La setmana passada esclatava la noticia: «El Govern espanyol s’enfronta a la industria elèctrica pel tancament de les plantes de carbó». D’aquesta manera titulava La Vanguardia la seva noticia sobre eficiència energètica el passat 20 de novembre. Tot s’ha desencadenat perquè Iberdrola vol tancar les plantes de carbó que encara manté a algunes poblacions espanyoles, Lada a Astúries i Velilla a Palencia. 

Encara que el Govern no ho té massa clar, l’Executiu espanyol ja ha dit que no al·legant que el preu final de la llum dels consumidors pujaria de manera estratosfèrica.

El ministre d’Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal; ha explicat a la trobada informativa «El Ágora» del diari El Economista que el tancament de les centrals nuclears suposaria una pujada del 25% en el preu majorista de l’electricitat. A més, si li afegim la retirada de les centrals de carbó seria un altre 15% més.

Arran d’aquesta problemàtica, Álvaro Nadal ja ha redactat un reial decret on s’amplien els criteris per autoritzar, o denegar, el tancament de centrals. Aquest s’envia a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. Es podrà aplicar a les centrals amb una potència superior als 50 megawatts, ja que les de menys potència estan dirigides per les comunitats autònomes.

Greenpeace demana que el Govern no doni un pas enrere, sol·licita que no es bloquegin aquestes mesures i que es respecti l’Acord de París

Tal i com afirma la organització ecologista Greenpeace, el carbó és una de les majors amenaces pel planeta. L’any 2016, les companyies de carbó van emetre 36.000.000 de tones de CO2, a més, fruit d’aquest ambient contaminant hi ha 550.000 casos nous d’asma cada any. Com a últim punt, hem d’esmentar que molts governs d’arreu del món ja han posat data per acabar amb el carbó com a font productiva d’electricitat. Citem alguns països:

Espanya és l’únic país d’Europa Occidental que ni tan sols considera aquest tema.

Moltes veus s’alegren de la decisió de la companyia Iberdrola, sobretot l’Institut Internacional de Dret i Medi Ambient (IIDMA). L’ IIDMA també demana al Govern que es mantengui ferm en aquest aspecte i ajudi al planeta que, poc a poc, es veu deteriorat, sobretot, per emissions contaminants provinents de centrals tèrmiques que utilitzen carbó.

Tal i com afirma la directora de IIDMA, Ana Barreira, a Espanya, s’han disparat els nivells d’emissió de CO2 des de l’any 2011. Això és porta a terme, en gran part, a causa de la protecció de centrals tèrmiques de carbó. Aquestes ajudes han fet que un 51% del total d’emissions de CO2 provinguin d’aquestes centrals i, com sabem, són una de les principals causes del canvi climàtic. Afirma la directora de IIDMA, Ana Barreira.

Doncs encara que el Govern espanyol sap totes aquestes conseqüències negatives, crea el Reial Decret i manté el Pla Nacional Transitori que permet a aquest tipus de centrals continuar emetent contaminants perjudicials molt per sobre dels límits establerts per la Unió Europea.

Veus en contra d’Iberdrola:

No solament el Govern espanyol està intentant tombar les expectatives d’Iberdrola. D’una banda, els treballadors de les centrals de Lada i Velilla afirmen que moltes famílies es veuran al carrer si es tanquen, ja que la majoria d’ambdós pobles treballen en elles. D’altra banda, sindicats com UGT també protesten pel tancament de les centrals tèrmiques. Fins i tot, el secretari general de la Federació Socialista Asturiana (FSA), Adrián Barbón, demana al Govern que apliqui «instruments jurídics»  contra la companyia energètica.

És ben cert que comarques senceres depenen de les centrals tèrmiques de carbó, per això alguns partits polítics com Podem, PSOE o la Chunta Aragonesista, demanen al Govern de Rajoy que doni alternatives.

I la nostra conclusió és no seria més positiu incentivar energies sostenibles de les quals poguessin treballar totes aquestes persones que es veuran a l’atur, si les centrals tèrmiques de carbó tanquen?