El derrotisme climàtic, una amenaça per l’acció climàtica

Davant els grans reptes i desafiaments, algunes persones creixen, aguditzen la seva intel·ligència i eleven la seva força per tractar de combatre el problema. Tot i així, existeixen altres persones que, davant el perill o una situació d’emergència realment difícil de resoldre, tiren la tovallola i ni tan sols intenten fer-li front.

Alguns d’aquests comportaments humans són fàcilment extrapolables a la resposta actual de la societat davant de l’emergència climàtica.

En els últims anys l’existència del canvi climàtic s’ha convertit en una qüestió innegable. El 97% de la comunitat científica dóna suport a l’origen antropocèntric del mateix i coincideix en les desastroses conseqüències que tindrà per la Terra i la humanitat si no ho afrontem.

L’IPCC porta des de l’any 1990 combatent el negacionisme a través de la ciència

Des de l’any 1990, l’IPCC (equip científic de l’ONU), ha publicat informes alertant de la imminent necessitat de reduir les emissions GEH per tal de frenar el canvi climàtic. Malgrat les al·legacions dels col·lectius negacionistes, que asseguraven que el canvi climàtic no era un fenomen causat per l’ésser humà, avui dia cap líder, polític o científic és capaç de negar-ho sense ser titllat de “neci” o “incongruent”.

En els últims anys, el negacionisme ha perdut força i ha quedat relegat a petits col·lectius i a vessants ideològiques d’extrema dreta.

L’Acord de París 2015: L’obstacle dels negacionistes

El 2015 finalment els països es van unir per signar l’Acord de París. Aquest acord confirmava la veracitat del canvi climàtic i establia el camí per començar a fer-li front.

L’objectiu principal d’aquest Acord, que a hores d’ara ha estat ratificat per 159 països, és mantenir per sota d’1,5 °C l’escalfament global de la terra. Per aconseguir aquesta meta, la societat ha de canviar completament el seu sistema de consum i producció.

Això implica aconseguir l’abandonament total dels combustibles fòssils, apostar per les energies renovables, reduir el consum de carn a escala mundial, realitzar una transició a la mobilitat elèctrica i apostar pel consum local o de Km0. Algunes d’aquestes accions depenen dels nostres governs o administracions públiques. Mentre que altres, són a les nostres mans.

Davant aquesta amalgama de mesures, hi ha moltes persones que se senten superades i decideixen prendre una actitud pessimista enfront de la qüestió climàtica. Sigui per una desmoralització real o per interès -mantenir l’statu quo-, el derrotisme climàtic s’està convertint en el nou negacionisme que amenaça la qüestió climàtica.

El nou negacionisme és creure que no hi ha manera de frenar el canvi climàtic

Mentre augmenta la percepció que el canvi climàtic és un problema greu, els derrotistes plantegen el dubte de si som a temps d’evitar-lo. D’aquesta manera, ja no intenten sembrar el dubte de si el canvi climàtic és real, si no que ara tracten de qüestionar si realment és possible limitar l’escalfament de la Terra a 1,5 °C.

A tot això, cal sumar-li el fet que, tal com reflecteix el documental Before The Flood, “quan s’inicia una conversa sobre canvi climàtic, la gent acostuma a desconnectar”.

Aquests dos factors posen en perill l’acció climàtica i escampen la idea que:

“Si ja no hi som a temps i és impossible frenar l’escalfament de la Terra, per què renunciar al nostre estil de vida i als interessos que ens reporta en l’actualitat l’economia fòssil?”.

El derrotisme climàtic es converteix llavors en l’argument perfecte perquè les persones puguin continuar actuant sense tenir en compte el medi ambient i el seu impacte en el Planeta, i perquè les grans potències econòmiques evitin dur a terme una transició verda.

Per contra, davant del problema climàtic i la gravetat d’aquest, hi ha persones que prenen una actitud molt més optimista:

“Les conseqüències poden ser desastroses, però encara som a temps d’arreglar-ho. Si tallem de soca-rel amb allò que ho provoca, podem salvar el Planeta. Encara hi ha esperança”

Una societat dividida entre altruistes, seguidors i aprofitats

Segons l’estudi de Kurzban i Houser, de la Universitat de Pennsilvània, podríem catalogar aquestes persones com a altruistes. Aquest col·lectiu, que representa el 20% de la població, està disposat a modificar els seus hàbits de consum i a cooperar per combatre l’emergència climàtica.

Aquests ZEO fans promouen la consciència climàtica entre la societat i tracten d’implicar els seguidors, aquells que segueixen les tendències predominants i representen un 60% de la població.

El 20% restant ho formen els “aprofitats”, que no estan disposats a fer cap mena de sacrifici per posar fi al canvi climàtic i que, a més, tracten de negar-lo o es mostren pessimistes davant la possibilitat de fer-li front.

Gràcies a l’aparició de moviments com la nostra Plataforma ZEO, Fridays For Future o grups d’activistes més radicals com Rebellion Extinction, la societat va sent més conscient que descarbonitzar la nostra economia i el nostre sistema de consum, és fonamental per poder complir els objectius de l’Acord de París.

Els moviments pel clima han assenyalat als responsables de l’acció climàtica

Aquests col·lectius no només han estès la idea que una solució és possible, sinó que també han assenyalat qui són els responsables als quals hem de demanar comptes. Durant les mobilitzacions, milers de manifestants van reclamar davant de les seus polítiques el compliment dels compromisos climàtics i l’establiment d’objectius climàtics més ambiciosos.

Actualment, ja són 137 països els que han marcat l’any 2050 com a data límit per aconseguir la neutralitat climàtica. Un fet que, fa tan sols unes dècades, ens hauria semblat una autèntica quimera.

El derrotisme climàtic pot ser la resposta més senzilla davant d’aquest problema, però sens dubte, no la més efectiva. El debat no ha de ser la viabilitat de combatre’l, sinó si estem dules accions necessàries i si els objectius són prou ambiciosos per aconseguir-ho.