A finals del 2020 el virus Sars-COVID19 es va expandir a escala mundial provocant milions de morts i paralitzant l’economia, la mobilitat i el comerç internacional.
Aquesta “paralització” mundial va provocar una reducció global de les emissions GEH, però també va generar un estancament dels avenços polítics i del sector privat en matèria d’acció climàtica. Algunes trobades internacionals decisives per a la lluita contra el canvi climàtic, com la COP26, van haver de posposar-se a causa de la situació d’emergència sanitària.
A més, degut a la crisi econòmica, les empreses semblaven tenir l’excusa perfecta per deixar a una banda els seus Plans de Sostenibilitat o de Reducció d’emissions. Els avenços en matèria d’acció climàtica van quedar estancats.
La pandèmia ens va ensenyar que, si ens ho proposem, podem portar un estil de vida més ZEO
No obstant això, la pandèmia també ens va ensenyar que, si ens ho proposem, si apostem per un estil de vida més ZEO, podrem acostar-nos als objectius de descarbonització pactats per la comunitat internacional.
I és que l’aturada de les cadenes de producció i de la mobilitat durant la pandèmia van aconseguir que, després del recompte anual mundial d’emissions CO2, el 2021 ens acostéssim als nivells de descarbonització que demana la comunitat climàtica.
Entre l’1 de gener i l’1 de juliol, amb el confinament i les restriccions de mobilitat aplicades en la majoria dels països, les emissions GEH es van reduir un 8,8% a escala global – en comparació al mateix període de l’any 2019-.
A més, precisament a Espanya, aquesta reducció va ser més important. Durant el període de crisi sanitària, la petjada de carboni dels espanyols es va reduir un 18,8%, el doble que la mitjana global.
Les crisis globals repercuteixen en la resta de conflictes o de problemes als quals s’enfronta la humanitat
Les crisis o els conflictes globals tenen una repercussió en la resta de problemes als quals s’enfronta la societat avui dia, com la lluita per la igualtat de gènere, la lluita contra la pobresa, el racisme, la justícia social o el canvi climàtic.
Per aquest motiu, ara que la societat s’enfronta a un nou conflicte bèl·lic que podria ser de caràcter global, ens preguntem: com afectarà el conflicte armat entre Ucraïna i Rússia a la lluita contra el canvi climàtic?
La guerra entre Rússia i Ucraïna podria convertir-se en un conflicte a escala global
L’any 2014 Rússia va envair i va annexionar al seu territori la península de Crimea, un territori d’interès comercial que pertanyia a Ucraïna. Mesos després dels atacs entre les tropes russes i l’exèrcit ucraïnès, alguns rebels prorussos es van aixecar a l’est del país formant les repúbliques separatistes de Donetsk i Lugansk.
Durant més de nou anys, l’est d’Ucraïna ha viscut una silenciosa guerra civil. Fins que el 24 de febrer del 2022 el president de Rússia, Vladímir Putin, va ordenar un atac a la regió del Donbás. Dies després, la ciutat de Kíev, la capital del país, va ser assetjada per l’exèrcit rus.
A causa d’aquests últims esdeveniments i a l’elevat nombre de morts generades pels atacs, la comunitat internacional s’ha vist obligada a respondre enfront d’aquest conflicte armat.
De fet, el 28 de febrer del 2022 Ucraïna va sol·licitar ingressar immediatament a la UE. La presidenta de l’Eurocambra, Ursula Von der Leyen, ha assegurat que tindran molt en compte la sol·licitud d’Ucraïna en solidaritat amb la seva ciutadania. Com bé diu Von der Leyen, “el destí del país està en joc, però també el dels europeus”.
I és que la victòria de Rússia sobre Ucraïna i l’annexió d’aquest territori, impliquen que Vladimir Putin i les tropes russes estaran un pas més prop de la resta de països de la Unió Europea.
La comunitat climàtica ha alertat que aquest conflicte trastocarà completament l’Agenda 2030
La comunitat climàtica ja ha alertat que la invasió d’Ucraïna trastocarà completament l’Agenda 2030 a Europa. Com va ocórrer durant la pandèmia, les polítiques climàtiques i la transició ecològica quedaran relegades a un segon pla.
A més, a causa d’aquest conflicte militar i de la manca de subministrament de gas per part de Rússia, Europa haurà de desviar inversions cap a d’altres energies fòssils amb un potencial d’escalfament global molt més elevat. Uns diners que, en una altra situació, es podrien destinar a energies renovables i polítiques verdes.
El tancament de gasoductes podria provocar un retorn als combustibles fòssils
El tancament dels gasoductes derivarà en un major consum de carbó i petroli. Amb aquest canvi en el subministrament energètic d’Europa, podria ser impossible complir amb els objectius de descarbonització recollits a l’Agenda 2030 i al Fit for 55.
Per aconseguir reduir un 55% el nivell global de les emissions a l’atmosfera el 2030, hem de reduir de manera substancial el consum de combustibles fòssils. De fet, un dels debats que havien de tancar-se en les pròximes Conferències de les Nacions Unides pel canvi climàtic havia de ser-ne la prohibició total.
Cosa que serà impossible d’assolir si aquest conflicte s’allarga en el temps. La transició cap a una societat ZEO podria quedar completament en stand by.
D’altra banda, també hem de tenir en compte que, al estar al mig d’un conflicte bèl·lic, probablement Rússia no serà capaç de complir amb els propòsits de descarbonització definits durant l’última COP26. No hem d’oblidar que el setembre del 2019 el primer ministre rus, Dmitri Medvédev, va signar el decret amb el qual Rússia ratificava l’Acord de París 2015.
Existeix una relació empírica entre guerra i canvi climàtic
Els científics afirmen que existeix una relació empírica directa entre les guerres i el canvi climàtic. De fet, l’exsecretari d’Estat dels Estats Units, John Kerry va afirmar que “la crisi d’Ucraïna podria distreure al món de la crisi climàtica, al mateix temps que té conseqüències massives a l’àmbit de les emissions”.
La guerra sempre ha provocat greus conseqüències ecològiques i mediambientals. Alguns experts en política internacional i sostenibilitat com el periodista Ignacio Sánchez León, asseguren que, a conseqüència de la invasió russa a Ucraïna, és molt probable que els nivells d’emissions de la Unió Europea experimentin un increment notable. Tot això a causa de l’agressió russa i a l’impacte indirecte que tindrà a l’hora de definir les prioritats econòmiques dels països.
Sense cap mena de dubte, la guerra d’Ucraïna suposarà una autèntica reculada en la lluita contra el canvi climàtic. Per poder reduir l’escalfament global de la terra per sota d’1,5 °C, respecte als nivells preindustrials, hem d’activar mesures de manera immediata i urgent.
Amb una guerra com la d’Ucraïna i Rússia en joc, es podrien endarrerir totes aquestes mesures. Per aquest motiu, resulta fonamental posar fi al conflicte armat i activar acords entre tots dos països: evitant més morts i prioritzant la resolució de problemes que tindran conseqüències a llarg termini, com el del canvi climàtic.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
