La matinada del divendres 18 al dissabte 19 de novembre, després de catorze dies de conferències i reunions, van tenir lloc les últimes negociacions de la COP27 per arribar a un consens comú i mantenir el principal objectiu de l’Acord de París (2015): no superar els 1,5 °C d’escalfament global de la Terra.
Un objectiu que, com ha alertat la comunitat científica, ja és impossible d’aconseguir per molt que els països es comprometin a ser ZEO el 2050. I és que l’octubre del 2022 el col·lectiu Scientist Rebellion ja va dur a terme una sèrie de protestes a Berlín i Baviera mitjançant les quals van reivindicar que, si no podem evitar superar els 1,5 °C d’escalfament havíem de treballar per evitar els 2 °C.
“Salvats per la campana” és la frase que millor resumiria la tibant situació que es va viure a Egipte al llarg de les últimes hores de la COP27. Antonio Gutérres, secretari general de l’ONU, va ser qui va prendre les regnes del caòtic acte plenari celebrat de matinada, després que la COP27 estigués a punt de tancar-se sense acord i la Unió Europea amenacés d’abandonar les negociacions.
Finalment, es va tancar un text que reitera l’objectiu comú de mantenir un escalfament global no superior a 1,5 °C, respecte als nivells preindustrials, però que elimina el controvertit esment a l'”eliminació progressiva” dels combustibles fòssils.
El món necessita encara un salt de gegant en ambició climàtica
Segons va declarar Antonio Gutérres als mitjans de comunicació, “el món necessita encara fer un salt de gegant en ambició climàtica”. Els acords van ser mínims: “un fons per les pèrdues i danys és essencial, però no és la resposta a la crisi que amenaça d’esborrar del mapa els països insulars i convertir tota Àfrica en un desert” va afegir el secretari general de l’ONU.
Després de trenta anys de negociacions, finalment s’ha aprovat l’acord de “pèrdues i danys”, considerat per molts, com l’assoliment més gran d’aquesta COP27. Fins ara aquest Fons havia suscitat una gran polèmica i rebuig per part dels països rics.
No obstant això, sembla que el 2022 havia de ser l’any en què s’articulés una transició ecològica més justa i una compensació als països en vies de desenvolupament i que menys han contribuït al canvi climàtic. Nacions que, paradoxalment, són les que més estan patint els seus impactes.
L’aprovació del Fons va ser possible gràcies a la proposta de la Unió Europea, que inicialment va ser rebutjada per la Xina i el grup de països del G-77 perquè van considerar que aquest fons deixaria fora a un gran nombre de països i per estar condicionat a “una àmplia base de donants”.
Finalment, el “Fons de danys i pèrdues” va ser aprovat a les 04.00 de la matinada del dissabte. Després de la seva aprovació, els líders i representants polítics van continuar deliberant sobre altres temes com la transició per deixar enrere els combustibles fòssils i l’establiment de noves mesures per controlar l’emissió de Gasos d’Efecte d’Hivernacle (GEH).
La creació d’aquest Fons, que estableix mecanismes de finançament per a pèrdues i danys provocats per les conseqüències del canvi climàtic, va ser qualificada d’històrica.
Els països rics volien tenir la capacitat de triar els països que podrien beneficiar-se, però aquest acord garanteix que totes les nacions en desenvolupament són elegibles
Alpha Oumar Kaloga, membre de la delegació de Guinea a la COP27, va assegurar que es trobaven en un moment realment emocionant: a la fi s’ha establert un camí per finançar a aquells països més exposats als efectes adversos del canvi climàtic.
“Els països rics volien tenir la capacitat de triar els països que podrien beneficiar-se, però aquest acord garanteix que totes les nacions en desenvolupament són elegibles”, va comentar Oumar a la premsa.
Malgrat aquest final feliç, un dels moments més preocupants de la nit va ser quan la Unió Europea va amenaçar d’abandonar les negociacions i desvincular-se de l’Acord de París.
I és que, tal com han comunicat diversos líders europeus, semblava que la Unió Europea preferia que no hi hagués acord, abans que signar un mal acord que fes un pas enrere respecte als compromisos aconseguits a l’Acord de París i la COP26 celebrada a Glasgow.
I no és per menys. A última hora hi va haver múltiples friccions entre Europa i alguns països de l’Orient Mitjà, que van mostrar molt poca ambició climàtica i no estaven disposats a acceptar l’objectiu d’1,5 °C. L’Aràbia Saudita, per exemple, va advertir que qualsevol referència als combustibles fòssils seria considerada una “línia vermella”. Motiu pel qual al final la referència a l’eliminació dels combustibles fòssils va ser esborrada de l’acord de la COP27.
Únicament en dues ocasions els líders de la COP no van arribar a un acord
Únicament en dues ocasions no s’ha arribat a un acord entre les nacions i països signants durant la Conferència de l’ONU sobre el Canvi Climàtic. La primera vegada va ser a la COP-6 celebrada l’any 2000 a la Haia. En aquesta trobada els països es van mostrar dividits sobre la viabilitat de l’acord de Kyoto i la seva capacitat d’afrontar de manera conjunta aquest repte global.
