La ADCB, Associació per al Desenvolupament de la Casa Bioclimàtica, va ser, des de la seva fundació l’any 2003, pionera en la divulgació de l’arquitectura i la construcció sostenibles.

Fruit d’aquesta voluntat i amb el patrocini d’Endesa, va emprendre la iniciativa d’atorgar uns premis anuals a les promocions més sostenibles, en el marc del saló BMP (Barcelona Meeting Point). Aquests premis, així com xerrades i col·loquis sobre bioclimatisme en la construcció, eren exposats en jornades i sessions dins la Fira Construmat de Barcelona.

En les diferents convocatòries, des de l’any 2007 i fins l’any 2013, van resultar guanyadores promocions, els promotors de les quals ja apostaven pels criteris bioclimàtics a l’hora de projectar-les.

Alguns dels edificis premiats encara ara continuen sent referents de la construcció bioclimàtica. Per exemple:

CENTRO DE RECURSOS DE EDUCACIÓN AMBIENTAL PARA LA SOSTENIBILIDAD (CREAS), aula d’educació ambiental Pozuelo de Alarcón, Antonio Baño, arquitecte.

ESCOLA GUARDERIA MUNICIPAL LA FONT DEL RIERAL, Santa Eulàlia de Ronçana. Ecoarquitectura Gabi Barbeta

HEMICICLO SOLAR, Móstoles. Arquitecte César Ruiz Larrea.

L’any 2006 va arribar un moment llargament anhelat pels convençuts que el bioclimatisme havia d’arribar a la construcció. La publicació de la revisió del CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ va suposar el requeriment per llei dels criteris que ja feia temps que els arquitectes i enginyers conscienciats aplicaven als seus projectes. Ja no es tractava de millores voluntàries del promotor de cara a la sostenibilitat, sinó que per llei s’havien d’aplicar. El mal va ser que hi va haver presses per construir abans de la publicació del CTE pensant que així s’estalviarien costos al no implantar les millores energètiques requerides pel CTE. És deplorable pensar que, abans d’una visió sostenible del futur, es va prioritzar el benefici a curt termini i, arran de la crisi del 2008, el mercat tenia 1 milió d’edificis buits i antiquats, sense les millores bioclimàtiques que establia el CTE.

El CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ (Real Decret 314/2006 de 17 de març) neix de la Llei 38/1999 de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació i és el marc normatiu que estableix i desenvolupa les exigències bàsiques de qualitat dels edificis i de les seves instal·lacions. També és un mitjà d’aplicació de les normatives europees, actualment la Directiva 2010/31/UE del Parlament Europeu i del Consell de 19 de maig del 2010 relativa a l’eficiència energètica del edificis. Aquesta Directiva és molt ambiciosa i endureix els requisits mínims fins a aconseguir edificis de consum d’energia gairebé nul.

El CTE es completa amb les normatives autonòmiques i locals

Aquesta Directiva de la UE també disposa el Procediment bàsic per a la certificació d’eficiència energètica dels edificis i s’incorpora al Real Decret 235/2013, del 5 d’abril, que fa obligatòria la certificació d’eficiència energètica de tot o part d’un edifici en els contractes de compravenda o lloguer. Establint les etiquetes d’eficiència energètica per als edificis, sent la A per als més eficients i la G per als menys eficients.

A més del certificat obligatori gestionat pels diferents ens autonòmics, ICAEN, EVE, ENERAGEN, etc., també existeixen diversos organismes que, amb la finalitat de promoure l’arquitectura bioclimàtica, emeten un certificat voluntari sobre la sostenibilitat de les construccions, siguin residencials o no residencials.

A part del certificat obligatori gestionat pels diferents ens autonòmics, ICAEN, EVE, ENERAGEN, etc., també existeixen diversos organismes que, amb la finalitat de promoure l’arquitectura bioclimàtica, emeten un certificat voluntari sobre la sostenibilitat de les construccions, siguin residencials o no residencials.

