Les darreres setmanes han estat, de nou, negatives pel nostre planeta. A partir del dia 15 d’octubre Galícia, Astúries, Lleó i algunes poblacions de Portugal es van veure arrasades pels incendis. Encara avui no hi ha clars culpables, un home va ser detingut a Vigo el passat 17 d’octubre, encara que la seva família i amics denuncien que «el volen fer passar com a terrorista, que desgraciadament es va tractar d’una irresponsabilitat a la seva finca, però que ell no ha estat el culpable dels altres focus».

D’altra banda, també ha estat detinguda una dona de 74 anys acusada de cremar gairebé dues hectàrees de terreny, encara que ja ha estat posada en llibertat a la espera de que la truquin per declarar des del Jutjat d’Instrucció de O Porriño.

Les gallegues i els gallecs ja han començat una onada de protestes en les quals es demanen responsabilitats polítiques. Sobretot perquè en només un cap de setmana van cremar-se 35.550 hectàrees. Cal recordar que la ministra d’Interior portuguesa ha dimitit per la nefasta actuació enfront els incendis. Des de diferents entitats ecologistes acusen el Govern gallec de falta de prevenció.

La contaminació de l’aire

A més d’una escena desoladora: animals morts, famílies sense habitatge, quatre persones mortes, milers d’hectàrees arrasades i incompetència política. Cal destacar la contaminació que tot això ha provocat. D’una banda, els gasos contaminants que queden pul·lulant per l’aire.

Segons un article de la revista científica Muy Interesante, els incendis, els quals provoquen monòxid de carboni i òxids de nitrogen, quan tenen contacte amb la llum solar creen unes reaccions químiques que provoquen ozó al nivell del terra.

Això és altament contaminant. Per donar un exemple clar, la revista fa referència als incendis ocorreguts a Alaska l’any 2004. La NASA va veure com el fum de l’incendi, que va acabar amb 4,5 milions d’hectàrees a l’estat estatunidenc, es va estendre per tot l’hemisferi nord. Així mateix, el nivell d’ozó a la troposfera va créixer un 25% als Estats Units i un 10% a Europa.

Finalment, els científics van concloure que el foc va provocar 30 milions de tones de monòxid de carboni.

El Govern d’Astúries ja ha admès aquesta preocupació. El diari El Comercio explica: «Gijón, en prealerta per contaminació pel fum dels incendis». S’ha arribat a aquesta situació perquè s’ha vist superat el límit de partícules de diàmetre inferior a 10 micres. Aquesta situació també ha arribat a altres territoris com Avilés. Què fa el govern del Principat? Doncs ha portat algunes mesures preventives com:

$

Informació a la població

$

Intensificació de regs

$

Prohibició del tràfic en les zones de major densitat de població de 7 a 9 del matí

$

Molta vigilància a les activitats industrials responsables de grans cúmuls de pols

La organització Ecologistes en Acció també ha alertat de la situació contaminant. Per exemple, en les estacions de control de contaminació d’Anllares, Hospital del Sil, Palacios del Sil, Susañe, Carracedelo, Otero, Ponferrada i Toral de los Vados es va desbordar el passat dia 16 el fons d’escala dels mesuradors de partícules; establert en 500 micrograms de partícules per m3 d’aire, el que suposa un nivell altíssim de contaminació.

Aquestes partícules ocasiones 20.000 morts prematures cada any per malalties respiratòries i cardiovasculars

La contaminació marina

El Pla Territorial de Contaminació Marina Accidental de Galícia es troba activat després dels incendis. Aquest vol prevenir danys en els bancs de marisc, entre altres, a conseqüència de l’arrastrament de terra i cendres que podria provocar la pluja. Aquest procediment es va activar després de la petició de la Consellera del Mar, Rosa Quintana, el passat 16 d’octubre. Tenen por pel que pogués passar si les cendres arribessin als rius i ries, tenint en compte la importància de la pesca a Galícia.

Una primera mesura seria fixar el sòl perquè els abocaments no desemboquin en el mar. Com?

$

Expandir palla per les zones cremades

$

Utilitzar malles geotèxtils en rius i ries

Els experts anuncien l’estat crític de la situació. Agustín Merino, professor de Ciències del Sòl a la Universitat de Santiago de Compostel·la així ho afirma:

«Estem en un moment crític, ja que la vegetació que ha desaparegut es troba en un escenari molt complicat. En aquest moment, la regeneració natural no serà tan ràpida com en altres ocasions, ja que no hi ha temps per que les temperatures de la tardor permetin el ressorgiment de nova vegetació».

Així mateix, hem de tenir en compte que en tan sols un mes arribarà l’hivern i, per tant, la crescuda de nova vegetació serà molt més complicada.

Altres mesures

$

Demanen cautela a l’hora de deixar pastar sobre el terreny cremat, ja que el pes dels animals podria repercutir negativament en el sòl debilitat

$

No s’han de llençar llavors en una zona sense la supervisió de la conselleria o d’algun expert

Greenpeace ja ha demanat mesures perquè els rius i ries no es contaminin per les cendres, l’anomenat «chapapote de mar»

Tret de la desgràcia, s’ha d’agrair el treball formidable dels cossos de l’Estat, brigadistes i ciutadans que, voluntàriament, han fet front a les flames.

T'ha semblat aquest, un article 5 estrelles? Deixa'ns la teva valoració:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies
FES-TE ZEO FAN
close slider

uneix-te a la comunitat ZEO

Estigues a el dia de les últimes accions, esdeveniments i notícies ZEO