Aprofitant que aquesta setmana, des de la Plataforma ZEO, estem realitzant la campanya Challenge ZEO, amb el repte de “la setmana sense plàstic”, volem revisar l’impacte del plàstic en els ecosistemes i la seva petjada de carboni.

El plàstic és un dels materials més contaminants de tots els temps. Veiem reflectit el seu impacte mediambiental a través dels incendis en els boscos a causa de les escombraries abandonades, o dels animals i espècies en perill a causa de la seva ingesta.

El plàstic és perjudicial fins i tot per l’ésser humà. Els microplàstics que desprenen la roba que vestim, els cosmètics que utilitzem o les ampolles que bevem, poden arribar al nostre organisme de forma directa o indirecta, per exemple, a través del peix que mengem.

El 93% de les ampolles contenen contaminació per microplàstics

Un estudi de la State University of New York va demostrar que aproximadament un 93% de les ampolles contenen contaminació per microplàstics que poden arribar a trigar anys a degradar-se. El 2010 es van llançar a l’oceà uns vuit milions de tones de residus plàstics. Si la comunitat internacional no pren mesures i la societat canvia, aquesta quantitat podria veure’s incrementada fins a 10 vegades al llarg de la dècada vinent.

A partir dels anys 80, una nova era de comoditat i consumisme va començar a calar a la societat estenent la cultura d’un sol ús. A poc a poc deixem de comprar la carn en botigues locals, on la carnissera embolicava el producte en paper, i les begudes deixen de comercialitzar-se en vidre, un material amb una petjada de carboni menor i més fàcil de reciclar.

Poc a poc la població també deixa d’anar a comprar amb el seu carro o la seva bossa de roba. Comença a embolicar el seu entrepà amb paper d’alumini o amb film i comprar-se una ampolla d’aigua diàriament en comptes de portar la seva aigua de casa. Per sort, en els últims anys el moviment zerowaste o residu zero està treballant per conscienciar la societat de la necessitat de tornar al sistema de consum del segle passat.

Reduir, Reutilitzar i Reciclar són les tres accions clau per aconseguir-ho, però cal un gran esforç per aconseguir la circularitat en la nostra vida diària. Conèixer el veritable paper del plàstic en el canvi climàtic ens pot ajudar a fer el pas.

1.Producció

Durant la seva producció és quan el plàstic genera un major nombre d’emissions de CO₂. No tota la societat té la consciència de que l’origen d’aquest material tan popular està en el gas natural o en el petroli, els principals causants de l’escalfament global.

Per a obtenir el plàstic, es duu a terme un procés de destil·lat d’aquests compostos en una refineria. Durant aquest procés, es generen els polímers compostos per monòmers com l’etilè o el prolipropilè, després es treballen i es converteixen en els envasos, ampolles i llaunes que utilitzem durant la vida diària.

Per obtenir 1 kg de plàstic es generen 3,5 kg d’emissions de CO₂

S’estima que, durant la separació i la obtenció de la matèria verge a la refineria i els posteriors processos fins a obtenir el producte plàstic final, es generen una mitjana de 3,5 kg de CO₂ per un 1 kg de plàstic.

És fonamental recordar que segons l’informe del Centre Internacional de Llei Ambiental, a l’actualitat la producció de plàstic suposa el 3,8% de les emissions de carboni i es calcula que per l’any 2050 serà responsable del 13%. La cultura d’un sol ús i el consum de plàstics són incompatibles amb els objectius de l’Acord de París 2015.

Els països han d’establir plans estratègics per reduir l’ús i la comercialització de productes plàstics com les bosses. El 2020 grans ciutats del món com Bali, Ciutat de Mèxic o Nova York van decidir prohibir la seva comercialització en supermercats i botigues.

A Espanya, segons el Reial Decret sobre Reducció del Consum de Bosses, Reial Decret 293/2018, a partir de l’1 de gener del 2021 es prohibeix la producció i venda de bosses de plàstic lleugeres o molt lleugeres, exceptuant les compostables.

2. Comercialització

Els productes de marques conegudes que comprem als supermercats i grans superfícies, habitualment no es fabriquen a prop d’on els comprem. Alguns dels productes que ens emportem a casa han hagut de viatjar milers de quilòmetres per vaixell, camió o avió, fins arribar a la nostra prestatgeria.

Encara que sigui de manera indirecta, el transport dels productes o l’embalatge de plàstic, també generen emissions totalment evitables. Duent a terme un consum de proximitat, comprant aliments frescos, de km0 i no processats, portant els nostres propis “tuppers” i bosses de roba, a més de cuidar la nostra alimentació, no carreguem amb aquesta petjada de carboni i al mateix temps cuidem la nostra alimentació.

3. Descomposició

Greenpeace recull en un informe, dades poc favorables per la lluita contra el canvi climàtic. A Espanya només es recicla un 33% de les escombraries domèstiques i en algunes ocasions, encara que reciclem de manera correcta els residus plàstics què generem, no està garantit que aquests tinguin una segona vida útil.

Paral·lelament, un altre dels problemes és que gairebé el 80% dels envasos que reciclem acaben en abocadors, incinerats o llançats al medi ambient. A Espanya, la memòria anual del MITECO del 2016 descobreix unes dades alarmants: del total de residus de competència municipal que es van recollir, el 57,3% va acabar als abocadors.

El plàstic genera emissions GEH en degradar-se

Investigadors de la Universitat de Hawaii van descobrir el 2019, que els plàstics més comuns emeten traces de metà i etilè una vegada exposats a la llum solar. El policarbonat, acrílic, propilè, poliestirè i el polietilè amb el qual estan fets la majoria d’envasos d’aliments, articles de plàstic i tèxtils, generen una petjada de metà perjudicial per a reduir l’escalfament global de la Terra.

4. Reciclatge

Tot i que no hi ha millor residu, que el residu no generat, el reciclatge de plàstics es configura com una alternativa sostenible que permet reduir el nombre de residus abandonats en abocadors o contaminant els nostres espais naturals.

Seguint els principis de l‘economia circular, una de les maneres de reduir l’impacte de la contaminació de plàstics és reciclant-los i donant-los una segona vida.

Així i tot, durant aquest procés de reciclatge i obtenció de la gransa, també es generen emissions de CO₂ que contribueixen al canvi climàtic. Per a fabricar 1 kg de plàstic reciclat, es generen 1,7 kg de CO₂. Per aquest motiu, la petjada de carboni dels objectes fabricats amb plàstic reciclat és molt menor que la del plàstic produït des de zero.

La transició cap a una societat zero emissions (ZEO) i zerowaste, basada en la reducció de plàstics, la reutilització i el reciclatge sostenible, és a prop, et sumes a aquest nou corrent per una vida sense plàstics?

Participa en el repte d’una setmana sense plàstics i entraràs en el sorteig de 4 ampolles it’s logic now: https://www.instagram.com/p/chxp8ddnwnb/.

T'ha semblat aquest, un article 5 estrelles? Deixa'ns la teva valoració:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...
FES-TE ZEO
close slider

uneix-te a la comunitat ZEO

Estigues a el dia de les últimes accions, esdeveniments i notícies ZEO

Informació Bàsica Sobre Protecció de Dades:
Responsable: SPONSORING MARACANA SL
Finalitat: Atendre les seves consultes i/o sol·licituds. Accions comercials
Drets: Accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, com s'explica en la informació addicional.
He llegit i accepto les condicions legals i la Política de privacitat