Com està afectant el volcà de la Palma al canvi climàtic

El 19 de setembre del 2021 va entrar en erupció la zona volcànica Cumbre Vieja, situada a l’illa espanyola de la Palma, a les illes Canàries.

Sembla que el motiu d’aquesta sobtada erupció té a veure amb el cúmul de milers de sismes, que van tenir lloc a la zona una setmana abans. Aquestes vibracions de la superfície terrestre generades pel moviment de les capes internes (escorça i mantell) van fer esclatar la cambra magmàtica d’aquest volcà.

Des de l’11 de setembre, l’Institut Geogràfic Nacional i l’Institut Vulcanològic de Canàries van registrar una important acumulació de petits terratrèmols al voltant de la Cumbre Vieja, amb focus que van començar a més 20 quilòmetres de profunditat, però que van anar ascendint progressivament fins a la superfície.

Per aquest motiu, es va establir a l’Illa el semàfor groc per risc volcànic en aquesta zona (nivell 2 de 4) i van començar a evacuar els veïns situats en les àrees més pròximes al volcà.

Dures conseqüències per als residents pròxims al volcà

Les conseqüències d’aquest fenomen han tingut un efecte directe en la població de l’illa. Milers de persones han hagut d’abandonar les seves llars a causa de la lava, que finalment va arribar a l’oceà el 29 d’octubre.

I és que aquest volcà ha provocat un gran nombre de pèrdues per a les famílies que van invertir en un habitatge pròxim al volcà i que, després de l’erupció i la baixada del magma al mar, ho han perdut tot. Més de 400 hectàrees de terreny i 5.500 persones de les zones de Tacande i El Paso han estat evacuades. Al voltant de 946 edificacions han desaparegut de les 1.074 afectades.

A més, el volcà ha afectat també la flora i fauna confrontant, que trigarà de quatre a deu anys a recuperar-se.

Així i tot, també és important conèixer com ha afectat l’erupció del volcà Cumbre Vieja al canvi climàtic i al còmput d’emissions de GEH. I en general, descobrir com contribueixen aquest tipus de fenòmens a l’escalfament global de la Terra.

Diversos estudis demostren que, al llarg de la història, les grans erupcions han influït en el clima a llarg termini. No obstant això, passarà el mateix amb les cendres i gasos que s’han emès des de l’interior de Cumbre Vieja?

La realitat és que les erupcions volcàniques no només llancen Gasos d’Efecte d’hivernacle (GEH), sinó també diòxid de sofre i altres compostos que tenen l’efecte contrari.

En el cas de les cendres, els científics asseguren que aquestes cauen ràpidament des de l’estratosfera i desapareixen en dies o setmanes. Les cendres no tenen efectes notables sobre la biodiversitat o la natura, però sí sobre el clima. Un exemple d’això ho veiem en el volcà Eyjafjalljökull a Islàndia, que quan va esclatar el 2010 va provocar una gran contaminació dels aqüífers i una positiva proliferació del plàncton en l’oceà.

L’efecte positiu dels volcans en el medi ambient

I és que els volcans poden tenir, al mateix temps, un efecte negatiu i positiu en el medi ambient. Encara que aquests expulsen en poc temps a l’atmosfera grans quantitats de CO2, un gas d’efecte hivernacle, també llancen altres gasos volcànics, com el diòxid de sofre (SO2), que redueixen l’escalfament global de la Terra. Ara bé, com pot ser això?

Quan entra en contacte amb l’estratosfera, el diòxid de sofre es converteix en àcid sulfúric (H2SO4), un component que es condensa ràpidament creant una pel·lícula natural (capes d’aerosols), que reflecteix la radiació del Sol cap a l’espai. Aquest fenomen ajuda a refredar la troposfera, la capa més baixa de l’atmosfera terrestre.

Segons va explicar el vulcanòleg José Luis Barrera a la revista National Geographic, “aquests aerosols s’instal·len en les capes mitjanes i altes de l’atmosfera terrestre, provocant un descens brusc de les temperatures que poden arribar fins als 2 graus centígrads”.

Vols conèixer en profunditat el canvi climàtic i tots els fenòmens que influeixen en ell?

Subscriu-te a nostra Newsletter mensual i fes-te ZEO. Et mantindrem informat de les últimes novetats en matèria d’acció climàtica.

Fes-te ZEO

La contribució dels volcans al canvi climàtic

Però malgrat que el diòxid de sofre pugui comportar un refredament global de l’atmosfera, el volcà també genera emissions de diòxid de carboni.

La comunitat científica ha assegurat que les emissions globals de diòxid de carboni provocades pels volcans indiquen que tant els volcans superficials com els submarins alliberen un percentatge de CO₂ molt menor que el generat per l’activitat humana.

De fet, alguns estudis revelen que, en el passat, els volcans van arribar a provocar un augment de l’escalfament global i l’extinció d’algunes espècies, encara que no es disposa de suficient documentació per a confirmar-lo.

De totes maneres, s’estima que la taxa d’emissió de CO₂ dels volcans terrestres i marins està entre els 0,13 a 044 giga tones a l’any, mentre que en 2019 l’emissió de CO₂ causada per l’home va superar les 30 giga tones de CO₂. Sens dubte, una quantitat 70 vegades superior a la d’aquestes estructures geològiques.

En aquest sentit, encara que és cert que els volcans emeten CO₂ a l’atmosfera, com que la seva contribució és tan mínima, no es poden considerar un gran enemic de la lluita contra el canvi climàtic.

El CO₂ que un volcà genera en 9 hores, l’ésser humà el genera en 2,5 h

I és que segons dades del National Geographic, es calcula que l’erupció de la Muntanya Saint Hellens (EEUU) del 1980 va generar 10 milions de tones de CO₂ en 9 hores. No obstant això, segons dades globals d’emissions, la humanitat és capaç d‘expulsar aquesta mateixa quantitat en unes 2,5 hores.

Hem de tenir en compte que la majoria d’erupcions volcàniques són esporàdiques, mentre que les que generem els éssers humans a través de la indústria, el subministrament energètic o el transport, són constants i sense pausa.

Encara que els volcans sí que contribueixen a expulsar gasos d’efecte d’hivernacle, ho fan en una proporció molt de menor de la que ho fem els humans. Per aquest motiu, som les persones les que hem de començar a actuar per reduir l’escalfament global de la Terra i migrar a una societat ZEO.

Perquè encara som a temps d’assolir els objectius de l’Acord de París (2015); només cal una consciència climàtica que ens porti a l’acció i així poder sentir la satisfacció d’actuar.

Alba Huerga

Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.