poblacions estan completament amenaçades per la pujada del nivell de la mar que tindrà lloc en els pròxims anys.

I és que aquest increment del nivell dels oceans està provocant inundacions en múltiples barris i ciutats costaneres del món. De fet, a Indonèsia han hagut de desplaçar la seva capital, Jakarta, a la selva del Borneo, a causa de l’increment de les inundacions en els barris marginals.

En menys de tres dècades, més de 570 ciutats costaneres s’enfrontaran a un increment del nivell de la mar de 0,5 metres

Les dades del C40 Climate Leadership Group publicades el 2020 ja alertaven que, en menys de tres dècades, més de 570 ciutats costaneres s’enfrontarien a un increment projectat del nivell del mar de mig metre, posant en perill a més de 800 milions de persones.

Alexandria (Egipte), Osaka (el Japó), Hong Kong i Shanghái (a la Xina), Bombai (l’Índia), Rio de Janeiro (Brasil), Sídney (Austràlia), Londres (Regne Unit), així com Nova York o Palo Alto (EUA), seran algunes de les ciutats més afectades per la situació d’emergència climàtica.

Segons el C40, una xarxa de ciutats compromeses amb la transició ecològica, a mesura que s’elevi el nivell de la mar, les tempestes es faran cada vegada més virulentes. De fet, en els últims temps s’ha incrementat de manera dramàtica la periodicitat i intensitat dels fenòmens climàtics extrems i alguns dels efectes del canvi climàtic en el Planeta ja són permanents.

Com afectarà aquesta pujada del nivell del mar a Espanya?

Segons dades de l’Institut Geogràfic Nacional, a Espanya al voltant del 75% de la població viu prop de la costa. Això vol dir que, si no es prenen mesures per mitigar de manera global el canvi climàtic, al voltant de 36 milions d’espanyols podrien veure’s afectats pel progressiu augment del nivell del mar.

Al nostre país el 23% de la població viu a menys de 20 metres d’altitud. Mentre que a la resta del món la mitjana de persones que viu a menys d’aquesta altura és d’un 16%.

Tot això ens du a preguntar-nos, com afectarà aquesta pujada del nivell del mar a determinades regions insulars espanyoles?

L’Informe Resum 2017-2021 d’Avaluació del risc, emmarcat dins del Pla d’Impuls al Medi Ambient per a l’Adaptació al Canvi Climàtic (PIMA Adapta Costas) del MITECO i elaborat per Cartogràfica de Canàries S.A. (Grafcan), revela que, en menys de vuitanta anys, més de 5.000 persones que viuen en aquestes illes hauran de deixar les seves llars a causa de l’efecte del canvi climàtic.

L’any 2100, les persones que disposin d’un habitatge o visquin en zones i ciutats pròximes al mar o a la costa hauran de ser reubicades en barris de l’interior a conseqüència de les inundacions i l’erosió de les zones costaneres. La majoria perdran els seus habitatges i algunes de les poblacions més icòniques o turístiques d’aquestes illes desapareixeran.

Un altre estudi publicat per la mateixa empresa, però focalitzat a l’Illa de Tenerife, revela que el 52,4% de les parcel·les situades en el litoral d’Arona i Adeje presenten nivells de risc compresos entre “Moderats” i “Molt Alts”. I és precisament en aquestes dues zones geogràfiques de l’illa, on es troben les principals àrees turístiques tant de les Illes Canàries com d’Espanya.

Existeixen prop de 47 punts d’alt risc a les Illes Canàries provocats pel canvi climàtic

L’estudi Resum 2017-2021 d’Avaluació del risc també estableix 47 punts d’alt risc per a la ciutadania canària provocats per l’emergència climàtica.

L’informe de PIMA Costas alerta que, el 2050 gairebé 150 platges perdran el 10% de la seva superfície i l’economia de l’arxipèlag patirà pèrdues de fins a 4.500 milions d’euros.

L’informe de PIMA Adapta Costas recull els trams de costa d’alt risc acumulat, que requereixen una intervenció prioritària per a la seva preservació. I és que les conseqüències del canvi climàtic provocaran un major impacte en aquests 47 punts, tant en la flora i la fauna terrestre, com en la població humana.

A més, l’informe assenyala que haurien de realitzar-se estudis al detall i plans d’adaptació al canvi climàtic a escala local. D’aquests 47 punts, un està situat a La Graciosa, 9 a Lanzarote, 12 a Fuerteventura, 7 a Gran Canària, 10 a Tenerife, 5 a la Palma, 2 a La Gomera i 1 a El Hierro.

El canvi climàtic afectarà també el sector turístic. I és que, a causa de l’erosió de les platges, la desertificació i les inundacions provocades pel canvi climàtic, paratges emblemàtics com, per exemple, el Gran Tarajal de Fuerteventura, canviaran completament la seva forma en els pròxims anys.

Segons la UNESCO, el creixement del nivell del mar podria provocar la desaparició d’aquesta mena de jaciments o reserves naturals que cada any reben milions de turistes i que estan protegits per aquesta mateixa entitat.

Tots aquests informes reflecteixen l’enorme perjudici ambiental i econòmic que provocarà el canvi climàtic a les Illes Canàries, i insten els governs a prendre mesures.

De fet, gràcies a la publicació d’aquests estudis, es van accelerar els tràmits per a l’aprovació de la Llei 6/2022, del 27 de desembre, de canvi climàtic i transició energètica de Canàries. Aquesta llei, que feia anys que estava en stand by, finalment va ser aprovada el 13 de desembre del 2022 pel Parlament de Canàries i entrarà en vigor el pròxim 31 de març de 2023.

T'ha semblat aquest, un article 5 estrelles? Deixa'ns la teva valoració:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...
FES-TE ZEO
close slider

uneix-te a la comunitat ZEO

Estigues a el dia de les últimes accions, esdeveniments i notícies ZEO

Informació Bàsica Sobre Protecció de Dades:
Responsable: SPONSORING MARACANA SL
Finalitat: Atendre les seves consultes i/o sol·licituds. Accions comercials
Drets: Accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, com s'explica en la informació addicional.
He llegit i accepto les condicions legals i la Política de privacitat