Els més acreditats són:

PROGRAMA LEED (Leadership in Energy and Environmental Design). Es va crear als US i funciona des del 1998. Aquesta certificació té en compte tota la vida d’un edifici, des del disseny fins a la demolició, tenint en compte totes les fases constructives incloent la seva reforma o el manteniment. I aplica els mateixos criteris a tots els països.

A España, a 31 de desembre del 2019, hi havia 766 edificis registrats al Programa Leed, dels quals 378 havien completat la certificació.

Aquest certificat té diverses categories, Plata, Or i Platí.

Alguns edificis amb el certificat Leed Platí són: Actiu, Castalla, Alacant, Campus d’Oficines Repsol. Madrid, Centre Cívic Baró de Viver. Barcelona, Centre de Dades Sabon d’Inditex. Arteixo, A Coruña, Hotel MIM Sitges Barcelona, Oficines Corporatives de Nestle. Barcelona, Torre Iberdrola. Bilbao, Vizcaya, etc

Hotel MIM Sitges Barcelona

BREEAM (Building Research Establishment Environmental Assessment Method), nascut al Regne Unit, als anys 80 i en funcionament des dels 90. Les categories a certificar són: urbanisme, habitatge, nova construcció, a mida i en ús. I els resultats es qualifiquen com a Aprovat, Bo, Molt Bo, Excel·lent o Excepcional.

A Espanya funciona des de l’any 2010 i ja han avaluat més de 1.000 projectes.

Alguns edificis amb el certificat BREEAM Excel·lent a Espanya: Hospital Universitario Infanta Sofía, Madrid o Orona Zero a Guipúscoa

VERDE. Green Building Council España, constituït el 2009, pertany a la xarxa internacional World Green Building Council. Soci oficial del sistema DGNB.

Per a aquesta entitat un edifici ha de complir amb les cinc Ps:

  1. Persones com a qualitat de vida i benestar
  2. Prosperitat com a desenvolupament econòmic local i just
  3. Planeta com a protecció de l’entorn
  4. Pau com a concòrdia i harmonia
  5. Pacte com a implicació i compromís de tots per a tots

Com podem comprovar, als criteris merament energètics hi sumen la integració social (accessibilitat, formació, comunicació)

La seva valoració es manifesta en fulles verdes, d’una a cinc.

L’edifici d’oficines de SENER al Parc de l’Alba, Cerdanyola del Vallès va obtenir 4 fulles verdes.

Altres edificis que van obtenir 4 fulles verdes són l’IES a La Fresneda (Astúries) i la Nau logística d’Alcalà d’Henares de LIDL Supermercats.

DGNB. Deutsche Gesellschaft für Nachhaltiges Bauen German Sustainable Building Council. Organització sense ànim de lucre fundada el 2007 a Stuttgart. El seu objectiu és promoure el canvi en el mercat immobiliari i de la construcció, generant una comprensió adequada de la qualitat com a base per a una acció responsable i sostenible. Té en compte tant el medi ambient com la viabilitat econòmica i les persones. És la xarxa més gran a Europa per a la construcció sostenible.

És un segell exigent, implantat especialment a Alemanya i Àustria.

L’hotel Robinson Club Jandia Playa a Fuerteventura (Canarias) va obtenir el certificat DGNB platí.

Aquest certificat pot avaluar tant edificis com districtes urbans. Mesura el rendiment global d’un edifici o urbanització. El Certificat DGNB atorga els següents graus: platí, or, plata i en el cas d’edificis existents, també hi ha el grau bronze.

L’hotel Robinson Club Jandia Playa a Fuerteventura (Canarias) va obtenir el certificat DGNB platí.

Passivhaus. El PHI, Passive House Institute, va ser fundat el 1996 a Alemanya. Es tracta d’un organisme independent d’investigació. El 1990 ja van desenvolupar el concepte de casa passiva. Combina un gran confort interior amb un consum d’energia molt baix i un preu assequible, gràcies a la màxima cura en l’envolupant de l’edifici i al sistema de ventilació controlada.

