Fa poc més d’un mes, de la nit al dia, el món es va veure afectat per la notícia d’un nou virus anomenat COVID-19. Precisament ha estat aquestes últimes setmanes, quan el país amb la major petjada de carboni del món, la Xina, ha reduït fins a un 25% les seves emissions de CO2 derivades de la producció de carbó.
Alguna cosa que no s’ha aconseguit després de 25 COPS alertant sobre la importància d’aquesta reducció d’emissions per a aconseguir la supervivència del planeta, en risc a causa de l’escalfament global. La crisi del coronavirus i la del canvi climàtic podrien estar relacionades i compten amb paral·lelismes entre elles.
Totes dues crisis tenen una dimensió global, afecten la salut humana i estan tenint un impacte directe en l’economia global. Ara bé, perquè la crisi del coronavirus està aconseguint alertar a tota la població d’una forma tan immediata mentre que la crisi climàtica encara no és concebuda com un problema realment rellevant entre tots els sectors de la societat?
La construcció social del risc situa el Coronavirus per davant del canvi climàtic
Alguns experts asseguren que tot es deu a l’anomenada construcció social del risc. La comunitat científica porta gairebé cinquanta anys alertant del problema del canvi climàtic i de la necessitat imperiosa de reduir els nivells d’emissions de l’atmosfera per a així poder complir amb els objectius de l’Acord de París 2015. Tot i així, fins fa poc més d’un any, la lluita climàtica no estava entre les prioritats polítiques de la majoria de països del món, com si ho està ara el problema del Coronavirus.
Les dades sobre la mortalitat del Coronavirus són alarmants. En poc més d’un mes han mort 2.704 persones i unes 100.000 persones estan afectades. No obstant això, les dades de mortalitat respecte al canvi climàtic resulten encara més xocants: Segons l’OMS entre 2030 i 2050 la crisi climàtica causarà 250 mil morts cada any. Una xifra desorbitada a la qual l’IPCC (Panell Intergubermamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic) suma unes pèrdues econòmiques d’entre 8,1 i 15 bilions d’euros – per a l’any 2100-.
Entre 2030 i 2050 la crisis climática causarà 250 mil morts a l’any
El III Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya recull que en l’actualitat, només a Catalunya, moren anualment 300 persones a causa de la pujada de les temperatures.
Si observem totes dues dades, és fàcil albirar alguns aspectes que han provocat que, a escala comunicativa la crisi del coronavirus sigui concebuda amb més perillositat de la que es percep la crisi climàtica:
– Salut
Un dels majors problemes de la comunicació de la crisi climàtica és no haver sabut vincular-la a l’àmbit de la salut d’una forma directa. Al cap i a la fi, la Salut és un aspecte de la vida quotidiana que preocupa i és capaç de donar peu a canvis en la vida de les persones. Quelcom molt més difícil d’aconseguir si parlem de l’adopció d’accions o mesures ZEO.
Tal com va comentar Linda Birnbaun a El País “no hem sabut comunicar que el canvi climàtic perjudica la salut”. L’experta en toxicologia i salut pública assegura que “La gent més desfavorida o amb problemes socioeconòmics té un major risc de malaltia per contaminants ambientals”.
“No hem sabut comunicar que el canvi climàtic perjudica a la salut”
A més, la comunitat científica ha relacionat directament múltiples efectes nocius per a la salut al canvi climàtic. Com per exemple les pèrdues per esdeveniments climàtics extrems, les morts per les onades de calor o les malalties respiratòries i cardiovasculars per contaminació del carboni negre.
Birnbaun associa aquest problema comunicatiu també a la pressió per part dels lobbies externs perquè aquestes correlacions directes i científicament constatades entre salut i canvi climàtic no es coneguin. Durant la seva trajectòria professional a l’Institut Nacional de Salut (NIH) dels EUA, el seu organisme va ser instat a deixar de “parlar de canvi climàtic”. “Vam haver de modificar els nostres textos publicats: en comptes de versar sobre els “efectes del canvi climàtic en la salut”, van passar a ser sobre els ‘efectes del clima en la salut” assegura la Directora de l’Institut Nacional de Ciències de la Salut Ambiental.
“Vam haver de modificar els nostres textos publicats: En comptes de versar sobre els “efectes del canvi climàtic a la salut”, van passar a ser sobre los “efectes del clima a la salut”
– Desconeixement
El desconeixement, el cas estrany o “fora de lo comú”, sempre genera més alerta que la cantarella difosa durant més de mig segle que “el canvi climàtic és real i està passant ara” tal com va declarar Leonardo Di Caprio en la cerimònia dels Oscars.
