En els últims anys la lluita climàtica ha guanyat aliats que ajudaran la humanitat a ser cada vegada més ZEO i així poder complir els objectius de l’Acord de París 2015. Grans organismes internacionals com les Nacions Unides o la Comissió Europea han demostrat un creixent compromís a l’hora d’establir noves accions i mesures que afavoreixin la descarbonització de l’economia i la transició a l’energia i la mobilitat verda.
Per part seva, la societat també ha efectuat passos de gegant en la conscienciació i la divulgació climàtica. La metxa va ser encesa per la jove sueca Greta Thunberg i la van seguir joves de ciutats de tot el món i múltiples “Vagues pel Clima” orquestrades per Rebellion Extinction o Fridays For Future.
Aquesta ascendent consciència climàtica també ha conquistat la política. I és que la setmana passada, la marea verda va arribar a la política francesa. Durant la segona volta de les eleccions municipals, que es van posposar tres mesos a causa de la crisi sanitària, el partit liberal francès no ha aconseguit la victòria a cap ciutat de més de 100.000 habitants. Segons dades comunicades pel govern francès, 8 de les 10 ciutats més poblades tindran alcaldes verds.
Es tracta d’un fet inèdit en la història de la política francesa que deixa a Emmanuel Macron sense el control de les grans ciutats. A les grans urbs com Lió, Bordeus, Estrasburg, Tours o Poitiers, la ciutadania va triar alcaldes ecologistes. És un gran avenç per al panorama ecologista amb el partit europeu dels Verds (EELV), que fins ara només havia aconseguit conquistar la ciutat francesa de Grenoble.
Grans ciutats franceses han elegit alcalde ecologista
L’esfera mediàtica francesa ha batejat aquesta positiva situació com la “marea verda”.
A la capital francesa, va ser la socialista Anne Hidalgo la que va aconseguir la victòria gràcies a la coalició amb el partit verd sota el nom París en comú. A la segona ciutat més poblada de França, Marsella, ho va fer la progressista i ecologista Michèle Rubirola i a la ciutat de Grenoble, que tornarà a ser per als verds, ho va aconseguir el polític Eric Piolle.
Les forces polítiques ecologistes superen la dreta i aconsegueixen el 13% dels vots
La clara victòria de les forces polítiques ecologistes que se situen per davant de la dreta amb el 13% dels vots, suposaran un clar punt d’inflexió per al president francès, que haurà de tenir en compte més que mai la lluita climàtica com una prioritat.
Un fet que ha quedat doblement contrastat després que Macron anunciés que destinarà 15.000 milions d’euros per la transició a l’economia verda. A més, el mandatari s’ha mostrat obert a celebrar un referèndum sobre les propostes presentades la setmana passada per la Convenció Ciutadana sobre el Clima.
Ara el gran repte per totes aquestes noves forces ecologistes, serà demostrar que la lluita climàtica és compatible amb el creixement econòmic -contradient les forces polítiques de dretes-. Convèncer la ciutadania de la importància de fer front al canvi climàtic per la supervivència del planeta i per al progrés de l’economia francesa, és primordial de cara a les eleccions presidencials de 2022.
L’antecedent: La política ecologista a Alemanya
L’anomenada “marea verda” està arrelant al voltant de tot el planeta. Aquest 2020 ha aconseguit grans victòries a França, el passat 2019 ho va fer a l’Eurocambra, on va obtenir 69 escons i es va convertir en la quarta força política, i el 2018 ho va aconseguir a Alemanya.
En les eleccions celebrades l’octubre del 2018 a l’estat de Baviera el partit verd va totalitzar el 17,6% dels vots convertint-se en la segona força política i el partit més important de l’esquerra, mentre que el partit de la Unió Social Cristiana (CDU) va obtenir un 37,2% i el Partit Socialdemòcrata d’Alemanya (SPD) va caure a un 9,7%.
Les forces polítiques verdes a Alemanya s’han tornat més votables
S’estima que la CDU i la CSU van perdre en sòl bavarès fins a mig milió de vots que es van decantar per l’ecologisme. Segons experts i politòlegs alemanys, els partits ecologistes han deixat de ser concebuts com els “partits de la prohibició”. Ara són més votables i representen una alternativa viable davant el desencantament amb la socialdemocràcia alemanya.
L’èxit del missatge ambiental o ecologista a Alemanya també té a veure amb les condicions climàtiques extremes viscudes en els últims anys -amb onades de calor i sequeres-, la problemàtica del dieselgate i el fet que un 73% dels alemanys creu que la política climàtica del partit CSU, liderat per la cancellera Angela Merkel, no està fent prou pel planeta.
Per això, a més de Baviera, el partit verd alemany Aliança 90/Els Verds es troba en l’oposició en els Estats federals de Baixa Saxònia i Renània i governa al costat de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) en Baden-Wurtemberg.
Després que les forces polítiques verdes hagin conquistat països veïns com França i Alemanya, sembla que el pròxim hauria de ser Espanya. Encara que Equo, el partit verd a Espanya, no té gairebé cap mena de representació i únicament compta amb la diputada Inés Sabatés com a representant del partit en el grup parlamentari plural, l’ambició climàtica en el Govern sembla haver augmentat considerablement.
La realitat és que el PSOE, a través del nou MITECO amb Teresa Ribera al capdavant, ha apostat clarament per la lluita climàtica. L’esborrany del PNIEC espanyol va ser valorat com un dels més adequats als objectius de la UE. Segons el que va explicar a la Plataforma ZEO l’advocada ambiental Alba IRANZO del IIDMA, “és la primera vegada que hi ha un Ministeri dedicat a la transició energètica i a la lluita contra el canvi climàtic com a objectiu prioritari”.
Per Iranzo, l’assoliment més significatiu ha estat la voluntat de desbloquejar situacions que s’estaven allargant massa, com el tancament de mines o de centrals de carbó, o l’elaboració de la Llei de Canvi Climàtic.
L’enfocament del nou MITECO podria anar en línia amb el de la majoria de partits verds europeus. I és que, a més d’haver tirat endavant reformes legals per afavorir l’autoconsum o haver incrementat el pressupost per facilitar la transició a la mobilitat elèctrica (Pla Moves II), aquest ministeri està realitzant una clara aposta per aconseguir ser ZEO el 2050.
L’exemple més recent d’això ha estat el tancament de set centrals de carbó dilluns passat. Aquestes fonts d’emissions GEH finalment han estat clausurades per respectar el nou PNIEC espanyol. Les centrals, situades a Terol, Astúries, la Corunya i Còrdova de Viesgo, no complien els criteris ambientals establerts en aquest document i s’havien de tancar després de finalitzar el període del Pla Nacional Transitori (PNT).
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