La segona va ser durant la COP-15 celebrada l’any 2009 a Copenhaguen, on el tema del finançament es va convertir en el motiu de les grans diferències entre països. Pel que sembla, alguns dels països rics i que més havien contribuït al canvi climàtic, no estaven d’acord amb subvencionar aquells països més afectats.
Un altre dels assoliments d’aquesta COP27 va ser l’acord entre els Estats Units i la Xina, facilitat pel diàleg entre els enviats climàtics de tots dos països, John Kerry i Xie Zhenhua.
Després de llargues negociacions, els dos principals emissors de CO₂ del Planeta van recompondre el pacte de col·laboració enfront el canvi climàtic subscrit durant la passada COP26 i van reafirmar els seus compromisos per a la reducció de metà i el desenvolupament de nous mecanismes de captura de carboni.
Petits avenços i assoliments aconseguits durant la COP27
Encara que molts dirien que aquesta COP27 ha estat un autèntic caos i no ha aconseguit el pas endavant per la lluita climàtica que tots buscaven, hem de tenir en compte els petits assoliments ZEO aconseguits.
Alguns canvis, mesures i accions que no han suscitat tant d’interès per part dels mitjans, però que suposen petits avenços en la construcció d’una societat més ZEO.
Creació de l’ Agenda de Bridgetown i sistema financer
Durant aquesta COP27 s’han establert noves dates per tractar la reforma del sistema financer internacional i fer-lo més just. L’anomenada Agenda de Bridgetown va ser presentada a les reunions de primavera entre el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.
No obstant, fins ara, havia quedat completament en suspens.
Nova Guia per acabar amb el greenwashing
Les grans empreses i corporacions estan obligades a comptabilitzar i compensar les seves emissions mitjançant el mercat de drets d’emissió de carboni. Per part seva, les mitjanes o petites empreses que no arribin a un còmput d’emissions concret n’estan exemptes.
En aquest sentit, moltes empreses estan duent a terme una rentada d’imatge en proclamar-se com ZEO -zero emissions-, sense tenir definides accions ni un full de ruta per a la descarbonització.
Durant aquesta COP27 s’ha presentat una nova Guia amb estàndards per frenar el greenwashing
Aposta per les renovables
Encara que no es van definir compromisos o objectius vinculants, el tema de les energies renovables va estar molt present durant la COP27. I és que, com bé van comentar alguns polítics, la producció d’energia renovable és ara molt més barata que la producció d’energia fòssil.
En aquest sentit, les fonts d’energia renovable haurien de ser utilitzades com a motor per a la transició a l’energia neta per part d’economies emergents com el Brasil, l’Argentina, Colòmbia, Xile, Sud-àfrica, Tailàndia i Filipines.
Transició del carbó a Indonèsia
Durant algunes reunions realitzades fora del programa de la COP27, es va aconseguir tancar un acord de 20.000 milions de dòlars per activar la transició a l’energia neta i l’abandonament del carbó a Indonèsia. S’espera que de cara al pròxim 2023, es tanquin acords similars per al Vietnam i el Senegal.
Protegir la biodiversitat
Del 7 al 19 de desembre se celebrarà a Montreal la 15a edició de la Conferència per a la Biodiversitat (CDB). Tot apunta al fet que aquest serà un escenari on establir noves bases per a la protecció i la preservació de la natura i els ecosistemes. Una oportunitat única per corregir alguns errors de la COP27 i establir nous calendaris i mecanismes d’acció.
Justícia climàtica
Durant la COP27 també es va parlar de què s’han presentat més de 2.000 litigis legals relacionats amb el canvi climàtic. Aquests han establert un precedent legal per aturar les males pràctiques i instar les empreses a reduir la seva petjada de carboni.
Aquests casos en curs abasten temes com la contaminació ambiental, la violació dels drets humans causada per l’explotació o el greenwashing.
Des del pati de butaques molts líders polítics van reforçar el seu suport a la definició d’una nova justícia climàtica i global per a tots els països.
Protestes per la inacció climàtica durant la COP27
Cada any, milers de defensors del medi ambient i de la lluita contra el canvi climàtic aprofiten la celebració de la Conferència sobre Canvi Climàtic de l’ONU per fer soroll i reivindicar la falta d’acció climàtica per part dels governs. I aquest 2022 no ha estat una excepció.
Segons les dades de la Comissió Egípcia per als Drets i les Llibertats d’Egipte, al llarg de les dues setmanes que ha durat la COP27, més de 419 persones han estat arrestades per manifestar-se, criticar els polítics o culpar el govern de no respectar els drets humans i ambientals.
D’acord amb la informació divulgada per la Comissió Egípcia per als Drets i les Llibertats (ECRF, per les seves sigles en anglès), les detencions estan relacionades amb la convocatòria de protestes programades per al passat dia 11 de novembre i que no va arribar a tenir lloc.
Tot apunta al fet que aquesta COP27 ha estat menys “molt soroll per no res” que l’anterior COP26 celebrada a Glasgow.
No obstant això, encara queda un llarg camí per aconseguir veritablement la neutralitat climàtica i una societat ZEO. Les mesures d’adaptació i resiliència estan a l’ordre del dia i suposen un petit avenç en la lluita contra el canvi climàtic.
Però fins que l’acció climàtica no es converteixi en quelcom obligatori i legalment vinculant a tot el món, no s’obtindran avenços significatius en la reducció d’emissions.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
