Els bio-residus poden tenir diferents usos altament beneficiosos per al medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. De fet, en reconvertir-los i transformar-los en altres productes o matèries, poden ajudar-nos a reduir la petjada de carboni generada en diversos àmbits d’actuació.
En aquest sentit, els residus orgànics es poden convertir en biocombustibles que substitueixen el gasoil, tenir un ús tèrmic a través de la biometanització, utilitzant-los com a compost o reconvertint-los en biogàs.
Des de fa anys, els països treballen per reduir la quantitat de bio-residus que es dipositen en els abocadors. Això ho fan a través de dues vies:
– Promovent la cultura de l’aprofitament i tractant de reduir el malbaratament alimentari.
– Promovent el compostatge a casa.
– Incentivant la recollida separada de residus (reciclatge) i la seva posterior valorització per compostatge o biometanització.
Hem de tenir en compte que el sector de la gestió de residus, efectiva o inexistent, és responsable del 4% de les emissions GEH que provoquen el canvi climàtic. La descomposició dels residus en els abocadors suposa el 80% de la petjada de carboni de la gestió de residus.
I és que els residus orgànics que queden abandonats en els abocadors sense tractament, en descompondre’s en condicions anaeròbies -és a dir, a la intempèrie-, generen metà durant períodes de temps superiors als vint anys.
D’aquesta forma, part de les emissions actuals generades per aquests residus, procedeixen de residus dipositats en dècades prèvies. Sens dubte, aquestes són emissions que no podem permetre’ns si volem frenar el canvi climàtic i complir amb els objectius de París 2015.
Cada tona de metà és equivalent a 21 tones de CO₂
Especialment, tenint en compte que el metà, gas que emet el residu orgànic en descomposició, té un Potencial d’Escalfament Global molt major que el del CO₂. Per tal que ens fem una idea, una tona de metà originada en els abocadors equival a 21 tones de CO₂.
A més d’evitar emissions GEH, tot apunta al fet que el compostatge podria ser un excel·lent aliat contra la crisi climàtica.
Així ho confirma l’últim estudi d’Amics de la Terra en col·laboració amb la Fundació Biodiversitat i Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO), d’Espanya.
En concret, aquesta recerca tracta de demostrar l’impacte positiu de l’aplicació del compost en el sòl, per aconseguir una major resiliència enfront el canvi climàtic.
El compostatge podria ajudar a reduir un 65% la petjada de carboni de la gestió de residus
Amics de la Terra ja advertia el 2014, sobre l’important paper que podria exercir el compostatge en la lluita contra el canvi climàtic. L’informe ‘El compostatge: recepta per reduir la petjada de carboni a Espanya’ va revelar que el compostatge de matèria orgànica separada de manera selectiva permetria reduir un 65% les emissions de la gestió dels residus i contribuiria a combatre el canvi climàtic.
Aquesta ONG (Amics de la Terra) va informar que no va poder obtenir les dades de la petjada de carboni generada per la incineració d’aquests residus, a causa de la falta de transparència per part de les administracions públiques. Així i tot, l’informe va demostrar la importància de separar els residus orgànics i reconvertir-los en compostatge.
Un altre informe, elaborat per la consultora Inclam CO2 recull l’estudi comparatiu, a escala estatal, de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) derivades de la simulació dels diferents sistemes de recollida de residus orgànics. A més, també inclou dades sobre el seu posterior tractament a través del compostatge domèstic i comunitari, la planta de compostatge, la bioestabilització, l’abocador o la incineració.
Concretament, aquest informe assegura que el compostatge en planta permet reduir la petjada de carboni de la gestió de residus més d’un 80%. A això cal afegir-hi que l’aplicació del compost generat en els sòls augmenta el contingut de plantes i matèria orgànica, la qual cosa contribueix a frenar el canvi climàtic.
D’altra banda, l’estudi informa que tractar un kg de residus orgànics no recollits de manera selectiva en una planta de bioestabilització únicament redueix la petjada de carboni un 69%.
No obstant això, segons l’informe, la forma més ZEO de tractar els residus orgànics i reconvertir-los en compostos és fer-ho a casa. El compostatge domèstic i comunitari genera una petjada de carboni neutra, és a dir de 0 kg de CO₂.
Aquestes dades apunten que el compostatge a petita escala, des de les nostres llars, resulta més beneficiós per al planeta i l’acció climàtica.
El compostatge casolà és més beneficiós per l’acció climàtica que l’industrial
En compostar evitem que els nostres residus orgànics entrin en el circuit de reciclatge, evitant així una petjada de carboni innecessària i evitant el risc que acabin abandonats en un abocador.
Per començar a fer compostatge casolà simplement hem d’adquirir l’hàbit de separar els residus orgànics i dipositar en un recipient allò que pugui ser útil per al compostatge. D’aquesta manera, generarem un compost que ens servirà per fer créixer el nostre hort o les plantes del jardí, la terrassa o el balcó.
Al cap i a la fi, el compost no deixa de ser un adob orgànic, obtingut a partir de la descomposició controlada de matèria orgànica i, al contrari del que molts pensen, és un producte estable, sense olor i altament beneficiós per fertilitzar el sòl i les plantes.
El compost s’aconsegueix després de la biodegradació amb presència d’oxigen de restes de menjar o de la poda del nostre propi jardí. Segons l’ONG Amics de la Terra, “el procés del compostatge és dut a terme per múltiples organismes descomponedors que mengen, trituren, degraden i digereixen les cèl·lules i les molècules que componen la matèria orgànica”.
Per fer un bon compost només hem de mantenir les condicions naturals perquè tingui lloc el procés
Es tracta d’un procés natural, per la qual cosa l’única cosa que hem de fer nosaltres és mantenir les condicions ambientals naturalment favorables per la vida de tots aquests organismes.
Tenint en compte que els residus orgànics, substancialment les restes de la cuina i del jardí, constitueixen entre el 40-50% de la bossa de les escombraries de les llars espanyoles, resulta de vital importància reciclar-los i donar-los un nou ús:
– Necessitarem un recipient, també anomenat “compostador” on dipositar totes les restes. Aquest contenidor pot ser de reixa metàl·lica, de fusta o de plàstic.
– Haurem de situar el compostador en un lloc protegit per evitar brusques variacions tant de temperatura com d’humitat. La posició ideal és sota un arbre que perdi les seves fulles, de manera que estigui a l’ombra a l’estiu i al sol a l’hivern.
– El compostador es col·locarà directament sobre la terra, mai sobre ciment, asfalt o paviment, per permetre als descomponedors presents en el sòl la colonització del recipient.
– S’haurà de comptar amb un instrument de sedàs per separar la part perfectament compostada dels fragments llenyosos, aquelles parts sense descompondre, encara presents.
Sens dubte, el compostatge pot ser una manera de contribuir a reduir la nostra petjada de carboni diària. En aquest sentit, amb el compostatge estem actuant per reduir al màxim les emissions, promovem l’economia circular i treballem en noves vies per augmentar la matèria orgànica i afavorir el seu creixement.
PlataformaZEO compta amb la col·laboració de periodistes i experts ambientals que treballen cada dia per ajudar-vos a estar més informats del canvi climàtic i l’escalfament global.
Loading...
