Degut al canvi climàtic l’arbratge de les ciutats està sent revisat

La situació d’emergència climàtica ha provocat importants canvis en el clima i en els cicles de vida de les plantes. La crisi climàtica està incidint en la seva etapa de floració.

Segons múltiples estudis, el canvi climàtic està impactant de manera directa sobre els pol·linitzadors i les seves interaccions amb les plantes. De fet, aquest tipus d’insectes estan patint un considerable declivi a escala global. Un exemple d’això és la Síndrome de Col·lapse dels Ruscos, un fenomen que ha provocat la desaparició d’entre el 30 i el 90% de les abelles obreres adultes.

La Síndrome de Col·lapse dels Ruscos posa en perill el sistema mundial alimentari, ja que el 87% dels aliments que consumim actualment depenen d’aquest procés de pol·linització que duen a terme les abelles.

D’altra banda, les conseqüències del canvi climàtic, amb l’increment de les temperatures, la variabilitat estacional de les pluges o els fenòmens climàtics extrems, també posen en perill la supervivència de les plantes, arbres i flors que conformen la fauna terrestre i influeixen en el seu procés de creixement.

L’últim informe de l’ONU del 2019 duu a terme una radiografia de l’estat de la biodiversitat del planeta. L’estudi assenyala que la destrucció de la natura s’està accelerant i que la producció d’aliments i d’energia són les principals causes de la seva degradació.

De fet, el document alerta que un milió d’espècies animals i vegetals estan ara en perill d’extinció.

D’altra banda, la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades de la Unió Internacional per a  la Conservació de la Natura (UICN), mostra que el 34% de les espècies coníferes, com les savines, els cedres, els pins, els avets, les sequoies o els xiprers, i el 33% del coral marí, són actualment espècies amenaçades.

Per aquest motiu, és fonamental ser ZEO i reduir la petjada de carboni de l’ésser humà en el Planeta.

El canvi climàtic és una de les 5 pressions que impulsen la pèrdua de la biodiversitat en el món

Segons el MITECO, el canvi climàtic es considera una de les cinc pressions principals que impulsen la pèrdua de la biodiversitat en el món, juntament amb la pèrdua d’hàbitats, la sobreexplotació, la contaminació i les espècies exòtiques invasores.

“A causa del canvi climàtic, es preveuen múltiples efectes sobre la diversitat biològica que agreujaran els seus problemes de conservació, per la qual cosa les mesures o accions dirigides a conservar i utilitzar de manera sostenible la biodiversitat han de tenir en compte les necessitats d’adaptació al canvi climàtic” expliquen en un comunicat publicat en la pàgina oficial del Ministeri.

Des del MITECO adverteixen que han de considerar-se i potenciar-se les sinergies positives entre les polítiques de conservació de la biodiversitat i les de mitigació i adaptació al canvi climàtic. I és que ambdues són pilars fonamentals en els quals es basa la lluita mundial contra el canvi climàtic.

Conservar els arbres de les zones urbanes i vies públiques pot ajudar a combatre el canvi climàtic

En aquest sentit, conservar els arbres que es troben en les zones urbanes i vies públiques ha de ser una qüestió prioritària per als governs i ajuntaments locals. I és que, la vegetació plantada a la ciutat, no només millora la qualitat de l’aire, sinó que captura el CO₂ de les grans ciutats i redueix la petjada de carboni generada per aquestes.

L’arbreda urbana és una excel·lent eina en la lluita contra el canvi climàtic. Per aquest motiu, és bàsic cuidar-la, preservar-la i incrementar la seva funció estratègica com a pulmó de les grans ciutats.

No obstant això, a causa dels mateixos efectes de l’escalfament global de la Terra, aquests mecanismes podrien estar de debò perill i deixar de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic.

En grans urbs com Barcelona, per exemple, des de l’ajuntament han optat per renovar tot l’arbratge de la ciutat, prescindint de gran part dels arbres “Platanus × hispànica”. Des de fa uns anys, aquesta espècie ha estat motiu de queixa per part de la ciutadania pel fet que afecta directament la salut de les persones amb al·lèrgia.

Segons el Consistori municipal, els canvis en les dates de les estacions han provocat mutacions en els processos de floració del plataner, incrementant l’expulsió de llavors i incrementant el nombre de patògens a l’aire.

El canvi climàtic ha canviat el procés de floració dels plataners

Aquest fenomen incideix directament en els segments de la població que pateixen d’al·lèrgia severa.

No obstant això, també des d’aquest organisme, expliquen que en realitat no hi ha tantes persones al·lèrgiques a aquests arbres. El problema és que molts confonen l’al·lèrgia al pol·len amb les molèsties que genera l’aparició del fruit.

Com a mesura d’adaptació a l’efecte del canvi climàtic, el govern de l’alcaldessa Ada Colau està treballant en el Pla director de l’arbratge de Barcelona 2017-2037, que renovarà els arbres de la ciutat, introduint noves espècies que permetin mitigar els efectes de les plagues i redueixin les molèsties que produeixen les al·lèrgies.

L’objectiu del Pla és que cap espècie superi el 15% de l’arbratge de la ciutat, una condició que, de moment, només compleix el plataner, que ocupa al voltant d’una quarta part de l’arbrat de la ciutat.

L’Ajuntament de Barcelona ja ha anunciat que no plantarà nous plataners a la ciutat, sinó que “a mesura que aquests exemplars morin per causes naturals, seran substituïts per altres espècies més apropiades a aquests temps tan estranys”.

Això ha tranquil·litzat part de la població, però també ha preocupat la resta: alguns barcelonins s’han queixat del Pla, al·legant que els plataners són un símbol quotidià de la ciutat.

Com afecta el canvi climàtic i l’explotació humana els arbres?

Pel que sembla, el canvi climàtic i l’activitat humana no només estan provocant canvis en el paisatge urbà, sinó que està canviant paratges i ecosistemes naturals a escala global.

Segons IPBES, només una quarta part del sòl del planeta està lliure de l’impacte de l’activitat humana i s’estima que aquesta xifra es reduirà a una desena part en el 2050.

Des de la Universitat de Brasília asseguren que “l’ús de la terra és fonamental per als principals desafiaments ambientals que estem experimentant”. En aquest sentit, és crucial preservar els ecosistemes i reduir el nostre impacte en el Planeta, no només reduint la urbanització o lluitant contra la desforestació, sinó també reduint emissions i frenant el canvi climàtic.

Perquè en cas contrari, arribarem a situacions com la que està vivint Indonèsia, que des del 2001 ha perdut milions d’hectàrees de selva tropical. Per sort, des que el 2018 el govern central del país va endurir la seva legislació governamental respecte a la desforestació les pèrdues d’arbres s’han reduït un 40%.

El canvi climàtic és un peix que es mossega la cua. En referència a la qüestió que ocupa aquest article, podríem dir que les conseqüències del mateix han provocat el deteriorament de l’arbreda urbana i mutacions en els processos de floració.

La preservació i renovació d’aquests arbres són fonamentals per lluitar contra el canvi climàtic i reduir les emissions de CO

Per aquest motiu, és crucial ser ZEO i reduir la nostra petjada de carboni en el Planeta.