En l’últim llibre de Bill Gates, “Com evitar el desastre climàtic”, el tecnòcrata i multimilionari estableix cinc nivells o àmbits d’actuació a través dels quals l’ésser humà genera Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH). Amb cada acció que duem a terme, generem una quantitat específica d’emissions de CO₂. Encara que, com es pot veure a continuació, la petjada de carboni d’algunes és molt més gran
Quanta quantitat de gasos GEH emeten les coses que fem?
Produir coses (ciment, acer, plàstic) à 37%
Endollar-nos (electricitat) à 27%
Fer créixer coses (plantes, animals) à 19%
Moure’ns (avions, camions, vaixells de càrrega) à 16%
Protegir-nos de la calor i del fred (calefacció, refrigeració) à 7%
Al llarg de les últimes dècades, la majoria d’articles sobre la crisi climàtica s’han centrat en el paper de la producció elèctrica i dels combustibles fòssils en el canvi climàtic.
Per això moltes persones van assumir que la generació d’electricitat era la principal culpable d’aquest fenomen global. No obstant això, després d’observar aquest quadre podem comprovar que l’àrea que més contribueix al canvi climàtic és la “producció de coses i matèries primeres”.
Descarbonitzar el sector de la construcció hauria de ser una de les prioritats de l’acció climàtica
Per aquest motiu, un dels focus de l’acció climàtica i la transició ecològica ha de ser la construcció. Aquest sector no pot quedar al marge de l’ambiciosa, però necessària meta de descarbonització establerta pel Pacte Verd Europeu i el Fit for 55: reduir un 55% les emissions el 2030 i aconseguir la neutralitat climàtica el 2050.
I és que, segons l’últim informe Fundamenta 45, s’estima que el sector de la construcció genera prop d’un 30% del total d’emissions GEH (Gasos d’Efecte Hivernacle).
Aquest càlcul inclou dades d’emissions de la totalitat del cicle de vida dels projectes de construcció. En aquest sentit, s’inclou el consum de matèries primeres, l’ús de maquinàries pesants i la seva producció, el transport dels materials, els residus generats durant tot el procés i el seu posterior tractament, la contaminació d’aigües, materials addicionals, aïllants, etc.
La construcció comercial i residencial representa un 38% de les emissions GEH globals
Segons l'”Informe de l’estatus mundial d’edificis i construcció” del 2020, elaborat per l’Aliança Global per als Edificis i la Construcció (GlobalABC), el sector de la construcció comercial i residencial representa el 38% del CO₂ emès a l’atmosfera, genera el 30% de residus sòlids i el 20% de la contaminació d’aigües.
Aquest estudi, realitzat en col·laboració amb el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), indica que la meitat del CO₂ expulsat a l’atmosfera està relacionada amb la construcció d’edificis al llarg de totes les seves fases: construcció, ús i posterior demolició.
Inger Andersen, directora executiva del PNUMA, va assegurar que “canviar el sector dels edificis i la construcció cap a una via (d’emissió) baixa de carboni, alentirà el canvi climàtic i generarà importants beneficis per a la recuperació econòmica”. Per això Andersen va subratllar que hauria de ser una àrea prioritària per a tots els governs.
Hem de tenir en compte que la construcció és un dels majors consumidors de matèries primeres. Només el sector del ciment és responsable del 5% de les emissions CO₂ globals. Per cada tona de ciment que fabriquem s’emet 1 tona de CO₂ a l’atmosfera.
A més, per produir formigó, el material de construcció més utilitzat a tot el món, la indústria utilitza 1,6 bilions de tones de ciment. Per no parlar de la petjada de carboni generada per la utilització de maquinària pesant o del transport de materials al lloc d’edificació, que suposa entre el 7 i el 8% de les emissions generades pel sector.
A finals de l’any 2020, Oficemem, l’Agrupació de fabricants de ciment d’Espanya, va fer públic el Full de ruta de la indústria cimentera espanyola per aconseguir la neutralitat climàtica el 2050.
Segons recull el mateix document, signat per la ministra del MITECO, Teresa Ribera, “el sector del ciment, pel gran impacte que té en l’àmbit de les infraestructures i l’edificació, està estratègicament posicionat per donar resposta als desafiaments de descarbonització“.
La indústria cimentera ha elaborat un full de ruta per a aconseguir la seva descarbonització
Apunten al formigó com l’element central que pot ajudar a realitzar la transició a una construcció i edificació més verdes. I és que el formigó és un material de construcció disponible a escala local que compta amb una petjada de carboni menor a la del ciment.
Malgrat que hi ha altres materials més sostenibles com el bambú, la fusta o el suro aglomerat, el formigó és un material durable i resistent. Aquest és capaç de fer front a condicions meteorològiques severes i desastres naturals (inundacions, moviments de terra, terratrèmols…).
Per això el formigó exerceix un paper fonamental a l’hora de combatre i prevenir les conseqüències negatives del canvi climàtic, protegint les persones, els edificis i l’entorn.
A més, tal com recull el document ,”aquest material és 100% reciclable de cara a la seva utilització en nous formigons. En la seva fabricació s’utilitzen també residus d’altres indústries, convertint-se en un material essencial en el camí cap a l’economia circular.”
En què consisteix el nou Full de ruta?
L’associació Oficemem ha basat l’estratègia d’aquest nou Full de ruta en l'”Enfocament de les 5Cs”. Aquesta línia d’acció requereix la col·laboració de tota la cadena de valor: “Clínquer, Ciment, Formigó, Construcció-(re) i Carbonatació“, per a convertir en realitat la visió de la neutralitat climàtica.
Per cadascuna d’aquestes 5Cs s’identifiquen les àrees en les quals es poden reduir significativament les emissions; les tecnologies clau que els permetran fer-ho i els suports necessaris, especialment econòmics, per poder impulsar aquesta transformació.
Aquestes són algunes de les mesures i canvis específics que la indústria del ciment desenvoluparà en els propers anys, per tal de poder reduir el seu impacte en el medi ambient i la seva petjada de carboni:
• Gràcies a l’ús de matèries primeres descarbonatades, la indústria podrà reduir un 5% de les emissions de CO₂ de procés per al 2030 i un 8% de per al 2050.
• La indústria del ciment aconseguirà l’ús d’un 45% de combustibles alternatius el 2030 i un 70% el 2050, dels quals un 40% seran biomassa. Això suposarà un estalvi total del 6% de les emissions de CO₂ en el sector.
• El 2050, l’ús de les diferents tecnologies de captura de carboni reduirà les emissions de CO₂ en la producció de ciment en un 37%.
• Gràcies a la digitalització, la millora del disseny de la mescla i els nous additius, es podria reduir la quantitat de ciment en el formigó entorn d’un 5% el 2030 i un 10% en el 2050, sense reduir les prestacions
Segons el que s’estableix en l’Acord de París, el sector del ciment s’ha fixat l’objectiu de reduir les seves emissions en un 43% el 2030 al llarg de tota la seva cadena de valor. El mateix objectiu que ha establert l’Oficemem en el seu “Full de ruta de la indústria cimentera espanyola per aconseguir la neutralitat climàtica el 2050“.
Sens dubte, les accions i mesures concretes recollides en aquest full de ruta auguren un bon camí cap a la transformació verda del sector del ciment. L’elaboració i desenvolupament d’aquest document pot servir d’exemple i de guia per altres indústries, com la de l’acer o la del plàstic, per tal d’impulsar la seva transició cap a una producció ZEO -zero emissions-.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