El desconeixement enfront d’una malaltia mortal que es propaga amb rapidesa aconsegueix posar-se en l’escala de prioritats d’un ciutadà comú amb molta més força del que ho fa el canvi climàtic. Avui dia a Espanya només existeix un 2% de la població que nega l’existència de l’escalfament global -segons dades d’un recent informe publicat per la Universitat de Tasmània-.
Un altre informe publicat per l’Institut El Cano, confirma que existeix un elevat coneixement sobre el canvi climàtic: Quines són les seves causes, quins impactes està generant, quins canvis són necessaris per a combatre-ho… Aquest elevat coneixement sobre la crisi climàtica sembla influir en el fet que aquest problema se subestimi i li acabem restant importància.
Una metàfora molt acorde per a il·lustrar aquesta reflexió seria la del conte de Pedro i el llop: Portant tants anys alertant sobre els efectes que el canvi climàtic tindrà en la supervivència del planeta i la raça humana, ja no semblen tan nocius com ho van ser al principi. Això dóna peu a una parsimònia climàtica que, per sort, encara som a temps de revertir.
– Curt termini
Mentre que el Coronavirus s’ha desenvolupat en una escala de temps curta, el canvi climàtic presenta conseqüències i efectes a llarg termini. El Coronavirus succeeix en uns escenaris concrets i té efectes visibles: vídeos de morts a la Xina, hospitals i hotels en quarantena… La rapidesa amb la qual s’ha propagat el problema i els seus efectes visibles davant els nostres ulls han disparat l’alerta i generat una sensació de risc i perill que la crisi ambiental no ha aconseguit.
La majoria d’efectes i conseqüències del canvi climàtic, a banda de què es presenten a llarg termini, no necessàriament han succeït a l’abast dels nostres ulls i no són perceptibles de manera directa.
– Cobertura mediàtica
Obtenim informació del que passa en el món a través dels mitjans de comunicació. Algunes persones investiguen més que unes altres, però al final els ciutadans confien en el criteri d’un mitjà per a construir la seva pròpia realitat.
En aquest sentit el coronavirus ha estat portada en els diaris i noticiaris televisius gairebé diàriament des que va començar la crisi del Coronavirus. Per contra, la crisi climàtica aconsegueix protagonisme en els mitjans de comunicació només durant esdeveniments internacionals especials o quan es prenen decisions polítiques directament vinculants a aquest tema. Aquesta és una altra de les explicacions que sustenten que el coronavirus hagi aconseguit una reacció d’alerta massiva entre la societat.
El canvi climàtic, cada vegada amb més col·lectius implicats en la seva difusió i conscienciació
Pese a todos estos factores que dificultan que el cambio climático sea considerado como una cuestión prioritaria para la sociedad -como si lo es ahora el Coronavirus-, aún existe cierta esperanza. Y es que este 2019 ha sido el mayor despertar del movimiento por el clima.
Ahora contamos con todo tipo de colectivos como Fridays For Future, Madres por el clima o Rebellion Extinction que presionan a las fuerzas políticas para que el cambio climático consiga situarse entre las prioridades de las agendas políticas. También con entidades ecologistas e iniciativas como PlataformaZEO que ayudan a la población a reducir su huella de carbono; siempre viendo el cambio climático como un reto al que debemos hacer frente con positividad.
Tanto el sector empresarial como la mayoría de países firmantes del Acuerdo de París están incluyendo objetivos cero emisiones para 2050 en sus Planes Nacionales de Energía y Clima.
Malgrat tots aquests factors que dificulten que el canvi climàtic sigui considerat com una qüestió prioritària per a la societat -com si ho és ara el Coronavirus-, encara existeix certa esperança. I és que aquest 2019 ha estat el despertar més gran del moviment pel clima.
Ara comptem amb tota mena de col·lectius com Fridays For Future, Mares pel clima o Rebellion Extinction que pressionen a les forces polítiques perquè el canvi climàtic aconsegueixi situar-se entre les prioritats de les agendes polítiques. També amb entitats ecologistes i iniciatives com PlataformaZEO que ajuden la població a reduir la seva petjada de carboni; sempre veient el canvi climàtic com un repte al qual hem de fer front amb positivitat.
Tant el sector empresarial com la majoria de països signants de l’Acord de París estan incloent objectius zero emissions per a 2050 en els seus Plans Nacionals d’Energia i Clima.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
