La comunitat internacional treballa en l’establiment de mesures i accions globals per revertir el canvi climàtic. Si bé durant la COP25 un gran nombre de països signants de l’Acord de París 2015 es van comprometre a adquirir la neutralitat climàtica el 2050, encara queda un llarg camí per aconseguir-lo.
Així i tot, el temps constreny. I és que la UE ja ha alertat que les conseqüències del canvi climàtic ja estan afectant de forma generalitzada la ciutadania i el planeta. Aquests efectes es presenten de manera desigual, depenent de l’economia del país on visquin o la seva ubicació geogràfica.
L’informe PESETA ajuda a comprendre millor els possibles efectes físics i econòmics provocats pel canvi climàtic a Europa
A més, gràcies a l’últim informe PESETA IV (Projection of Economic impacts of Climate Change in Sectors of the European Union based on Bottom-up Analysis) publicat per la Comissió Europea, la comunitat internacional ha pogut disposar d’una previdió dels impactes del canvi climàtic a la Unió Europea i a la resta del continent.
L’anàlisi PESETA, que es va començar a publicar el 2009, té com a objectiu ajudar a comprendre millor els possibles efectes físics i econòmics provocats pel canvi climàtic a Europa. D’una forma transversal documenta les conseqüències de l’escalfament global en l’agricultura, els sistemes costaners, el turisme o la salut humana, davant un escenari en el qual no aconseguim complir amb els objectius de reducció d’emissions.
La nova edició de l’anàlisi PESETA de la UE aporta una previsió dels efectes del canvi climàtic
En aquesta quarta edició publicada a principis de maig del 2020, s’observa un notable increment de la mortalitat i la morbiditat vinculada a les onades de calor extremes a l’estiu i un augment del risc d’accidents i fenòmens extrems com tempestes i inundacions.
Segons l’informe, en el cas d’arribar a un increment de la temperatura planetària de 3ºC o més -respecte als nivells preindustrials-, cada any uns 300 milions de ciutadans europeus i del Regne Unit estaran exposats a onades de calor mortals.
Sense mesures d’adaptació que ens ajudin a complir amb els objectius de l’Acord de París 2015, la humanitat s’enfrontarà a unes 90.000 morts anuals a causa de les temperatures extremes, una xifra 30 vegades major que l’actual (3.000).
Al mateix temps, l’informe Peseta augura que uns 15 milions de persones, que viuen prop de les zones silvestres, estaran exposades a risc d’incendi almenys durant deu dies cada any. En el cas de les comunitats i poblacions costaneres, uns 2,5 milions de ciutadans patiran inundacions.
L’impacte serà igual de remarcable tant en la societat com en els ecosistemes. L’informe assegura que desapareixerà el 84% de la tundra alpina i la biodiversitat que l’envolta. El límit arbori natural es desplaçarà verticalment fins a 8 metres per any, deixant un paisatge muntanyenc lliure de neu o gel.
En el pla econòmic, l’informe alerta que amb un escalfament global de 3°C, es generaran pèrdues econòmiques d’uns 175 bilions d’euros, l’equivalent a l’1,4% del PIB.
Per a mitigar els impactes descoberts per l’informe PESETA IV és necessari aconseguir els objectius de l’Acord de París
Per això, l’informe preveu que l’única manera d’aconseguir evitar totes aquestes pèrdues humanes i econòmiques és a través del compliment dels objectius de l’Acord de París.
Aconseguint un escalfament global no superior als 1,5 °C, es reduirien el nombre de persones exposades a les onades de calor a 200 milions a any, evitant 60.000 morts anuals. D’altra banda, l’augment del nombre de persones exposades a risc d’incendi es limitarà a 5 milions per any, en comparació als 15 milions en l’escenari d’escalfament global 3ºC. En el cas de les regions meridionals, l’escassetat d’aigua seria molt menys greu, així com el risc d’inundació.
L’Estratègia d’Adaptació al Canvi Climàtic ha de ser més ambiciosa
L’informe PESETA IV constreny a l’elaboració urgent d’una Estratègia d’Adaptació al Canvi Climàtic molt més ambiciosa; i per aconseguir-lo, és fonamental el suport de tots els països i també la participació de la mateixa societat.
És per això que la Comissió Europea ha obert una consulta pública sobre l’Estratègia d’Adaptació al Canvi Climàtic de la Unió Europea. Fins al 20 d’agost de 2020, la ciutadania podrà donar la seva opinió sobre com hauria de definir-se aquesta estratègia que també pretén aconseguir una transició verda justa, que “no deixi ningú enrere”.
La consulta pública per a l’establiment d’aquest full de ruta que farà front a les conseqüències del canvi climàtic, està activa des del 14 de maig i els ciutadans europeus poden participar a través d’un qüestionari en línia.
El Pacte Verd Europeu té com a objectiu convertir Europa en el primer continent ZEO
La creació d’aquest document forma part del Pacte Verd Europeu que té com a objectiu convertir Europa en el primer continent ZEO. Per això és important comptar amb les opinions i valoracions de la població, que poden ser de gran ajuda a l’hora de formular un document estratègic molt més ambiciós.
Sobretot, després de conèixer que l’informe PESETA IV situa països com Espanya i Grècia entre els que més patiran les conseqüències de la crisi climàtica si no es redueixen urgentment les emissions GEI. Segons recull el document “el potencial impacte del canvi climàtic mostra una clara divisió nord-sud, esdevenint les regions del sud d’Europa molt més afectades pels efectes de la calor extrema, l’escassetat d’aigua, la sequera, els incendis forestals i les pèrdues agrícoles”.
Llicenciat en Enginyeria Industrial, especialitat en Organització, per la UPC. President de l’Associació per al Desenvolupament de la Casa Bioclimàtica des de la seva creació el 2003. President de Comitè de Representació de la plataforma ZEO (Zero Emissions Objective), per frenar el Canvi Climàtic.