Des de que el 2016 es va signar l’Acord de París 2015, el focus d’acció de la lluita contra el canvi climàtic ha estat la reducció de les emissions de CO₂.
En la majoria d’ocasions, els polítics, els mitjans de comunicació, la comunitat climàtica i els mateixos ecologistes han centrat els seus plans i propostes en la necessitat urgent de reduir la petjada de carboni: les emissions de CO₂ derivades del transport, de la producció en fàbriques, de l’energia, etc.
De fet, el 4 d’abril, l’ONU ha fixat el 2025 com a data límit per assolir el pic mundial de CO₂. Aquesta serà l’única manera d’evitar una catàstrofe climàtica.
El CO₂ és el gran enemic del Planeta i de la comunitat ZEO. El CO₂ és el principal causant del canvi climàtic. No obstant això, no és l’únic.
Si ens remetem de nou a l’Acord de París, veurem que en cap moment es diu que reduir les emissions de CO2 sigui el més important de l’acció climàtica.
I és que precisament aquest pacte mundial es defineix com “un acord dins del marc de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el canvi Climàtic que estableix mesures per a la reducció de les emissions de Gasos d’Efecte d’Hivernacle (GEH)”.
De la mateixa manera, el principal objectiu del pla de la Comissió Europea per activar la transició ecològica a Europa i combatre el canvi climàtic, el Fit for 55, és reduir un 55% les Emissions de Gasos d’Efecte d’hivernacle el 2030 i aconseguir la neutralitat climàtica el 2050.
Totes dues referències són la mostra de què l’acció climàtica ha de dirigir-se a reduir els Gasos d’Efecte d’hivernacle, en general, no només el CO₂ en particular.
L’òxid nitrós, el metà i l’ozó també contribueixen a l’escalfament global de la Terra
Perquè és important tenir en compte que els principals gasos d’efecte d’hivernacle presents en l’atmosfera de la Terra són el diòxid de carboni (CO₂), l’òxid nitrós (N2O), el metà (CH4), l’ozó (O3) i fins i tot el vapor d’aigua (H₂O).
Informes de referència com el de The Global Carbon Project, mostren que en el 2021 es van produir 36.400 milions de tones de CO₂, un augment del 4,9% respecte al 2020.
No obstant això, no comenten res sobre les emissions de metà. Aquestes tenen un potencial d’escalfament global molt major que el CO₂ i, per tant, contribueixen en major mesura a aquest efecte hivernacle.
I és que el metà es dissipa més ràpidament que el diòxid de carboni (CO₂), però és un gas d’efecte d’hivernacle molt més potent durant la seva curta vida útil -dotze anys-. Per aquest motiu, reduir les emissions de metà agilitzarà la limitació de l’escalfament global.
El metà reté la calor 86 vegades més que el mateix CO₂. És a dir, el metà és capaç d’absorbir la radiació infraroja a un ritme molt major que el gas d’efecte d’hivernacle més prolífic.
El control i el registre d’emissions de metà és deficient
Segons la comunitat internacional, actualment, no existeix un registre o un sistema de vigilància efectiu del total d’emissions de metà que es produeixen en el món. Aquestes emissions sempre han estat subestimades en els protocols i acords internacionals del CNMUCC.
En aquest sentit, alguns països disposen d’un còmput propi i altres no. Mentre que, en el sector privat, no totes les empreses les comptabilitzen. No hi ha obligatorietat, ni norma internacional que imposi el càlcul de metà.
Les dades més importants sobre emissions de metà amb els quals comptem estan relacionades amb el sector de la ramaderia intensiva. En els seus informes, la FAO assegura que els principals gasos que emet la ramaderia intensiva són el metà (CH4) i l’òxid nitrós (N2O).
En aquest sentit, per unificar i fer més comprensibles a la societat les dades sobre GEH, les competències internacionals van decidir comunicar les dades sobre altres gasos d’efecte d’hivernacle com el metà, l’òxid nitrós i l’ozó en mesures de CO2 equivalent.
Per aconseguir una societat ZEO i complir amb els objectius de l’Acord de París 2015, és fonamental reduir tots els Gasos d’Efecte d’hivernacle.
Per això ara un grup de científics estatunidencs han utilitzat les dades del satèl·lit per identificar més de 1.800 emissions de metà importants en el món. La recerca, publicada per la revista Science, desenvolupa una nova metodologia capaç de detectar “superemissions” en les operacions amb combustibles fòssils.
Els resultats mostren que les emissions de metà representen entre un 8 i un 13% de les emissions del sector del petroli i el gas. I no només això, sinó que aquestes emissions es podrien mitigar per un cost realment baix.
“La mitigació de les ultraemissions es podria assolir, en general, a un cost realment baix, i conduiria a beneficis nets sòlids de milers de milions de dòlars per als principals productors”, assegura l’informe.
Hem de tenir en compte que tal com recull la revista Retema, el metà és responsable d’aproximadament el 30% de l’augment de les temperatures globals des de la Revolució Industrial. Les emissions d’aquest gas en el sector energètic són un 70% majors que la quantitat que els governs han informat oficialment.
Totes aquestes xifres es recullen en un informe de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) que reclama la necessitat de millorar el monitoratge de les emissions de metà. A més, l’informe demana una major acció política per part dels governs.
Reduir les emissions de metà és la via més eficaç per aturar el canvi climàtic
La majoria de les emissions de metà causades per l’home provenen de tres sectors: combustibles fòssils, deixalles i agricultura.
“En el sector dels combustibles fòssils, l’extracció, el processament i la distribució de petroli i gas representen el 23% i la mineria del carbó el 12% de les emissions.
En el sector de les deixalles, els abocadors i les aigües residuals representen aproximadament el 20% de les emissions.
En el sector agrícola, les emissions de bestiar provinents dels fems i la fermentació entèrica representen al voltant del 32% i el cultiu d’arròs el 8% de les emissions.”
L’informe de les Nacions Unides del maig del 2021 assegura que “reduir el metà podria ser la via més eficaç per frenar el canvi climàtic”. Una avaluació elaborada per la Coalició Clima i Aire Net (CCAC) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), les emissions de metà podrien reduir-se fins a un 45% la dècada vinent.
Aquestes reduccions evitarien al voltant de 0,3 °C d’escalfament global el 2045, i contribuirien a complir amb l’objectiu de l’Acord de París de limitar l’escalfament global a 1,5 °C respecte als nivells preindustrials.
A més, si posem el focus en el factor humà, el mateix informe recorda que evitaríem 260.000 morts prematures, 775.000 visites als hospitals relacionades amb l’asma, 73.000 milions d’hores de mà d’obra perdudes per la calor extrema i 25 milions de tones de pèrdues de cultius anualment.
Totes les dades recopilades en aquest article demostren que, per al canvi climàtic el metà és un enemic igual d’important que el CO₂. El seu abast va molt més enllà del sector de l’alimentació i de les deixalles, la producció de combustibles fòssils també genera CO₂.
No obstant això, pot ser la clau per aconseguir combatre el canvi climàtic i una gran ajuda per aconseguir una societat ZEO.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
