Després de passar més de dos dies del que es preveia intentant aconseguir objectius més ZEO –objectiu zero emissions- per part dels països participants, la Cimera del Clima de Madrid tanca amb un balanç agredolç. Finalment l’acord “Xile-Madrid és temps d’actuar” ha estat aprovat aquest diumenge gràcies a la mediació de la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera. El document ha generat cert debat atès que alguns països asseguren que no és el més adequat per a aconseguir complir l’Acord de París de 2015.

Negociacions aprovades

  • Compromís d’emissions neutres per a 2050
  • Aprovació del Green New Deal per a Europa (Comissió Europea)
  • Noves directrius per a una nova labor en el marc de l’ONU sobre oceans i terres
  • 84 països reformularan els seus Plans d’Energia i Clima 2020 per a fer-los més ZEO

  • Neix la Xarxa de Santiago per a ajudar països vulnerables a minimitzar i recuperar-se de les pèrdues i danys causats pel canvi climàtic.

La presidenta de la COP25, Carolina Shmidt, va demanar ajuda a la ministra espanyola quan, després de presentar l’esborrany, va semblar haver-hi poc consens entre països i van començar les crítiques per part de les ONGS i altres organitzacions. Després d’un intens debat amb el Brasil, que no estava d’acord en com quedava reflectit l’acord sobre l’ús d’oceans i de terres, finalment es va aprovar el document que demanda la necessitat d’una major ambició climàtica. Tot i així, aquest document no obliga els països a presentar plans climàtics millorats per a 2020.

Els EUA, la Xina, Rússia i l’Índia, responsables de més de la meitat de les emissions GEI, no reforçaran els seus objectius i accions de descarbonització

En aquest context, 84 Estats s’han compromès voluntàriament a revisar els seus objectius de reducció de CO per a 2020. Entre ells figuren alguns que ja havien demostrat amb anterioritat aquesta nova meta ZEO, com Alemanya, França, Espanya, Noruega i Finlàndia, i altres nous com Regne Unit, Suècia o el Pakistan, s’han incorporat.

L’únic problema és que les emissions d’aquests països ZEO tenen una representació mínima dins del còmput global d’emissions. Els EUA, la Xina, Rússia, Corea del Sud, l’Índia i el Japó, responsables del 60% de les emissions GEI, no han notificat cap mena de readaptació dels seus Plans pel Clima. A més els EUA, ha confirmat la seva retirada de l’Acord de París.

El Fons Verd pel Clima progressa adequadament

L’acord “Xile-Madrid és temps d’actuar” ha animat i convidat als països desenvolupats, a continuar proporcionant recursos per a les pèrdues derivades del canvi climàtic, i pal·liar així els efectes de la transició ecològica als països en vies de desenvolupament. Durant aquesta COP25 la majoria de països desenvolupats han ratificat el seu suport a aquest Fons Verd per al Clima augmentant la seva aportació econòmica.

En el cas d’Espanya, la ministra en funcions Nadia Calviño, ha assegurat que “El Fons Verd per al Clima és el principal instrument financer de la Conferència Marc de Canvi Climàtic”. Aquest organisme “vol ser una peça fonamental per a canalitzar els fons des dels països desenvolupats a projectes climàtics transformadors als països en desenvolupament, liderant així un canvi de paradigma climàtic” va aclarir la ministra.

Espanya, tal com ja havia anunciat Pedro Sánchez durant la Cimera del Clima de Nova York, ha augmentat un 25% la seva aportació a aquest Fons Verd amb 150 milions d’euros.

La Comissió Europea estableix les mesures per al Green New Deal a Brussel·les

A més, les mesures del Green New Deal finalment han estat establertes aquests dies a Brussel·les en unes reunions en paral·lel per part de la Comissió Europea. El document recull noves mesures per a la transició econòmica a favor del canvi climàtic que s’aprovaran de manera definitiva al maig i que podrien començar a implementar-se de cara a 2021.

Aquesta nova estratègia econòmica que marcarà l’activitat dels països membres de la Unió Europea inclou 50 mesures, entre les quals destaquen:

  • L’establiment d’un objectiu jurídicament vinculant de reduir les emissions per a 2050,.

  • Taxa de carbó aranzelària, i així evitar que algunes empreses reubiquin la seva producció en altres països, per a així evitar la legislació climàtica de la UE.

  • Una inversió de 100 milions d’euros per a un fons per a la transició que ajudarà a les regions dependents del carbó.

  • La situació “irregular” del Mercat de carboni segueix estancada.

La situación “irregular” del Mercat del carboni

Però, sobretot, on el resultat d’aquest acord és més agredolç és en la revisió de l’Article 6 sobre els mercats de carboni, on finalment no s’ha pogut arribar a un acord. A última hora de les negociacions, uns 30 països van intentar millorar la situació actual dels mercats de carboni. A l’actualitat alguns experts asseguren que existeixen “llacunes legals” en aquest mecanisme de reducció d’emissions que permeten a moltes companyies no reduir emissions i la possibilitat de comptar dues vegades els crèdits.

El preu del CO ha crescut molt des de 2013, que estava en uns 3 € per tona, a 24.64 € aquest 2019, un creixement del 500%. El mercat de carboni està intentant fer de palanca perquè les empreses comencin a realitzar les seves transicions a l’energia neta. Cosa que es podria aconseguir també amb suport fiscal i econòmic.

La pròxima COP se celebrarà a Glasgow

Durant la COP26, que se celebrarà a Glasgow, Escòcia, s’hauran de tornar a emprar les negociacions per a ampliar i millorar els mercats de carboni, ja que funcionen com un mecanisme directe per a la descarbonització de l’economia.

Què han de fer els països després de la COP25?

Ara tots els països signants de l’Acord de París han de presentar els seus plans de reducció d’emissions perquè l’escalfament global es mantingui en uns límits manejables. Els països han d’establir objectius encara més ZEO -zero emissions-, que els recollits en els últims anys. Els Plans Nacionals d’Energia i Clima han de ser cinc vegades més ambiciosos si es pretén aconseguir mantenir per sota d’1,5° l’increment de la temperatura planetària – respecte als nivells preindustrials-.

Però la comunitat científica alerta que aquests plans poden portar a un increment de 3,2 graus o superior. Una temperatura planetària insostenible per a poder mantenir la biodiversitat i que posaria en perill alguns ecosistemes i elements naturals com a llacs o glaceres, a banda dels episodis climàtics extrems. Després de l’aprovació d’aquest “poc ambiciós” document, ara la batalla es farà individualment en cadascun dels governs dels països signants.

Confiem que la pressió social i el bon fer de moltes empreses i administracions, en aquests països, estimuli a actuar més i millor, com pretenia aquesta Cimera de Madrid.

¿Te ha parecido este, un artículo 5 estrellas? Déjanos tu valoración:

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies
FES-TE ZEO
close slider

Coneix les últimes Accions, Idees i Notícies ZEO