L’edifici certificat per Passivhaus optimitza l’aïllament tèrmic, evita els ponts tèrmics, minimitza les infiltracions i controla les reduïdes renovacions d’aire. El comportament energètic de l’edifici no ha de superar uns límits, tots els requeriments són d’obligat compliment.

Les categories del certificat són: Clàssic, Plus i Premium.

L’habitatge Assyce-Ecoholística a Moraleda de Zafayona, Granada, del 2009, va ser la primera casa passiva amb certificat Preliminar a España.

També certifiquen rehabilitacions com la de la casa de La Floresta a Sant Cugat del Vallés (BCN) del 2011, guanyadora del primer Concurs Iberoamericà Passivhaus de la plataforma PEP. Rehabilitació duta a terme per l’arquitecte Josep Bunyesc. També va rebre el Premi ADCB-Endesa a la Rehabilitació més Sostenible l’any 2013.

Minergie. Estàndard suïs creat el 1998. Cerquen la comoditat de vida i de treball, l’eficiència i la retenció de valor, tant d’edificis nous com de rehabilitacions.

Proporciona dos tipus de certificats:

Base. Edificis de baix consum energètic. Pot tenir dos distintius:

A: l’edifici produeix més energia de la que consumeix. Confort combinat amb independència energètica.

P: consum energètic gairebé nul amb un envolupant de l’edifici excel·lent i la comoditat associada.

ECO: al consum energètic s’hi afegeixen la qualitat de l’aire, materials constructius, etc. aquest distintiu es pot combinar amb qualsevol dels tres certificats anteriors.

Aquest certificat garanteix que l’edifici té una bona ventilació i climatització a l’estiu i una pèrdua gairebé nul·la d’energia calorífica a l’hivern.

LIVING BUILDING CHALLENGE. Creat pel Living Future Institute que vol aconseguir una civilització socialment justa, culturalment rica i ecològicament restauradora. Creuen que oferint una visió convincent del futur es pot reconciliar la relació de la humanitat amb el món natural.

Living Building Challenge 4.0 continua amb la missió de l’estàndard d’objectius de construcció visionaris però assolibles. Per ells el disseny regeneratiu hauria de ser accessible per a tots i a tot arreu. Persegueixen maximitzar els impactes positius específics del lloc, la comunitat i la cultura del projecte.

Els criteris del Living Building Challenge són:

  1. Regeneratius. Els edificis connecten els seus habitants amb la llum, el menjar, la natura i la comunitat.
  2. Autosuficients i que es mantenen dins els límits dels recursos que ofereix el lloc on s’ubica l’edifici. Aquests edificis produeixen més energia que la que consumeixen i recol·lecten i tracten tota l’aigua in situ.
  3. Saludables i estèticament agradables creant un impacte positiu en els sistemes humans i naturals hi interactuen.

El certificat està organitzat en 7 àrees de rendiment que es visualitzen en la seva imatge amb pètals: ubicació geogràfica (entorn), aigua, energia, materials, salut i felicitat, igualtat i bellesa. Aquest conjunt de pètals estan compostos a més, per 20 imperatius o criteris.

Un projecte es pot certificar amb tots els pètals, complint els 20 imperatius o només buscar la certificació d’alguns pètals i imperatius. En funció dels pètals que es compleixen s’identifiquen els certificats per un nom específic: certificació Living, certificació d’energia amb balanç zero (NetZero).

La tasca de l’ ASSOCIACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA CASA BIOCLIMÀTICA, altres premis i aquestes certificacions internacionals contribueixen a posar en valor el disseny i la construcció bioclimàtiques.

T'ha semblat aquest, un article 5 estrelles? Deixa'ns la teva valoració:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (1 votes, average: 5.00 out of 5)
Loading...

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies
FES-TE ZEO
close slider

Coneix les últimes Accions, Idees i Notícies ZEO