Aquesta setmana s’han reunit a Berlín delegats de 40 països diferents a la Conferència Climàtica anual de l’ONU, que se celebra fa més d’una dècada a Berlín.

Aquesta trobada és l’avantsala de la Conferència de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP27), que enguany tindrà lloc del 7 al 18 de novembre a Sharm el-Sheij, Egipte.

És un termòmetre climàtic que recull els principals reclams, temàtiques i problemes que s’abordaran durant la pròxima COP. La previsió, després de finalitzar aquesta edició, és que es rebaixin les expectatives de transició energètica, tot això a causa de la guerra d’Ucraïna i a la paralització del gas.

António Guterres, secretari general de les Nacions Unides va obrir la Conferència advertint que encara estem lluny d’aconseguir el límit d’escalfament global d’1,5 °C establert durant l’Acord de París 2015. Gutérres va assegurar que les conseqüències del canvi climàtic cada dia són més visibles i generen més pèrdues a la nostra societat.

La comunitat científica assegura que els fenòmens climàtics seran més freqüents i extrems

La comunitat científica ja ha anunciat que, durant els pròxims anys, a causa de l’augment de les temperatures i a la inestabilitat climàtica, els fenòmens climàtics extrems com ara inundacions, onades de calor, sequeres, tempestes i incendis tindran lloc amb una major freqüència i intensitat que abans.

Ara com ara, som testimonis de com les elevades temperatures impacten negativament en tots dos pols. De fet, el servei meteorològic de França ha utilitzat el terme “apocalipsi de calor” per fer referència a la destrucció de vides, cases i boscos que estan provocant les temperatures durant aquest mes de juliol.

A Espanya, el Ministeri de Sanitat ha anunciat que, durant la segona setmana de juliol, més de 500 persones han mort a Espanya a causa de l’onada de calor.

I, paral·lelament a això, sembla que els còmputs anuals d’emissions no baixen: els governs, les empreses, l’economia i la mateixa ciutadania no estem fent prou per reduir emissions.

Per aquest motiu, Antonio Guterres assegura que ens enfrontem a un “suïcidi col·lectiu”. Tanmateix, la crònica d’aquesta reunió de l’ONU celebrada a Berlín mostra que no està tot perdut, perquè encara hi ha voluntat i perseverança per canviar les coses.

Ajudes econòmiques per als països en vies de desenvolupament

Durant els dos dies que van durar les reunions a Berlín, els principals representants polítics van apuntar a la necessària implicació real dels països signants de l’Acord de París en la descarbonització de la societat. Al llarg de les converses, va estar molt present el tema de les ajudes econòmiques als països en vies de desenvolupament perquè puguin dur a terme la seva transició ecològica.

I és que, tal com va apuntar Sameh Shoukry, el ministre d’Exteriors d’Egipte, els països en vies de desenvolupament segueixen a l’espera que els països més contaminants els enviïn els 100.000 milions de dòlars anuals que els van prometre durant la Conferència del Clima de Copenhaguen celebrada en el 2009 (COP 15). Aquest objectiu, considerat per molts experts com a insuficient, havia d’haver-se completat el 2020.

Deu anys després, la xifra continua estant lluny del promès. Segons les últimes dades publicades per l’OCDE, el 2019 els països rics únicament van aportar 79.600 milions de dòlars.

L’impacte de la Guerra d’Ucraïna en els compromisos climàtics

Un altre dels temes més comentats durant la Conferència Climàtica de Berlín va ser l‘impacte de la guerra d’Ucraïna en els esforços per activar la transició energètica. Des que va començar la invasió de Rússia a Ucraïna el 24 de febrer del 2022, el subministrament de gas a tota Europa s’ha reduït.

Actualment, Rússia és un dels principals exportadors de gas natural del món i suposa el 35% del subministrament de la Unió Europea i el Regne Unit.

En aquest sentit, la guerra entre tots dos països ha provocat talls en la cadena de subministrament d’aquest combustible, vetos i sancions a les comercialitzadores de gas rus, una pujada de preus generalitzada dels combustibles, etc.

Totes aquestes conseqüències de la Guerra d’Ucraïna són la causa d’una gran inestabilitat en el mercat energètic, fent que molts països recorrin temporalment a altres combustibles fòssils molt menys ZEO, com el carbó, per compensar el dèficit de gas. Encara que també ha fet que molts governs es plantegin agilitar la seva transició energètica i començar a invertir com més aviat millor en energies renovables.

A causa dels primers talls de subministrament succeïts el maig del 2022, Alemanya va haver de posar en marxa les centrals elèctriques de carbó que havia clausurat, i va rebaixar les exigències mediambientals que limitaven la construcció de terminals de gas liquat.

D’altra banda, a finals d’aquest mateix mes, el gegant gasístic rus Gazprom tallava el subministrament de gas a Holanda, Dinamarca i Alemanya per la seva negativa a pagar en rubles, la moneda russa.

Malgrat tot, durant les reunions, la majoria de països europeus van reforçar la seva intenció de complir amb els objectius climàtics i apostar per una transició energètica real i justa.

Sameh Shoukry, el ministre d’exteriors i president de la futura COP27, va recordar que tots els països han de fer progressos considerables “en tots els nivells i assegurar-se que ningú es queda enrere”.

Tant els països en vies de desenvolupament com els que més han contribuït al llarg de la història al canvi climàtic, han d’estar a l’altura i mostrar una veritable voluntat d’aconseguir els compromisos. És fonamental activar mesures i accions concretes més enllà del paper o dels fulls de ruta.

Shoukry va deixar clar que “Les negociacions del canvi climàtic no han de ser un joc de suma zero entre països desenvolupats i en desenvolupament”. No podem permetre’ns cap retard o reculada en els compromisos a causa de la guerra de Rússia a Ucraïna o de la pandèmia del coronavirus. En altres paraules, no hi pot haver excuses ni agents externs que facin perillar l’objectiu de construir una nova societat i economia ZEO.

A més d’aquesta crida a l’acció i al reforç de compromisos, els principals mandataris van abordar la qüestió de la restitució per “pèrdues i danys” causats pel canvi climàtic.

La Guerra d’Ucraïna està sent un obstacle perquè els països puguin dur a terme les accions i mesures definides en els seus Plans Nacionals d’Energia i Clima.

No obstant això, abans d’apostar per tornar a l’antic model d’energia fòssil, les empreses i comercialitzadores europees haurien de fer front a aquest problema apostant per solucions ZEO.

T'ha semblat aquest, un article 5 estrelles? Deixa'ns la teva valoració:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...
FES-TE ZEO
close slider

uneix-te a la comunitat ZEO

Estigues a el dia de les últimes accions, esdeveniments i notícies ZEO

Informació Bàsica Sobre Protecció de Dades:
Responsable: SPONSORING MARACANA SL
Finalitat: Atendre les seves consultes i/o sol·licituds. Accions comercials
Drets: Accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, com s'explica en la informació addicional.
He llegit i accepto les condicions legals i la Política de privacitat